El llibre de les besties.

...

vol.

d) Trobeu al text exemples em els quals Na Renard trenca la bona harmonia entre els animals.

1.”En una esgleia catedral se feïa elecció, e era contrast, en aquell capítol, de l’elecció del bisbe car los uns canonges volien que fos bisbe lo sagristà d’aquella esgleia, lo qual era hom molt savi de lletres, e de virtuts era bundós. L’arquediaca cuidava ésser elet a bisbe, e lo cabiscol artestal, e contrastaven de l’elecció del sagristà, e consentien que fos bisbe un canonge simple qui era bell de persona, e no sabia ninguna ciència. Aquell canonge era flac de persona e era molt luxuriós. Molt se meravellà tot lo capítol de ço que l’ardiaca e el cabiscol deïen.”

2. “Pel que trobem en l’Evangeli, Jesus Crist, rei del cel i de la terra, va voler tenir l’amistat i la companyia dels homes simples i humils. Per això va escollir els Apòstols, homes simples i pobres, mostrant així que els lloava la virtut, encara que poguessen ser encara més humils. Per a la vostra instrucció, doncs, dic que, a meu veure, el rei hauria de tenir en el seu Consell animals simples i humils, que no s’enorgullirien ni del seu poder ni del seu llinatge, ni volguessen igualar-se a ell, fent-se d’aquesta manera exemple d’esperança i humiltat als animals simples i herbívors.”

3. “En certa ciutat hi havia un bisbe indigne del seu estat i la malícia del qual, deshonestedat i mal exemple donat al seu capítol i al poble de la ciutat provocaven molt de mal, perdent-se bona part del bé que gaudiria aquella ciutat, si el bisbe hagués obeït a la regla i a la doctrina que Jesucrist va donar als Apóstols i els seus successors. Ora, un dia el bisbe va practicar gran injúria i de seguida va ser cantar la Missa. Un cônego va jutjar tan abominable la falta del bisbe que, deixant la ciutat, va ser participar de la vida dels pastors en els boscos. I deia que preferia estar entre els pastors que protegeixen les ovelles dels llops a viure amb el pastor que mata les seues ovelles i les dóna al llop.”

4.” -Es va donar en un país que tots els animals van concordar a oferir diàriament un animal al Lleó perquè no se de aquest al treball de caçar. Amb això ell els deixava en pau. Cada dia els animals llevaven la sort i el sortejat es lliurava al Lleó, que ho devorava. Un dia la sort recaigué sobre una llebre que, temerosa de morir, retardà fins al migdia l’hora d’anar al Lleó. Pres de fam excessiva, es va irritar molt el Lleó amb l’enorme retard de la llebre i li va preguntar per què va haver trigat tant.

Disculpant-se, va dir la llebre que hi havia prop d’allà un lleó que es deia rei d’aquell país i que va haver intentat atrapar-la. Furiós, i cuidant fos cert el que escoltava, va demanar que ella li mostrés el Lleó. Sortint al capdavant del Lleó que la seguia, la llebre va arribar a una gran reserva d’aigua que formava una bassa envoltada d’alts murs per tot arreu. Aproximant-se de l’aigua, les ombres de la llebre i del Lleó van sorgir en la superfície. Va dir ella llavors:

-Senyor, he aquí en l’aigua el lleó que desitja menjar una llebre! Jutjant el lleó que la seua ombra fos un altre lleó, caigué dintre d’aigua i es va atracar en combat amb ell: va acabar morint en l’aigua, gràcies a l’astúcia de la llebre.”

5.”En una elevada muntanya - va començar la Rabosa - vivia un ermità, home de vida santa, que tots els dies escoltava moltes queixes sobre el rei d’aquell país. El rei era un home pecador i de mal govern, i les persones reclamaven molt d’ell a l’ermità. Extremadament descontent amb la conducta perversa del rei, el sant home va decidir devotar-s’a ho induïu al bon camí. Va descendir del seu ermida i vi per a la bella ciutat on vivia el rei. -Senyor - va preguntar el bon home al rei - el que us sembla siga més agradable a Déu en aquest món: una vida d’ermità o una vida de rei que regeix amb justícia el seu poble? Va reflectir llargament el sobirà sobre la pregunta, abans de respondre; per fi, va dir que la vida d’un rei dedicat a la bones obres és un ben major del que la vida d’ermità. -Senyor - va fer l’ermità - molt m’alegra la vostra resposta, segons la qual es fa evident que un rei pervers causa més dany que tot el bé que qualsevol ermità puga practicar en el seu ermida. He aquí per què vaig descendir de meu retir i vaig venir a vosaltres proposant romandre llarg temps amb vosaltres fins que vosaltres i el vostre regne estiguen en el bon camí. Dir-vos he les paraules de Déu que us duguen a l’amor a Déu i a conèixer-lo i témer-lo. Per molt temps va romandre l’ermità en la cort, predicant les bones paraules divines que van dur finalment el rei al camí recte i tot el seu poble va ser ben governat.”

5. La descripción de la societat medieval

Relacioneu les raons donades per Na Renard en l’elecció del lleó com a rei amb la jerarquització de la societat medieval.

Si el Lleó es fa rei i l’Ós, l’Ossa i el Lleopard s’oposen la seua elecció, serán per a sempre malvistos pel rei. Si, no obstant això, el Cavall es fa rei, i el Lleó li fa alguna ofensa, com podrà ell venjar-se no sent animal tan fort quant el Lleó?

Esta elecció la podem comparar amb la societat de l’edat mitjana perquè en aquell temps, els membres de la societat que tenien més poder, és a dir, terres, dinero.., eren els que governaven o tenien vassalls; per això al ser el lleó el més poderós perquè és el que pot matar a tots, ho trien com a rei, perquè tot es basa en el poder

b) Quines són les característiques principals del model polític i social proposat per Llull al Llibre de les bèsties.

Hi ha en l’obra dos fils. El fil principal de l’obra tracta de la primera d’aquestes qüestions, del domini. Explica, com hem vist, que la corona pertany al lleó perquè el poder polític és naturalment l’expressió d’una força que, per mitjà del seu exercici efectiu o de la por, ha aconseguit d’obtenir la submissió. I ensenya que aquesta força, la de la violència física, pot ser vençuda per una altra força, la de l’astúcia, que només por ser derrotada per més astúcia o per l’aliança de la violència amb l’astúcia. D’acord amb aquest primer fil, el poder que triomfa a la fi de l’obra és un poder que es fonamenta en la força bruta i que aconsegueix imposar-se gràcies a l’associació a una altra força purament tècnica, la de la maestria, que li permet de no caure en els enganys dels enemics.

L’altre fil, la del govern i la seva justícia o injustícia, també es va deixant veure al llarg de