Naturalisme Català.

...

Surt un personatge, Josep soler, el majordom, que jugarà un personatge important al fina de la historia.

S’informa la viuda Roig i el seu fill Rossendo, són el contrapunt grotesc i ridícul de la novel·la.

II Part

- Hi ha els elements que configuren la trama argumental, i en podem distingir un total de set:

- L’atracció de mare i filla de mare i filla per Deberga.

- S’insinua la mala gestió de la fàbrica per part dels Hortals.

- Es deixa clar l’usdefruit de la fàbrica de Pilar Prim.

- La rivalitat de mare i filla.

- La malaltia del pare.

- El desmenjament de Pilar pels cunyats.

- Bona disposició d’Elvira vers els seus cunyats i la seva mare.

III Part

- Frontissa entre els primers capítols i el nus que ve després.

- Engega els mecanismes de l’argument

- Amaga els sentiments de la Pilar.

- La mateixa Pilar somnia amb la parella de Deberga i Elvira, la seva filla.

- Surt la hipòtesi de guanyar la llibertat en mans dels cunyats.

- Entrada triomfal de Pomposa Roig i el seu fill Rossendo.

NUS PRINCIPAL DE L’OBRA

Escenaris:

- Puigcerdà (I-VIII), on mor el pare de P. Prim...

- IV i V que parlen de Marcial Deberga

- VI (capítol de transició), rivalitat entre mare i filla per conquerir Deberga

- VII, aparició dels dolents de la pel·lícula, els oncles Hortal.

La ridícula topada a Font-romeu de Deberga amb la Pomposa fa que marxi de Puigcerdà. Visita i posterior fugida dels Hortal per la carta de l’Elvira, que sospiten el compromís entre Deberga i Elvira. Aquest fet desemboca en que l’Elvira acaba concertant el seu matrimoni amb un milionari Bilbaí, Amos Etxevarria, així s’asseguren que Elvira s’allunya de la fàbrica, i enredaran a Pilar per deixar-la sense diners

- Barcelona (VIII-XVI)

- El capítol VIII tanca l’escena a Puigcerdà i obra el marc a Barcelona. Rosita March envia un telegrama a Pilar per dir que el seu pare està empitjorant.

- Capitols IX i X

S’analitzen els sentiments amorosos de tots dos.

Deberga la vol visitar però ella acovardida es nega.

Mentrestant tornen els de Bilbao i es refreda la relació mare-filla.

- Capítol XI

Hi ha el casori i l’embolic dels Ortals per deixar pelada la Pilar Prim dels seus estalvis amb l’excusa del dot de la filla. L’obliguen a donar una part important dels diners estalviats.

Pilar recupera la amistat amb Osita March, que l’anima a guanyar la llibertat amb marcial Deberga. Deberga però, té problemes econòmics. La seva economia depèn d’una tia, la qual fa plans per casar-se i llavors deixarà sense diners a Marcial Deberga. Aleshores surt Clotilde Pons, amiga de Pilar, que farà de mitjancera dels dos enamorats.

- Clímax i màxima tensió

Mitjançant una calúmnia i una carta de l’Elvireta, parcialment feta pels Hortal, s’intenta minar l’amistat entre Pilar Prim i Deberga.

Es descobreixen irregularitats en la gestió de les fàbriques. Fins i tot la Pilar cau malalta, per culpa dels nervis i l’estrès en el que està sotmesa pels cunyats.

Per comprovar els balanços, Pilar busca a un advocat, i va a buscar a Deberga.

Finalment, Pilar Prim busca la plenitud amorosa.

El punt de vista de la narració

SI comparem Pilar Prim amb la narrativa realista veiem que es narren fets externs, sinó sobretot processos anímics i moviments interiors. Oller va intentar deixar de banda l’omnisciència del narrador.

- Maniobra literària d’Oller: Explicar la història des de la perspectiva dels personatges i en segon lloc desplaçar la narració d’omnisciència total cap a una omnisciència limitada o parcial. Així que aquesta es concreta en un estil indirecte lliure (el novel·lista viatja a l’interior dels personatges per parlar des de la seva consciència), que és el majoritària dins de la novel·la. El motiu pel qual utilitza tots dos punts de vista és degut al fet que la formació literària d’Oller és del segle XIX, i també a les limitacions de l’art d’Oller.

- La caracterització progressiva dels personatges més importants de la novel·la es fan des de la mateixa perspectiva, l’omnisciència parcial. Per tant el lector coneix els personatges per les impressions i els comentaris dels seus oponents. L’exemple més paradigmàtic és el seu alter ego, en aquest cas de Marcial Deberga.

PILAR PRIM I ELS SEUS FILLS

La protagonista viu un conflicte interior definit per la tensió entre el jo íntim(sentiments, desig) i el jo social (convencions). El seu nom és un símbol, un pilar prim, que ha d’aguantar tot sol els embats del vent. El seu personatge es coneix per la seva caracterització progressiva, oposada a la de la seva filla Elvira. I semblant al seu fill Enriquet. La mare és somniadora, idealist, romàntica, amorosa...Però sabrà enfortir-se de les tensions a les qual es sotmesa.

Elvira en canvi, és pragmàtica, realista i vessa de sentit comú. Li agrada la ciutat. Personifica els ideals burgesos de la família perquè accepta un matrimoni preparat per l’oncle i el confessor. A més actua amb poc tacte quan es calumia sa mare amb una carta.