AFUSELLAMENTS DE LA NIT DEL 2 AL 3 DE MAIG.

...

L’any 1792 se li detecta una sordesa, i aquest fet el marcara profundament, a partir d’aquest moment comença a donar via lliure a la fantasia i a la imaginació, és l’època en la que pinta la serie dels capritxos i també la dels quadres de la família de Carles IV. Per encarreg de Godoy pintarà les majes i al final d’aquesta època ell des de la seva casa anomenada “La quinta del sordo” pinta les pintures negres, una pintura considerada com un precedent de l’expressionisme i el surrealisme. Els últims anys de la seva vida els passarà a Bordeaux degut a un exili voluntari, en general podem dir que Goya es caracteritza per una gran varietat temàtica i estilística, així com un perfecte coneixedor de totes les tècniques pictòriques.

El gran crític d’art André Malraux diu que amb Goya comença l’art madur, de compromís.

ICONOGRAFIA

Estem davant d’un quadre secular, de fet és un quadre que Goya durà a terme l’any 1814 és a dir sis anys després dels fets. Aquesta obra, Goya la planteja al regent Lluís de Borbó dient-li que vol fer un quadre per

- Perpetuar por medio del pincel las más notables y heroicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurreción contra el tirano de europa( Napoleó)-

Els afusellaments del dos de maig i la matança dels mamelucs, formen part d’un grup d’obres, algunes d’elles desaparegudes, que són considerades obres de denúncia en contra de les guerres i dels conflictes armats. Hi ha almenys dos quadres més però només en tenim referències escrites.

L’acció es situa a la muntanya del monte de Pio, es veu al fons Madrid i s’embla que l’edifici que hi ha al fons sigui el palau del Conde Duque.

En quan als personatges que apareixen destaquen, el frare, el religiós, la dona i el noi que apareix al mig de la escena. El frare l’han identificat com a Francisco Gallego i Dávila, apareix en algunes cròniques com una de les víctimes d’aquella nit. La dona seria el símbol, la imatge de la presència femenina en la revolució, la fugura del jove amb els braços oberts, camisa blanca i pantalons grocs, des d’un punt de vista iconogràfic s’ha identificat amb la mort de Crist, de fet amb els colors que apareix representat s’indentifiquen amb els colors que utilitza el Papa de Roma, motius heràldics, i seguint amb aquesta dinàmica religiosa, la llum del mig del quadre, seria la llum de Déu.

Amb una visió m´s laica de l’obra, la llum seria la història, que ho veu i observa, i el jove s’imbolitzaria l’espanya liberal.

Per acabar els soldats francesos simbolitzen la repressió i com a botxins, executors, no veiem el rostre perquè ells estan obeint ordres superiors.

SIGNIFICAT I FUNCIÓ

El quadre és de temàtica figurativa, històric, reprodueix uns fets que havien succeït anys enrere. És un quadre també heroic, a l’igual com ho pot ser el Jurament dels Horacis, però en aquest cas, Goya, apropa més aquest quadre amb la sèrie que va fer dels desastres de la guerra, ell amb aquesta obra vol denunciar a l’invasor, a l’exèrcit francès, però també vol ser aquesta obra un crit cap a la llibertat, una idea que agafarà amb molt carisma de la Croix en el seu quadre la llibertat guiant al poble, en aquest sentit aquesta obra es podria considerar també un precedent del romanticisme.

La funció de l’obra és una mica incerta, no se sap quina va ser la seva missió un cop es va pintar l’obra, alguns ho identifiquen amb el retorn de Ferran VII, altres ho veuen només com una obra commemorativa d’uns fets. Goya en la seva obra crea, obre la porta a tot un conjunt de moviments pictòrics com els ismes(romanticisme, realisme, impresionisme, surrealisme)

Curiosament en un dels grans diccionaris de la pintura espanyola, el que fa Cear Vermudez, el nom de Goya no apareix en els pintors il·lustres, i van ser els francesos qui van descobrir la importància de la seva obra. Boudelaire va quedar entusiasmat pel realisme de l’obra de Goya, per les seves caricatures, de la Croix quan viatge a Espanya només parla de les meravelles de l’obra de Goya, a mesura que avança el segle XIX, els simbolistes i els realistes veuen en Goya la seva font d’inspiració.

Amb les primeres avantguardes, Goya, és considerat com el gran precursor de l’art contemporani, la influència de l’obra de Goya es pot veure en quadre com l’execució de Maximilià de Manet, la llibertat guiant al poble de de la Croix, la matança de Corea de Picasso o el mateix Guernica amb tot allò que significa l’horror de la guerra