La Maternitat d’Elna

...

Camp d’Argelers

El camp de refugiats d'Argelers fou obert en el 1939 al nord de la platja d'Argelers (França). Destinat als republicans espanyols que fugien d'una guerra perduda contra els franquistes. El camp va concentrar, en unes condicions molt dures (fred, fam, polls, prostitució...),va ser construït per a 15 dies i va durar 2 anys. S'hi van construir barraques i s'estima que passaria unes 50.000 persones que en realitat hi van passar aproximadament 500.000.

Les dones aprofitaven el sol del mati que escalfava la sorra per servir de manta als seus nadons.

El gener de 1939 la ciutat de Barcelona va caure en mans franquistes i la victòria militar de la Guerra Civil queia definitivament del bàndol nacional. Mig milió de republicans espanyols van prendre el camí de l'exili cap a França.

Les dones i els nens es van haver de separar. Els nens els acollien per donar a famílies que no podien parir. Els homes els enviaven al camp juntament amb les dones. Per passar la frontera hi havia un greu problema. Doncs que les persones que hi tenien papers podien passar amb una ''mica de privilegi'', i els que no, els senegalesos els feien fora.

El camp d'Argelers va ser el primer dels camps de concentració construïts al Rosselló. No s'havia previst res per a l'acolliment dels exiliats i al principi, només la sorra i la roba que portaven els abrigava.

Era una superfície sorrenca voltada de filat espinós on foren construïts uns escassos barracons. El camp era vigilat per membres de la Legió Estrangera Francesa senegalesos a cavall que es caracteritzaven per la seva duresa. Al camp d'Argelers les nenes i les noies joves portaven una espècie de xiulet fet amb canyes lligat al coll que feien servir en cas d'intentar ser violades pels seus guardians.

Mesos després van arribar l'ajut de la creu roja, on s'hi van instal·lar en la platja un mini campament per ajudar a les dones i als infants, i aquí es on va intervenir la Elisabeth Eidenbenz.

Reflexió personal

L’exili es una paraula molt complicada , cosa que cadascú te el seu propi significat.

En l’excursió a França sobre l’exili em va fer reflexionar sobre els nois i noies , sobre tot nens(nadons) i mares, que han hagut de suportar aquella humiliació per part dels senegalesos i els francesos(també s’inclouen les violacions)i sobretot la fam i el fred.

M’ha sorprès molt sobre el xiulet que portaven les noies al coll. En un principi pensava que deu ser alguna joguina per entretenir-se o algun instrument dels francesos que els feien portar a les noies per nosequines raons.. però, en escoltar a l’ Assumpte rebel·lant l’historia darrere del xiulet, m’he quedat bocabadada.

Varen tenir sort de trobar-se amb la Isabel.

‘’Si hauria de comparar l’exili antic i l’actual, nomes haig de dir que hi ha una sola diferencia: que ara es de color(referint-se el color de la pantalla de televisió)’’ va dir l’Assumpte.

Hi estic 100% d’acord amb ella, ja que l’exili es deixar-ho tot enrere: casa, nació, posició, diners, treball,… TOT. I això deu ser molt dur per a aquelles persones, per això no s’ha de comparar l’exili. L’exili ho es tot.