Conductes agressives.

...

altra que preparar el cos per desenvolupar un esforç extra davant un obstacle que se’ns ha presentat.

D’aquesta manera, recordarem que la ira és neutra, és a dir, és una emoció que no podem classificar com a positiva o negativa, doncs com a emoció que és, ens ajuda a preparar-nos davant una situació externa.

No obstant això, és la resposta que donem quan apareix l’emoció de la ira la que podem classificar en dues branques:

- Apropiades: resposta útil per a nosaltres i per als altres.

- Inapropiades: perjudicials per a nosaltres i per als altres.

---------------------------------------------------------------

-

Com podem prevenir comportaments agressius

[pic 12]

Estant atents a les primeres reaccions agressives del menor i impedint que aquestes tinguin èxit, podem aconseguir que aquest no reprodueixi aquestes conductes i, per tant, solucioni els conflictes d’una manera apropiada.

Per aquesta raó, és important concretar en quines situacions el menor desenvolupa una conducta agressiva, com és aquesta conducta i quines són les conseqüències immediates, a mig i a llarg termini, de la seva actuació.

És necessari poder parlar clarament amb el menor de la “no conveniència” d’utilitzar l’agressió com a via de solució de problemes, explicant i raonant els beneficis de comportar-nos respectuosament amb els altres, malgrat aquest consideri que donar una resposta agressiva pot ser més beneficiós per a ell.

Cada moment del dia és una oportunitat que tenim per poder inculcar al menor aquells valors que com a docents considerem positius, com ara el respecte a l’altre, la tolerància, l’ordre, la cooperació,... En definitiva, es tracta d’educar en qüestions com la pau, la solidaritat, els drets humans, el medi ambient i un llarg etcètera per tal que puguin generar una opinió pròpia i un saber fer apropiat a la societat en la que vivim.

És molt important en la nostra tasca de docent saber ensenyar al menor la tolerància a la frustració. Hem d’aprendre a posar límits, a no permetre que el menor aconsegueixi tot allò que desitja, essent conscient que no podem disposar de tot el que volem i que això no ha de suposar un

---------------------------------------------------------------

problema al menor. Hem de ser capaços d’ensenyar respostes positives a la frustració, mostrant que quan una porta es tanca hi ha moltes altres que es poden obrir.

Nietzsche1 deia que el que desitjava pels fills dels seus amics era que fracassessin tants cops com poguessin, degut a que això els faria més forts. Seva és la cita “Com podries renéixer sense haver quedat reduït a cendra?”.

Són molts els pensadors que han parlat del fracàs i la frustració com una de les poques oportunitats que tenim per poder créixer. Per aquest motiu, no hem de tenir por a les frustracions dels nostres menors, tot el contrari. Charles Dickens2 (“Cada fracàs ens ensenya alguna cosa que hem d’aprendre”) o Antoine de Saint Exupéry3 (“El fracàs fortifica als forts”) entre molts[pic 13]

altres, han tractat la relació del fracàs amb la superació humana.

Per posar un exemple, Rovio Entertainment, l’empresa que al 2009 va llençar al mercat el famós joc Angry Bird, va “fracassar” més de cinquanta cops abans de crear el famós joc que li va permetre convertir-se en una de les companyies més importants a nivell mundial. No obstant, aquests més de cinquanta intents que no van donar el resultat esperat, l’empresa va continuar treballant i aprenent d’aquelles coses que funcionaven i desestimant aquelles que no li donaven el resultat esperat. Aquest saber

[pic 14]

1Filòsof, poeta, músic i filòleg alemany, considerat un dels pensadors contemporanis més influents del segle XIX.

2Famós novel·lista anglès, autor d’Oliver Twist.

3Escriptor i aviador francès, autor de la famosa obra El petit príncep.

---------------------------------------------------------------

aprendre dels errors i saber aixecar-se davant el fracàs ha estat la clau del seu èxit.

Per tant, davant la frustració, podem optar per prendre dues actituds: una positiva i una altra negativa, és a dir, una d’oportunitat o una de fracàs. Si treballem amb el menor la resposta positiva, a partir de totes les alternatives que hi ha abans d’emetre una resposta agressiva, estarem aconseguint assolir dos objectius. Per una banda, evitem la resposta agressiva, sempre destructiva i, per una altra banda, provoquem una reacció favorable on el menor pot aprofitar el fracàs com a mètode d’aprenentatge que li permetrà créixer i desenvolupar eines per no cometre els mateixos errors.

D’aquesta manera, tan important és evitar la conducta agressiva com la conducta passiva. Hem d’estar alerta a aquelles reaccions passives que el menor pot donar davant una frustració. Si detectem una conducta passiva, haurem de parlar amb el menor, fer-li entendre que fugir i no afrontar el conflicte no solucionarà el problema. Donar a conèixer que tampoc no és necessari ser agressiu per resoldre situacions adverses, sinó que hi ha un munt d’alternatives a la violència, com ara el diàleg o la cooperació, essent aquestes les que podran permetre assolir els objectius proposats sense necessitat de fer ús de la força física o verbal.

---------------------------------------------------------------

-

Com podem corregir comportaments agressius

[pic 15]

Davant una conducta agressiva, no podem respondre amb una altra conducta agressiva. Si recordem la Teoria de l’Aprenentatge a la que fèiem referència al principi d’aquest mòdul, hem de poder ser un referent davant el menor, sobretot en situacions en les que aquest necessita eines d’autocontrol. Hem de ser capaços de mostrar-nos com a models adequats a la conducta que estem volent instaurar en l’aprenent.

Tenint