Reportatge Banc Expropiat.

...

El Banc Expropiat ocupa una sucursal bancaria buida (Catalunya Caixa) que col·lectius alternatius de BCN van ocupar → mètode d’acció simbòlica contra l’impacte de la crisis financera i hipotecària. Des del 2013, ja ocupat, el banc pertany a Manuel Bravo Solano, un inversor particular que es dedica al sector immobiliari.

- Trajectòria i ús:

Can Vies està ocupat des de fa 19 anys (10 de maig del ’97) pels joves com a protesta per la manca d’espais en els que realitzar activitats polítiques i culturals autogestionades. Durant gairebé dues dècades, han estat vàries les generacions que han passat per Can Vies, així com han estat diverses les activitats que s’hi ha realitzat:

- Conferències anticapitalistes, concerts i cinema documental, colles de bastons i la redacció de la revista mensual local ‘La Bruixa’. → Degut a la llarga trajectòria d’ocupació, centenars i centenars de veïns han tingut relació amb el centre okupa.

El Banc Expropiat porta 5 anys ocupat (22 d’octubre del 2011). Acollia diversos col·lectius vinculats al barri com l’Assemblea de la Vila de Gràcia o el grup Xaringa (promotor d’un conegut mercat d’intercanvi trimestral).

- S’hi realitzaven nombroses xerrades de temàtica anticapitalista i diferents serveis autogestionats que atenien de manera gratuïta les necessitats dels veïns amb menys recursos que buscaven formes de vida alternatives

- Banc d’aliments, assessoria de vivència, biblioteca, roba de segona mà, classes d’idiomes, costura o tai-chi.

- Disturbis i antidisturbis:

Els altercats arrel de la desocupació del Banc Expropiat són els més rellevants de la ciutat de Barcelona des del 2014, a Can Vies. D’aquí a que tots dos casos hagin caigut en la tendència de la comparació.

Les protestes per Can Vies van tenir una mobilització molt més àmplia i van suposar accions de violència més greus per part d’una minoria organitzada

- Crema de contenidors, improvització barricades, llançament de pedres a agents i premsa

- Va causar destrosses considerables al mobiliari públic i a les sucursals bancàries.

- Hi va haver tàctiques de guerrilla urbana, van prendre foc a una unitat mòbil de TV3 i a la, coneguda per tothom, excavadora.

- Les persecucions policials duraven vàries hores, fins la matinada.

Els disturbis que s’han produït a Gràcia durant els darrers 3 dies en general han estat menys rellevants.

- La primera nit hi van haver contenidors cremats i alguna barricada.

- Un cotxe bolcat i la crema d’un camió de BCN Neta van ser els incidents més notoris.

- Els moments més tensos de la nit es van concentrar en un parell d’hores → recuperació efímera del banc i una càrrega policial que va frustrar l’intent.

- Durant la tercera nit es van tornar a incendiar contenidors.

- Atacs a la premsa i aparadors de multinacionals i bancs trencats.

- L’afluència ha augmentat notablement.

La intervenció de la Guardia durant dels protestes del Banc expropiat es limita únicament a tasques de trànsit, ja que el Govern actual de BCN en Comú no es partidari de mantenir les funcions dels antidisturbis (competència exclusiva dels Mossos d’Esquadra).

Canvis en els Mossos d’Esquadra respecte Can Vies Manel Prats va dimitir com a director di la policia catalana just en la segona jornada de protestes a Sants (27 de maig de 2014) → Arrel dels casos Esther Quintana i Juan Andrés Benitez. Dues setmanes més tard, el va succeir Albert Batlle.

Les càrregues més dures han tingut una àmplia transcendència a través de les xarxes socials:

- Imatges de projectils de foam als balcons dels veïns del barri.

- Blaus i contusions dels manifestants.

Malgrat això, els altercats de Can Vies van constar d’episodis molt més polèmics:

- Entrada dels Mossos a la redacció del setmanari La Directa

- Càrregues policials a portals i vivències.

- Precedents del desallotjament: Negociació contra Lloguer

El desallotjament de Can Vies va arribar després de tres llargs mesos de negociacions

- El Govern de Trias va oferir a l’assemblea de Sants instal·lacions alternatives (tutelades)

- Fins i tot els va proposar la permanència a canvi d’abandonar temporalment l’edifici per tal de que TMB el rehabilités → sospita dels veïns de Sants per la falsa promesa que van rebre al desocupar la Casa del Mig

Les negociacions van durar més d’un any, però en paral·lel estava el compte enrere de l’ordre judicial de desallotjament (2014).

El desallotjament del Banc Expropiat arriba també per ordre judicial, però es va veure immers en un parèntesis de 12 mesos molt rellevant

- El 2015 Trias va assumir el cost del lloguer de tot l’any (66.500 €) → per tal d’evitar un nou Can Vies.

- Els impulsors del Banc Expropiat van repudiar l'acció del govern de Trias atès que amb l'okupació, entre altres coses, pretenien denunciar l'especulació immobiliària que pateix Barcelona.

- El govern Colau no ha renovat el pacte → acte seguit, la propietat va reprendre la petició de desallotjament.

- Recolzament veïnal i malestar social

Can Vies, pels seus 19 anys d’activitat contava amb el recolzament de moltes associacions del barri

- Tenia la simpatia del Centre Social de Sants, entitat veïnal referència, impulsora de la reconquesta de Can Batlló → va tractar amb la FAVB per acabar amb els episodis de violència.

- Protestes:

- Van començar amb cassolades dels veïns. Cada tarda durant una setmana.

-