ALIMENTACIÓ: L'ANORÈXIA I LA BULÍMIA

...

Amb aquesta dinàmica segons les respostes de la gent es pot preveure un problema d'autoestima i comencés tractar-lo i d'aquesta manera que no es transformi en un greu problema.

Un cop fet això, es començarà a tractar ja, els dos trastorns. Es demanarà als nens i nenes en veu alta, “qui em sap dir què és l'anorèxia i la bulímia”, i a partir de les respostes d'aquesta pregunta, se seguirà amb la dinàmica i l'activitat següent:

Un cop feta la pregunta, i havent respòs els nens i nenes, el monitor/monitora donarà 1 o 2 papers a cadascú de manera que ningú més el vegi. Un cop repartits els papers a tothom, abans que puguin veure el que posa el paper, se'ls dirà que a una banda de l'aula (per exemple, banda esquerra), s'hi troba l'anorèxia, al mig, l'anorèxia i la bulímia, i a la dreta, la bulímia. Un cop dit això, els nens i nenes han de girar el paper i en veure la característica que posa, s'han de posicionar a on cregui que va la característica, si és d'un dels dos trastorns o és dels dos.

Un cop els nens i nenes s'han posicionat acord amb què diu el seu paper, entre tots, llegirem en veu alta el que posa i farem una reflexió i explicació de cada una, de manera que els nens i nenes a la vegada que participen activament, prenen consciència d'allò que se'ls diu, i a la vegada reflexionen sobre el que estem parlant.

Les característiques que hi hauria en la dinàmica serien les següents:

ANORÈXIA I BULÍMIA

1. Les persones amb aquest trastorn creuen que estar prims/es els resoldrà tots els problemes. Prefereixen estar malalts abans que no estar prims.

2. Les persones amb aquest trastorn adopten actituds com és el perfeccionisme, la busca obsessiva per aconseguir “no cometre cap error”

3. Les persones amb aquest trastorn tenen dificultats per sentir i interpretar adequadament els seus sentiments i emocions.

4. Les persones amb aquest trastorn tenen una gran inseguretat interior, són molt autocrítics/ques i busquen una perfecció impossible d'arribar en tot el que fan.

ANORÈXIA

5. Les persones amb aquest trastorn mantenen un pes per sota del normal

6. Les persones amb aquest trastorn no mengen o mengen molt poc

7. Les persones amb aquest trastorn no exigeixen, es conformen, es desenganxen dels seus desitjos, s'allunyen de tot, s'aïllen.

8. Les persones amb aquest trastorn presenten uns trets de personalitat similars en tots ells/es: introversió, evitació del risc, obsessions, ansietat.

9. Les persones amb aquest trastorn tenen o volen tenir més control, més ordre però menys percepció i expressió d'emocions

10. Les persones amb aquest trastorn generalment perden tot interès per la sexualitat, o fins i tot mai desenvolupa aquest interès. No sol tenir nòvio/es o el/la perden durant el trastorn.

BULÍMIA

11. Les persones amb aquest trastorn mantenen un pes al voltant del seu pes normal.

12. Les persones amb aquest trastorn mengen de forma excessiva i després, vomiten.

13. Les persones amb aquest trastorn exigeixen tot als altres de manera impulsiva; no té temps, ho vol tot "ja". Se senten fàcilment frustrades quan les coses no surten com ells/es volen.

14. Les persones amb aquest trastorn és freqüent la depressió, fluctuacions ràpides de l'estat d'ànim, recerca contínua de sensacions noves, desitjos de risc i impulsivitat.

15. Les persones amb aquest trastorn tenen més descontrol, impulsivitat, caos d'horaris, desordre a l'habitació, excés en les sortides nocturnes. Són més impulsius/es en totes les seves conductes. És més probable que abusi de drogues o que es fiqui en situacions sexuals destructives.

16. Les persones amb aquest trastorn solen tenir nombroses “relacions de parella”. Mantenen relacions excessivament dependents i poden tenir problemes amb aquesta dependència.

Són un total de 16 característiques. És a dir, hi hauria 16 cartells on en cadascun d'ells hi hauria una d'aquestes, un cop feta l'activitat i feta la reflexió conjunta i individual, passaríem a seure cadascú al seu lloc per fer una valoració del que ha après cadascú en aquesta activitat.

D'aquesta manera es podria saber si hi ha hagut un aprenentatge, i si ha servit la maner de fer la dinàmica.

Cloenda

Per finalitzar la dinàmica, ens posaríem tots en rotllana, i acabaríem treballant una mica més l'autoestima, ja que és un factor clau alhora de no caure en trastorns com són l'anorèxia i la bulímia.

Per acabar aquesta dinàmica doncs, el que implicaria aquesta activitat de cloenda i acomiadament seria que, un cop tots els nens i nenes estan en rotllana, un d'ells/es agafa el fil i el llança a una de les persones de la rotllana. La persona que ha llançat el fil ha de dir alguna cosa positiva de la persona a la qual li ha passat el fil, aquesta persona, haurà de llançar el fil a una altra persona i dir-li també alguna cosa positiva, i així successivament fins que tothom quedi lligat en el fil. L'única norma és que no es pot llançar el fil a una persona que ja li han passat, d'aquesta manera tothom rep paraules positives i es reforça l'autoestima.

CONCLUSIONS

Crec que aquesta dinàmica que he creat engloba no només el fet de treballar aquests dos trastorns i que els nens i nenes els coneguin, els sàpiguen reconèixer diferenciar i evitar, sinó també he intentat que surtin d'aquesta dinàmica amb l'autoestima pujada, ja que tenir l'autoestima alta és la clau per no caure en trastorns com aquests, per tant des dels centres de lleure, l'escola i a casa, s'hauria de treballar el fet de potenciar l'autoestima, i intentar que tots els infants tinguessin aquesta molt amunt, d'aquesta manera s'evitarien molts problemes un d'ells l'anorèxia i la bulímia, per tant crec que a part de treballar la “teoria” de forma dinàmica també s'ha de treballar