L17/2013 RISAL.
Enviado por mondoro • 28 de Octubre de 2017 • 3.994 Palabras (16 Páginas) • 293 Visitas
...
3.- METODOLOGIA
Per a validar o descartar l' hipòtesi es descriuran els elements que composen els conceptes d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera a les Administracions Locals, es realitzarà un seguiment de la seva evolució en el temps i es quantificaran i analitzaran els resultats obtinguts.
Les fonts d’informació seran les dades oficials disponibles de cadascú dels conceptes, més els seus elements i paràmetres de medició, en el període anterior a la promulgació de la LRSAL, bàsicament les disponibles a l’Oficina virtual per a la coordinació financera amb les entitats locals del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques[8], com també altres fons de dades i butlletins estadístics en relació a les magnituds de l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera (dèficit, deute, regla de despesa, període de pagament a proveïdors), configurant-se com a una limitació del treball l'excessiu endarreriment en la publicació d'algunes dades de la sèries, per la qual cosa no es tractarà el paràmetre relatiu a morositat.
Altrament es consultaran articles i publicacions especialitzades com a base per al correcte tractament de les dades, la seva conceptualització i l'elaboració de les conclusions.
4.- ANÀLISI
Elements i paràmetres de l'estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera a l'Administració Local.
Tot i que l’article 135,4 CE només parla de sostenibilitat econòmica, la LOEPSF inclou el terme sostenibilitat financera entesa com a conducta financera permanent de totes les administracions públiques com a reforç i regla complementària del principi d’estabilitat pressupostària i quina finalitat és limitar la utilització de deute públic com a ingrés per tal d’acotar de forma sinal·lagmàtica el sostre de despesa. La consecució de l’estabilitat pressupostària es realitza també adaptant la despesa a la capacitat econòmica general y una forma d’instrumentació és limitant el volum de deute públic.
Els elements clau previstos per a determinar el grau de compliment dels principis d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera són : la regla del dèficit, la regla de despesa, el límit de deute i la morositat, quins paràmetres són respectivament, el resultat pressupostari, l’increment de determinats capítols de despesa del pressupostos en relació a la variació del PIB, el percentatge de deute sobre els ingressos corrents i el període de pagament als proveïdors.
La regla del dèficit i el resultat pressupostari
L’estabilitat pressupostària a l'Administració Local es concreta a través del resultat pressupostari, que es pot deduir dels pressupostos de les AALL que inclouen els ingressos i les despeses necessàries per a la prestació dels serveis públics. Cal recordar que a les AALL no té cabuda el dèficit estructural, al contrari que a l’Administració de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, a les quals li és permès d’acord sempre amb les normes de la Unió Europea, per tant, el resultat pressupostari a cadascuna de les entitats locals haurà de ser equilibri o superàvit.
La regla de despesa i la referència al PIB espanyol
És una norma particular sobre la despesa que complementa la concreció de la regla del dèficit. El sostre d’assignació de recursos en els pressupostos locals no només dependrà de la capacitat de la seva cobertura amb ingressos (límit del resultat pressupostari), sinó que està sotmès també a la regla de despesa, que marca com a variació màxima de la despesa computable la taxa de referència de creixement del PIB a mig termini de l’economia espanyola, concretat en cada moment pel Govern central d’acord amb la normativa europea. La despesa limitada per aquesta regla no és tota la despesa, sinó només la corresponent als capítol 1 a 7, llevat de despesa de naturalesa no discrecional, de forma coherent amb la pretensió que el creixement de l’economia es destini a la despesa corrent i de capital i sigui el seu límit. Això suposa, de facto, una limitació a les decisions polítiques locals per a la prestació de serveis públics.
El límit de deute i referència als ingressos corrents
Aquí, com a la regla del dèficit, s’apliquen uns paràmetres diferents a l’Administració Local vers l’Estatal i l’Autonòmica. Si bé com a nivell d’administració (el conjunt de l’Administració Local) resta sotmesa a les mateixes regles, es limita directament el volum acumulat de deute de cada entitat local a un percentatge màxim del 75% dels seus ingressos corrents liquidats (i no a un % del PIB com és el cas de l'Administració de l'Estat i les Administracions autonòmiques) i es prohibeix realitzar operacions d’endeutament net si es supera el límit esmentat. La causa rau en què aquesta font d’ingressos (el deute) suposarà una despesa de futur en forma d’amortització del principal i el pagament dels interessos que pot comprometre la viabilitat i sostenibilitat financera de les entitats locals.
La morositat i el període de pagament a proveïdors
Com s’ha comentat anteriorment, la morositat, mesurada a través del període de pagament a proveïdors, no es tractarà atesa la inexistència de dades contrastades en el període anterior a 2013.
---------------------------------------------------------------
L'article 135 de la Constitució i LOEPSF
Amb la norma que aprovà la reforma de l'article 135 de la Constitució[9] a l’any 2011, es va establir, en síntesi, que totes les Administracions Públiques haurien d’adequar la totalitat de les seves actuacions al principi d’estabilitat pressupostària, tot fixant un límit de dèficit i del volum de deute públic del conjunt de les Administracions Públiques, que no podrà superar el valor de referència establert al Tractat de Funcionament de la Unió Europea.
El seu desplegament es va realitzar per la LOEPSF (que deroga l’anterior Llei Orgànica 5/2001, de 13 de desembre, complementària a la Llei General d’Estabilitat Pressupostària[10]) en la seva redacció inicial i en la seva funció de text regulador de l'estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera de totes les Corporacions Locals i les seves entitats instrumentals la qual, des de la base que els mecanismes de disciplina previstos
...