Per una disminució en l’ús del català com a llengua literària en benefici del castellà.

...

- Amb la desaparició de la cancelleria va desaparéixer també la referència d’un model de llengua literària cumú a tot el domini lingüístic.

- La manca d’un centre aglutinador impossibilita la creació d’un model de llengua modern i posat al dia, cosa que afavoreix -> la dialectizació.

Aquestes circumstàncies es van a produir quan la impremta es va posar en marxa.

- Mentre les altres llengües aprofitaven la impremta per a difondre les seus lletres, per a normalitzar-se i per arribar a un públic molt ampli, el català va perdre l’oportunitat de constituir-se en una llengua nacional moderna.

- La resta de llengües es van servir de la impremta per a desplaçar el català com a llengua literària.

- Comença a debilitar-se la consciència de la unitat lingüística.

- DECADÈNCIA I LLENGUA I LITERATURA DELS S.XVI, XVII, I XVIII

Decadència -> es el període de la nostra història literària que va des dels primers anys del S.XVI fins a les primeres dècades del S.XIX

No obstant, ha estat posat en qüestió per alguns estudiosos, ja que, hi va haver una certa continuïtat literària en català que va reproduir corrents literaris com: el renaixement, el barroc i el neoclassicisme.

Aquest terme va ser posat pels en la Renaixença amb la intenció de desqualificar tot el llarg període que els havia precedit i presentar-se com uns salvadors.

En els àmbits col·loquials el català no retrocedeix i continua sent l’única llengua de la immensa majoria de la població.

També va ser la llengua oficial de l’administració fins al començament del S.XVIII.

Dels àmbits populars sorgeix una producció -> literatura popular que, prolonga la tradició literària quan decau la creació en català en les esferes cultes.