Immunifluorescencia.

...

Taronja d’acridina

490

530/640

Calceína

495

520

Rodamina

500

540

Verd de calci

506

526

Blau d’Evans

550

625

3

TIPUS D’IMMUNOFLUORESCÈNCIA

Existeixen dos tipus d’immunofluorescència, la directa i la indirecta.

La inmunofluorescencia directa (IFD), fa ús d’un anticòs primari que es troba químicament unit a un fluorur. L’anticòs reconeix la molècula diana i s’uneix a ella directament.És un procediment d’un únic pas.

! En el cas d’utilitzar-se com a tècnica de tinció inmunohistoquímica la regió on es diposita la molècula diana pot ser identificada al microscopi de fluorescència com una zona brillant.

! Aquesta tècnica presenta alguns avantatges pel que fa a la IFI (indirecta). Redueix el nombre d’etapes necessàries, per tant és mes ràpida i d’altra banda és menys sensible a interferències degudes a reactivitat creuada dels anticossos o a reaccions no específiques, les quals tendeixen a augmentar el soroll de fons de la tècnica.

!!!

4

La immunofluorescència indirecta (IFI) fa ús de dos anticossos; l’anticòs primari és el que reconeix i s’uneix a a el molècula diana, mentre que el secundari que és el que es troba marcat amb el fluorur reconeix al primari i s’uneix a ell. Aquesta tècnica és una mica mes complexa que la IFD, requereix mes passos i és mes possible que sofreixi interferències, però en contrapartida és molt mes flexible que una tècnica directa i a causa que és possible que un anticòs primari una a mes d’anticòs secundari, implica un efecte d’amplificació que també augmenta la sensibilitat de la tècnica.

! Aquesta tècnica és possible, a causa que els anticossos consten de dues parts, una regió variable (que és la que reconeix a l’antigen) i una regió constant (que forma l’esquelet i estructura bàsica de la molècula d’anticòs). És important remarcar, que aquesta divisió és artificial i que en realitat la molècula d’anticòs es troba formada per quatre cadenes polipeptídiques: dues cadenes pesades i dues lleugeres, aquestes últimes són les que contenen la regió variable.

! És possible que existeixin diversos anticossos que reconeguin diferents antígens (és a dir que tinguin diferents regions variables) però que comparteixin la mateixa regió constant. Tots aquests anticossos amb diferents especificitats poden ser reconeguts al seu torn per un únic anticòs secundari que reconegui la regió constant. Això estalvia l’esforç tècnic i el cost de modificar cadascun dels anticossos primaris per implicar el fluorur.

!!

5

AVANTATGES

· Es poden obtenir resultats ràpids.

· No és necessari realitzar cultius.

· Es pot identificar microorganismes específics en un grup mixt. · Determina la identitat d’un organisme mort.

· És sensible.

DESAVANTATGES

-Costos en reactiu i equip

-Ha de ser realitzat per personal molt especialitzat. -Els resultats no són 100% específics

APLICACIONS

· Detecció de mol·lècules de complement · Quantificació d’immunoglobulines

· Diagnòstic de malalties cutànies

· Estimació de la edat de mostres naturals · Diagnòstic de noeplàsies

· Detecció de virus, bacteris, fongs, etc. · Observació de biòpsia