MALTRACTAMENT: NEGLIGÈNCIA I ABANDONAMENT

...

lesió al pacient. És haver realitzat actes no apropiats o, per no haver tingut la diligència requerida per al cas particular. També, és quan els pares fan cas omís de malalties serioses que afecten al nen.

2.2.2 Negligència seguretat

La negligència seguretat és la conseqüència quan l’infant pateix lesions a causa de la falta d’atenció, és a dir, lesions causades en l’àmbit de la protecció de l’infant per exemple quan no es fa cas si l’infant és cau , si es fa una ferida.

2.2.3 Negligència educativa

Fa referència a aquells nens que no assisteixen a un planter educatiu i que, per tant, perden l’oportunitat del seu dret bàsic a l’educació. Igualment, la negligència educativa fa referència a la quantitat de temps que el nen està sol veient TV, a l’ordinador, etc

2.2.4 Negligència física

Tota aquella situació en què les necessitats físiques bàsiques del menor (alimentació, vestit, higiene, vigilància, cures mèdiques ...) no són ateses de manera temporal o permanent per cap membre adult amb el qual conviu el nen.

2.2.5 Negligència social

La negligència social es produeix quan al nen se les prohibeix socialitzar en el seu entorn, en la seva família etc; quan l’infant no té ajuda quan la necessita ,és a dir, si la mare/pare tutor legal no és preocupa quan el nen o la nena necessit certa atenció.

2.2.6 Privació emocional

És el rebuig per part dels pares per reconèixer, atendre o alleujar alguna preocupació de l’infant, és a dir, manca l’afecte adequat i interès, especialment per part dels pares o d’una persona propera. És un problema relativament comú en els individus ingressats o nens que provenen de llars trencats.

2.2.7 Abandonament

És el màxim grau de negligència, i té repercussions biopsicològuiques. L’abandonament és, doncs, una renúncia, l’exercici d’aquest dret i els seus efectes seran diferents en funció del bé i / o dret afectat.

2.3 Causes de la negligència

Per detectar si un infant està patint negligència i abandonament per part d’algún adult es poden saber gràcies a les causes que es presenten davant del cas i que poden ser de molts tipus i multifactorials:

Pobresa: moltes persones viuen en pobresa i tenen dificultats per satisfer les seves necessitats bàsiques, com per exemple, posar menjar a la taula o cuidar adequadament els seus fills. Els pares poden sentir que els seus fills estan millor sense ells i escollen abandonar-los al carrer creient que tindran una bona vida sense que estiguin a càrrecs d’ells.

Ho han patit els que envolten a l’infant: les persones que l’envolten, normalment ho han patit quan ells eren petits, per tant, tenen més probabilitats de repetir-ho quan siguin adults.

Discapacitat o malaltia de l’infant: normalment passa, quan neix un nen amb una discapacitat, malformació congènita o malaltia crònica, ja que són nens que necessiten més atencions especials. Els pares creuen que no poden ajudar el seu fill, i la millor manera és abandonar-lo, perquè creuen que és lo millor per ell/a.

Problemes de comportament: tots els nens experimenten a mesura que van creixent i aprenen sobre el món que els envolta. Per alguns pares, el dolent comportament dels seus fills és una font d’estrès i són incapaços de controlar-lo. Aquests infants que tenen aquest comportament són molt moguts i no fan cas dels pares. Els pares que ja no saben que fer, els abandonen.

Mares joves: Moltes mares lluiten per satisfer les exigències de cuidar al seu nadó, i moltes troben a faltar la seva etapa adolescent i comencen a deixar el seu fill per tal de sortir de festa. Normalment, aquestes mares com diu la causa, són joves i són fills no desitjats, per tant, al ser tan joves, no saben que fer i prefereixen abandonar-lo.

Deixar els fills sols a casa: molts pares deixen sols els seus fills a casa, mentre ells estan treballant i no tenen cap responsabilitat de cumplir les seves necessitats i ho abandonen.

Problemes psicològics: els pares/tutors legals que tenen deficiències mentals o psicològiques no tenen la pròpia autonomia per poder cuidar i satisfer les necessitats dels infants i la millor opció per ells, és abandonar-lo al carrer o portar-lo algun servei social perquè el cuidin.

2.4 Indicadors

Els indicadors els podem veure en dues persones: el menor i el/els cuidadors

Començarem per el menor:

Apareix constantment brut, amb gana o inadequadament vestit.

Problemes físics o necessitats mediques no ateses (ferides sense curar o infectades, falta de tractament de malalties, etc.).

Malalties lleus, recurrents o persistents.

Absència de les cures mediques rutinaris necessaris (vacunació, revisions preventives, etc.).

Accidents freqüents per falta de supervisió.

Desnutrició.

Retràs en el desenvolupament físic.

Retràs psicomotor.

Constant falta de supervisió, especialment quan el nen esta realitzen accions