Somnis

...

5. RISCOS

EROSIÓ: EROSIVITAT I EROSIONABILITAT

El sòl perd la seva cobertura vegetal que l’està protegint i que li dona la matèria orgànica. Després d’això queda molt vulnerable davant els atacs dels fenòmens geològics externs. Aquesta agents provoquen la pèrdua del sòl disminuint la seva fertilitat i fins i tot fent-lo desaparèixer.

-Factors que influeixen en la erosió

- Clima: si precipita molt erosiona molt el sòl, si les precipitacions són menys intenses i més repartides són menys agressives pel sòl.

- Relleu: a més pendent més erosionable és el sòl. Depèn també el tipus de roca. Els materials poc consolidats (sorres, margues, argiles...) són més vulnerables a l’erosió. Els sòls impermeables són més vulnerables. A més cobertura vegetal menys vulnerable serà.

-Conseqüències de l’erosió

- A més sediments més s’arrossegaran provocant més erosió.

- L’erosió també provocarà la pèrdua de sòl conreable i fèrtil.

- Augmentarà la possibilitat de inundació.

- Es deterioraran els ecosistemes costaners i fluvials a causa d’un excés de sediments.

- S’afavoreix la desertització.

- EROSIVITAT: capacitat erosiva d’un agent geològic, que depenen del clima. Ex: vent, precipitacions,etc.

-Per valorar-la tenim el Índex de Aridez; va en funció de la temperatura mitjana de la zona i la precipitació anual.

-També tenim l’Índex d’ agressivitat primària; que mesura l’agressivitat de la precipitació del més de més pluja i la precipitació anual.

-Índex d’erosió de la pluja; capacitat anual d’erosió produïda per la pluja.

- EROSIONABILITAT: mesura la vulnerabilitat del sòl. Depèn del sòl, pendent, cobertura vegetal, etc. Paràmetres per mesurar-la

-Pendent: superior a 15%.

-Índex de la cobertura vegetal: mesura la quantitat de vegetals.

-Índex de resistència litològica: mesura la vulnerabilitat.

En general per mesura l’erosió tenim indicadors físics com biològics:

-Físics: valoren el grau d’erosió d’un terreny; podem parlar de tres graus (una erosió laminal, en solcs, en forma de badlands). Altre indicador seria fenòmens de reptació, solifluxió

-Biològics: observació de la vegetació; un grau 0 tota la superfície té cobertura vegetal, grau baix si hi ha zones sense vegetació, mig, amb moltes zones sense cobertura, l’alt, una superfície sense cobertura, i molt alt on només hi ha sòl i barrancs.

DESERTITZACIÓ I DESERTIFICACIÓ

- DESERTITZACIÓ: risc que pateix un sòl molt erosionat. Pèrdua total o parcial del sòl que comporta l’aparició de condicions desèrtiques.

-Factors que la afavoreixen:

- Factors climàtics: precipitacions esporàdiques, torrencials. També sequeres.

- Geomorfologia del terrenys: terrenys tous i amb pendent es veuran més afectats a la desertització.

- DESERTIFICACIÓ: procés provocat indirectament o directament per l’home de la pèrdua del sòl.

-Factors que l’augmenten:

- Antropològics: cultius en zones amb pendent. Utilització de tècniques de conreu inadequades. Ramaderia intensiva, ja que elimina la protecció vegetal. La desforestació. Incendis. Sobreexplotació d’aigües subterrànies. Salinització de l’aigua. Contaminació del sòl per un ús abusiu de productes químics/fertilitzants, pr. Químics. Urbanització del terreny.

-Conseqüències:

- Pèrdua de biodiversitat.

- Canvi climàtic: augment de volum de CO2 (efecte hivernacle)

La Península Ibèrica és un terrenys amb molt risc de desertització pel seu grau alt d’erosió.

-Mesures de prevenció o millora:

- Evitar la degradació dels sòls fent un ús racional dels seus recursos. Un ordenació territorial adequada compatible amb les característiques del terreny.

- Evitar la sobreexplotació del sòl; evitant les ramaderies excessives.

- Disminuir els fertilitzants químics substituint-los per adobs orgànics.

- Explotació racional dels boscos evitant la desforestació.

- Seleccionar els cultius més adequats pels terrenys a conrear.

- Seguir les corbes de nivell per evitar la filtració i evitar la disminució del pendent.

- Construcció de murs de contenció per evitar l’avanç dels barrancs i xaragalls.

- Reforestació amb espècies autòctones.

- Intentar no construir edificis ni obres que tallin el terreny (a favor de pendent). Adaptar les construccions a la geomorfologia del terreny.

- Fer canalitzacions de drenatges i cunetes per evitar efectes de vessant.

ASSOCIATS A FENÒMENS DE VESSANT

Són conseqüència directa de l’acció de la gravetat sobre els materials de vessant, especialment quan el terreny té pendent. Dins dels fenòmens trobem:

- Despreniments o caigudes de materials: caiguda de materials amb un recorregut total o parcial per l’aire.

- Lliscaments o esllavissades: desplaçament sobre una superfície afavorit pel pendent i la lubrificació d’aigües superficials o subterrànies.

- Rotacionals: la superfície no és plana i es com si fes un gir en el terreny.

- Translacional: desplaçament d’un material