Tectonica plaques.

...

i mantell residual. Arriba fins als 250 km de gruix.

• Tipus de plaques:

• Oceàniques: Són les que estan formades exclusivament per listosfera oceànica.

• Mixtes: Són les que presenten sectors de litosfera oceànica i continental.

• La litosfera està dividida en 7 grans plaques (pacífica, nord-americana, sud-americana, eurasiàtica, africana, antàrtica i indoaustraliana) i un nombre una mica més gran de petites plaques.

• Les plaques tectòniques es comporten com fragments rígids que, empeses per corrents de convecció magmàtics de l’astenosfera, es mouen i xoquen, freguen entre si o s’allunyen les unes de les altres.

• Les velocitats de desplaçament són molt lentes i poques vegades superen els 10cm per any.

• El moviment entre plaques i el seu contacte dóna lloc a 3 tipus de marges o vores de placa:

• Marge constructiu: És el sector per on creix la placa gràcies a les aportacions de roques basàltiques que es formen en refredar-se el magma del mantell.

• Marge destructiu: És el sector de la placa que s’enfonsa en l’astenosfera, on es fon i es barreja amb els materials del mantell.

• Marge passiu: És el sector de la placa que frega lateralment amb una altra placa que es mou en sentit contrari.

• Corrent de convecció: És un corrent cíclic de magma que es produeix quan el magma entra en contacte amb la litosfera i es refreda i es fa més dens. Llavors, s’enfonsa en el mantell a causa de la seva elevavda densitat, la qual torna a disminuir en el mantell i torna a pujar originant el corrent de convecció.

• Dorsals: Són immenses serralades de fins 3 km d’altura i 1500 km d’amplària que travessen el fons oceànic. Estan dividides longitudinalment per rifts.

• Rift: Vall estreta i allargada formada per una fossa tectònica (a causa de l’enfonsament del terreny) situada en l’eix d’una dorsal.

• La fossa tectònica està provocada pels corrents de magma del mantell, que quan no poden sortir flueixen en sentits oposats sota la placa fins a trencar-la i provocar l’enfonsament del terreny al llarg d’una fractura.

• Llavors, el magma surt per aquesta fractura i origina erupcions fissurals. El magma, al refredar-se, forma roques basàltiques que alimenten les dues plaques formades.

• Per tant, l’eix de les dorsals és la zona de formació de litosfera oceànica i de creixement i expansió de fons oceànic.

• En resum, és el lloc on es formen, creixen i se separen en sentits oposats les plaques tectòniques.

• Formació de dorsal: (Imatge p. 40)

• L’empenta dels corrents de magma del mantell provoca un aixecament de la litosfera continental, que es torna més fina i s’esquerda.

• La tensió produïda pels corrents de magma que es mouen en sentits oposats formen una sèrie de falles directes paral•leles, que produeixen l’enfonsament de la zona central i una fossa tectònica.

• L’acció dels corrents de convecció trenca la litosfera en dos blocs separats per un mar allargat, en el fons del qual el magma que surt es refreda i origina roques basàltiques que permeten la formació de litosfera oceànica.

• El creixement de la litosfera fa que el fons oceànic continuï expandint-se, cosa que provoca l’allunyament dels dos blocs continentals i el creixement del mar els separa.

• La vall del Rift és una llarga depressió a l’est d’Àfrica. Es creu que creix uns quants centímetres per any i que acabarà dividint Àfrica en dues parts.

• Es troba a l’extrem sud d’un rift molt més gran. S’inicia al Líban, recorre longitudinalment el mar Roig i entra a Àfrica per Somàlia, acabant 10.000km més al sud, a la costa de Moçambic, a Madagascar.

• Al fons hi ha una sèrie de llacs allargats, com el Nyasa, Tanganika i Turkana i nombrosos volcans, com el Kilimanjaro.

• Aquest rift continua obrint-se poca poc, fins que un dia les aigües de l’oceà Índic hi penetraran i formaran un mar allargat i estret, com ha passat amb el Mar Roig.

• En les zones de subducció es destrueixen progressivament les plaques tectòniques.

• El que passa és que, xoquen dues plaques i una s’enfonsa sota l’altra, penetrant en el mantell, i allà, els materials es fonen i passen a formar part del mantell i, a vegades, una petita part del magma ascendeix originant volcans.

• La zona de col•lisió entre plaques sol ser una regió amb terratrèmols, erupcions volcàniques i formació de noves cadenes muntanyoses.

• Segons el tipus de litosfera que col•lideixen hi ha tres tipus de contacte entre plaques:

• Xoc d’un sector de litosfera oceànica amb un sector de litosfera continental: Quan una placa oceànica té contacte amb la part continental d’una placa mixta es produeix una subducció, en què la placa oceànica, com que és més densa, s’inclina cap avall i s’introdueix per sota del sector continental de l’altra placa, i com que és menys densa, tendeix a mantenir-se damunt. Però, l’avanç de la placa oceànica és frenat pel fregament amb l’altra placa. La resistència al moviment va acumulant tensió a la zona fins que l’aconsegueix vencer i avança bruscament, originant un terratrèmol o sisme submarí. La inclinació de la placa que s’enfonsa forma les fosses submarines i el seu avanç provoca l’acumulació i plegament dels sediments dipositats entre les plaques, generen prismes d’acreció, que poden formar serralades immenses. Quan la placa arriba als 150km de profunditat, la temperatura fon part dels materials arrossegats i es formen masses de magma que pugen a la superfície, que poden provocar erupcions volcàniques.

• Xoc de dos sectors de litosfera oceànica: Quan entren en contacte dues plaques de tipus oceànic també es produeix una subducció. Una de les dos s’inclina i llisca per sota de l’altra, penetrant en el mantell. Es produeix una intensa sismicitat i vulcanisme.

• Xoc de dos sectors de litosfera continental: Quan entren en contacte dos