Derechos fundamnetales (Catalan).

...

Tipologia dels drets: la primera onada de drets son els drets civils i polítics (s. XVII) , que intenten protegir una esfera de l’individu, els drets de l’Estat liberal, que respon a una societat en la que estava intentant pujar en el poder la burgesia, en la segona onada, intenta pujar en el poder el poble, hi ha revolucions populars i trobem els drets de l’Estat liberal i democràtic (s. XIX); s’amplia el sufragi, s’amplien els drets polítics i de participació política. Finalment, la tercera onada, al s. XX tenim els drets de l’Estat social, amb els drets socioeconòmics, un Estat que es preocupa per la situació d’igualtat d’oportunitat dels ciutadans, regula les relacions de treball i procura que tota la població tingui accés a la educació, incorporar sectors en risc d’exclusió social, etc. la última etapa és la de la internacionalització dels drets, després de la segona guerra mundial; per a que els drets funcionin, no es suficient que es reconeguin a l’interior de cada Estat, no son suficients les normes constitucionals, cal un consens a nivell internacional dels drets i per això es produeix aquesta fase (després de les atrocitat de la IIGM es va veure la necessitat de fer-ho) d’aquí sorgeix la ONU i la declaració universal dels drets de l’home del 48 i després, a l’àmbit regional, va néixer el consell d’Europa i sobretot el convenir per la protecció dels drets humans i de les llibertats fonamentals (el conveni de Roma) de 1950. Aquesta internacionalització està contemplada en la nostra Constitució, a l’art. 10.2, que és una clàusula interpretativa o hermenèutica, que ens diu com s’han d’interpretar els drets de la constitució, s’han d’interpretar d’acord amb les normes internacional, ex: art. 24CE és equivalent a l’art 6 CEDH. Cadascuna d’aquestes evolucions de drets s’ha donat per una revolta.

- Noció de dret fonamental

Els drets tenen una doble configuració, una doble naturalesa, un doble significat.

Noció formal: la forma dels drets. Definim els drets fonamentals en funció de la norma que els reconeix, en funció de la seva garantia. Són els drets que estan en la constitució, que vinculen de manera general, que tenen unes garanties, etc. Això només és l’envoltori.

Noció material: el contingut dels drets. Significat , la funció dels drets a la societat. Són drets que estan lligats a la dignitat, a la llibertat de la persona, els que fan que una persona es pugui desenvolupar com a tal. Conjunt de facultats i institucions que en cada moment històric concreten les exigències de la dignitat , la llibertat i la igualtat humanes; aquesta definició és molt genèrica. [definició d’A. E. PÉREZ LUÑO]. Són els límits materials que la dignitat humana imposa al poder públic i que determinen, així mateix, les finalitats fonamentals que aquest poder públic ha de perseguir en les seves actuacions [definició de L. LÓPEZ GUERRA]. Una altra definició: Els drets fonamentals senyalen l’esfera o àmbit del que no es pot decidir, la democràcia no és la dictadura de la majoria, hi ha una sèrie de coses anteriors que no es poden decidir.

- Sistemàtica dels drets a la Constitució Espanyola de 1978

- La dignitat de la persona.

Antecedents: a partir de la IIGM i curiosament els trobem en textos internacionals (normalment els drets primer es reconeixen a l’interior dels Estats i després a nivell internacional).

En aquest cas, el de la dignitat de la persona, passa a la inversa, primer es declara a l’art.1 de la declaració universal dels drets de l’home i a partir d’aquí passarà als textos interns. Sorgeix pels errors comesos en la segona guerra mundial.

Art. 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i drets i dotats com estan de raó i consciència, han de comportar-se fraternalment els uns amb els altres.

A la nostra constitució, es contempla en l’art. 10.1. és important senyalar la seva ubicació sistemàtica (al criteri d’ordenació) que es troba a l’inici del títol primer dels drets i llibertats fonamentals, el presideix. Té sentit respecte de tot aquest títol primer.

Artículo 10: 1. La dignidad de la persona, los derechos inviolables que le son inherentes, el libre desarrollo de la personalidad, el respeto a la ley y a los derechos de los demás son fundamento del orden político y de la paz social.

Definir que és la dignitat és molt complicat, ja que té molts elements i, per tant, hem de mirar què ens diu el TC. Primer mirem que diu la doctrina: és el respecte (respecte en sentit ampli) que es deu a tota persona pel fet de ser persona per damunt de totes les circumstàncies i que prohibeix qualsevol tractament que pugui suposar un menyspreu en l’exercici dels seus drets fonamentals.

La idea bàsica és que la dignitat explica el valor de la persona com a tal. És equivalent el fet de ser persona amb tenir dignitat. D’aquest idea se’n desprèn:

- Tots els éssers humans son iguals en dignitat; connectem la idea de dignitat amb la idea d’igualtat.

- Les persones conserven la seva dignitat al llarg de tota la seva vida, la dignitat no disminueix; tota persona manté la seva dignitat independentment de les seves circumstàncies (tothom té = dignitat, tant un infant com un terrorista).

- Ningú pot ser privat de la seva personalitat (dignitat). Exemple de l’Alemanya nazi, que als jueus se’ls privava de personalitat.

- També els estrangers tenen personalitat (dignitat).

El TC:

- 53/1985 (despenalització de l’avortament): el fet d’obligar a una dona que havia patit una violació a tenir el nen atempta a la seva dignitat. Dignitat: nucli d’uns drets que li son inherents, la font dels drets, la premissa lògica i ontològica per a la existència i concreció d’altres drets. Compara el dret a la vida i el dret a la dignitat, els posa en el mateix nivell; la premissa essencial de tots els drets és el dret a la vida i la dignitat (que no diu que és un dret, és un valor jurídic fonamental, igual que la vida, no son drets perquè els drets et donen la facultat d’exigir-los o no “ex: em puc manifestar o puc no fer-ho”, en canvi, aquests no poden tractar-se així, aquests valors estan inclosos en tots els drets). La dignitat és un valor espiritual i moral (inherent) a la persona.

- 120/90 (presos que estaven en vaga de fam): projectada sobre els drets individuals, la regla de