El Sistema Solar.
Enviado por karlo • 28 de Abril de 2018 • 1.504 Palabras (7 Páginas) • 485 Visitas
...
PLANETES INTERESTEL·LARS
- Són planetes expulsats a l’espai interestel·lar.
Alguns científics anomenen objectes de massa planetària planetes, d’altres els consideren estrelles de baixa massa.
CLASSIFICACIÓ DELS PLANETES:
- Planetes interiors:
Son quatre planetes interiors o tel·lúrics que tenen una composició rocosa densa, que alguns planetes en tenen de lluna o no, i en tenen o no sistemes d’anells. Estan compostos en gran part per minerals refractaris, com els slilicats, que aquests formen les seves escorces o mantells, i metalls de ferro i de níquel formen els seus nuclis.
Tots tenen cràters d’impacte, volcans i fosses tectòniques (és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes. )
- Mercuri: És el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.
És rocós. [pic 8]
Té una atmosfera mínima.
No té satèl·lits.
[pic 9]
- Venus: És el segon planeta en proximitat al Sol.
És rocós.[pic 10]
És molt més sec que la Terra .
L’atmosfera és noranta vegades més densa.
És el planeta més calent (400C).
No té satèl·lits.
[pic 11]
- Terra: És un planeta rocós.
És el més gran i dens del planetes interiors. [pic 12]
Únic joc on es coneix que hi ha vida.
Té un satèl·lit natural, la Lluna.
[pic 13]
- Mart: És un planeta rocós.
És més petit que la Terra i Venus.[pic 14]
És de color vermell per el diòxid de ferro.
Té dos petits satèl·lits naturals, Deimos i Fobos.
[pic 15]
Cinturó d’asteroides
Els asteroides són cossos menors del sistema solar compostos principalment de minerals metàl·lics i rocosos refractaris (materials que resisteixen altes temperatures), amb gel.
El cinturó ocupa l'òrbita entre Mart i Júpiter. Es creu que són restes de la formació del sistema solar que no van aconseguir unir-se a causa de la interferència gravitacional de Júpiter.
El cinturó d'asteroides conté desenes de milers d'objectes de més d'un quilòmetre de diàmetre. El cinturó d'asteroides està molt poc poblat; les naus espacials el travessen rutinàriament sense incidents.
- Ceres: És l’asteroide més gran i un planeta nan.
Abans Ceres estava classificat com a planeta, però anys més tard el van considerar un asteroide, i després com a planeta nan.
- Planetes exteriors:
La regió exterior del sistema solar és la zona dels gegants de gas i les seves grans llunes. Molts cometes de període curt, incloent els centaures, també orbiten aquesta regió. A causa de la seva llarga distància del sol, els objectes sòlids del sistema solar exterior contenen proporcions de més altes de volàtils.
Tots els quatre gegants de gas tenen anells.
- Júpiter: És 2’5 vegades la massa de tots els altres planetes junts.[pic 16]
Té 67 satèl·lits : Els 4 més grans: Ganimedes, Cal·listo, Io i Europa.
Ganimedes és el satèl·lit més gran del sistema solar.
És un planeta gegant gasós.
[pic 17]
- Saturn: Es distingeix per al seu ampli sistema d’anells.
És un planeta gegant gasós.[pic 18]
S’assembla molt a Júpiter per la composició de la seva atmosfera.
És el planeta menys dens del sistema solar.
Té 62 satèl·lits: Tità i Encèlad mostren signes d’activitat geològica.
[pic 19]
- Urà: És el més lleuger dels planetes exteriors.[pic 20]
Únic planeta que gira al voltant del Sol sobre el seu costat.
Urà té 27 satèl·lit, els més grans són: Titània, Oberó, Umbrial, Arial i Miranda.
És un planeta gegant gasós.
[pic 21]
- Neptú: És una mica més petit que Urà, però més massiu.[pic 22]
Té 14 satèl·lits. El més gran és Tritó.
És un planeta gegant gasós.
[pic 23]
- Centaures: Són cossos congelats semblants als cometes i que els seus semieixos són més grans que els de Júpiter.
EL SOL
El sol és l'estrella del sistema solar i el seu principal component. Té una enorme massa que produeix temperatures i densitats prou altes en el seu nucli per sostenir la fusió nuclear, que allibera grans quantitats d'energia, en gran part radiada cap a l'espai com a radiacio electromagnètica, arribant a una banda de 400–700 nm en llum visible.
El sol és més aviat gran i brillant, brilla perquè és una estrella molt calenta.
[pic 24]
...