Essays.club - Ensayos gratis, notas de cursos, notas de libros, tareas, monografías y trabajos de investigación
Buscar

El Sistema Solar.

Enviado por   •  28 de Abril de 2018  •  1.504 Palabras (7 Páginas)  •  550 Visitas

Página 1 de 7

...

PLANETES INTERESTEL·LARS

- Són planetes expulsats a l’espai interestel·lar.

Alguns científics anomenen objectes de massa planetària planetes, d’altres els consideren estrelles de baixa massa.

CLASSIFICACIÓ DELS PLANETES:

- Planetes interiors:

Son quatre planetes interiors o tel·lúrics que tenen una composició rocosa densa, que alguns planetes en tenen de lluna o no, i en tenen o no sistemes d’anells. Estan compostos en gran part per minerals refractaris, com els slilicats, que aquests formen les seves escorces o mantells, i metalls de ferro i de níquel formen els seus nuclis.

Tots tenen cràters d’impacte, volcans i fosses tectòniques (és una llarga depressió limitada a banda i banda per falles paral·leles aixecades (horst) entre les quals el terreny s'ha enfonsat per efecte de forces internes. )

- Mercuri: És el planeta més proper al Sol i el més petit del sistema solar.

És rocós. [pic 8]

Té una atmosfera mínima.

No té satèl·lits.

[pic 9]

- Venus: És el segon planeta en proximitat al Sol.

És rocós.[pic 10]

És molt més sec que la Terra .

L’atmosfera és noranta vegades més densa.

És el planeta més calent (400C).

No té satèl·lits.

[pic 11]

- Terra: És un planeta rocós.

És el més gran i dens del planetes interiors. [pic 12]

Únic joc on es coneix que hi ha vida.

Té un satèl·lit natural, la Lluna.

[pic 13]

- Mart: És un planeta rocós.

És més petit que la Terra i Venus.[pic 14]

És de color vermell per el diòxid de ferro.

Té dos petits satèl·lits naturals, Deimos i Fobos.

[pic 15]

Cinturó d’asteroides

Els asteroides són cossos menors del sistema solar compostos principalment de minerals metàl·lics i rocosos refractaris (materials que resisteixen altes temperatures), amb gel.

El cinturó ocupa l'òrbita entre Mart i Júpiter. Es creu que són restes de la formació del sistema solar que no van aconseguir unir-se a causa de la interferència gravitacional de Júpiter.

El cinturó d'asteroides conté desenes de milers d'objectes de més d'un quilòmetre de diàmetre. El cinturó d'asteroides està molt poc poblat; les naus espacials el travessen rutinàriament sense incidents.

- Ceres: És l’asteroide més gran i un planeta nan.

Abans Ceres estava classificat com a planeta, però anys més tard el van considerar un asteroide, i després com a planeta nan.

- Planetes exteriors:

La regió exterior del sistema solar és la zona dels gegants de gas i les seves grans llunes. Molts cometes de període curt, incloent els centaures, també orbiten aquesta regió. A causa de la seva llarga distància del sol, els objectes sòlids del sistema solar exterior contenen proporcions de més altes de volàtils.

Tots els quatre gegants de gas tenen anells.

- Júpiter: És 2’5 vegades la massa de tots els altres planetes junts.[pic 16]

Té 67 satèl·lits : Els 4 més grans: Ganimedes, Cal·listo, Io i Europa.

Ganimedes és el satèl·lit més gran del sistema solar.

És un planeta gegant gasós.

[pic 17]

- Saturn: Es distingeix per al seu ampli sistema d’anells.

És un planeta gegant gasós.[pic 18]

S’assembla molt a Júpiter per la composició de la seva atmosfera.

És el planeta menys dens del sistema solar.

Té 62 satèl·lits: Tità i Encèlad mostren signes d’activitat geològica.

[pic 19]

- Urà: És el més lleuger dels planetes exteriors.[pic 20]

Únic planeta que gira al voltant del Sol sobre el seu costat.

Urà té 27 satèl·lit, els més grans són: Titània, Oberó, Umbrial, Arial i Miranda.

És un planeta gegant gasós.

[pic 21]

- Neptú: És una mica més petit que Urà, però més massiu.[pic 22]

Té 14 satèl·lits. El més gran és Tritó.

És un planeta gegant gasós.

[pic 23]

- Centaures: Són cossos congelats semblants als cometes i que els seus semieixos són més grans que els de Júpiter.

EL SOL

El sol és l'estrella del sistema solar i el seu principal component. Té una enorme massa que produeix temperatures i densitats prou altes en el seu nucli per sostenir la fusió nuclear, que allibera grans quantitats d'energia, en gran part radiada cap a l'espai com a radiacio electromagnètica, arribant a una banda de 400–700 nm en llum visible.

El sol és més aviat gran i brillant, brilla perquè és una estrella molt calenta.

[pic 24]

...

Descargar como  txt (9.7 Kb)   pdf (55.7 Kb)   docx (17.5 Kb)  
Leer 6 páginas más »
Disponible sólo en Essays.club