INTRODUCCIÓ I CONTEXT HISTÒRIC.

...

Locke defensa que l’estat o la societat sorgeix per necessitat dels altres (com diu Plató a La República). Segons el filòsof hi ha una progressió: d’Estat de Naturalesa a Estat Civil. Per tant, s’han d’obeir les lleis de l’estat perquè aquestes han sorgit de nosaltres. A més, els ciutadans han de contribuir a mantenir l’Estat amb part dels seus béns (impostos).

Per Locke, el poder polític és el dret de legislar i imposar penes als transgressors de les lleis, amb la finalitat de preservar i regular la propietat, ampliar la força de la comunitat i defensar l’estat enfront d’atacs estrangers. → tot per aconseguir el bé públic.

ESTAT DE NATURALESA

És un estat previ, d’anarquia i pre-polític de l’ésser humà. Locke concep l’ésser humà com a un ésser social, per tant, l’Estat de naturalesa és un estat de pau, benevolència i ajuda mútua.

En aquest aspecte, Locke es mostra contrari a Hobbes, el qual deia que “l’home és un llop per a l’home” i defensava un estat absolutista.

Segons Locke, sempre en l’estat de naturalesa sorgirien espontàniament i a través de la pròpia raó uns drets o lleis naturals, que defensen la vida, la salut, la llibertat, la propietat i la pau.

En l’estat de naturalesa, la gent s’entén mitjançant pactes entre els individus. Però pot haver-hi una transgressió d’aquests pactes. Aleshores, sorgeix la necessitat de càstig, que consisteix en provocar dolor per tal de modificar una conducta. El problema rau en qui ha de decidir i aplicar aquest càstig. En l’estat de naturalesa tothom és jutge i que un sigui jutge de la seva pròpia causa no és racional, perquè som animals afectables, passionals.

En l’estat de naturalesa ja hi ha la propietat privada, la qual és concebuda per Locke com un dret natural.

PODERS EN L’ESTAT DE NATURALESA

En l’estat de naturalesa, doncs, l’home té dos poders:

- Poder legislatiu: poder individual, subjectiu i basat en la interpretació racional de la llei natural.

- Poder executiu: poder individual. Es tracta d’executar la llei natural contra aquells qui l’han incomplert.

Tanmateix, com ja s’ha esmentat, això genera problemes. D’una banda, hi ha una falta de reconeixement de la llei natural com a norma obligatòria, per desinterès o per desconeixement. D’altra banda, hi ha una inexistència d’un jutge reconegut i imparcial, així com d’un poder que garanteixi l’execució del càstig acordat.

CONTRACTUALISME (contracte i consentiment)

Així, sorgeix el contractualisme, un concepte metafòric que estableix que hi ha com una mena de contracte entre cada individu i l’estat civil. Segons aquest pacte, l’individu renuncia a part de la seva llibertat a canvi de ser protegit per l’estat. Però cert marge de llibertat és irrenunciable i no pot ser cedit a l’estat, d’aquí la gran crítica a la monarquia absoluta. Per tant, l’Estat ha d’intervenir el mínim possible en els ciutadans. Locke defensa, fins i tot, la pena de mort quan es consideri necessària.

Per tot això, l’estat de naturalesa acaba tendint, inevitablement, cap a l’estat civil.

Així doncs, per a dur a terme el pas entre l’estat de naturalesa cap a l’estat civil, ha d’haver-hi un consentiment per part dels individus (en la seva majoria). Locke dóna importància a la decisió de la majoria, ja que no es pot tenir en compte la decisió individual (perquè no hi hauria una posició unànime). En el cas de la minoria aquesta seria injusta, ja que no es buscaria el menor mal.

El consentiment ha de ser exprés, és a dir, els ciutadans han de ser conscients i estar interessats en aquesta adhesió.

Tot i reconèixer algunes limitacions i defectes en la democràcia, Locke creu que és la millor forma de govern, ja que al tenir-se en compte la majoria es busca el major bé comú. A més, cal que en l’estat civil es representin els ciutadans.

ESTAT CIVIL

PROPIETAT PRIVADA I TREBALL

Segons Locke, els càrrecs polítics no poden ser hereditaris. En canvi, la propietat privada sí que es pot heretar, ja que s’adquireix amb l’esforç i el treball. A més, l’estat ha de garantir l’existència de propietats privades, tot i que també parla d’una certa limitació.

Degut a què l’home té el dret i el deure a la pròpia conservació, tindrà també dret a posseir les coses necessàries per aquest fi. El títol de la propietat és el treball, ja que allò que l’home obté mitjançant el seu treball li pertany tant com el seu propi treball.

Segons aquesta interpretació, el treball constitueix tant la font d’apropiació de béns com el seu límit, ja que només aquells béns sobre els quals l’home ha invertit el seu treball li pertanyen.

El que Locke troba il·legítim, doncs, és que un individu s’enriqueixi gràcies a la feina i esforç dels altres.

Segons Locke hi ha dos tipus de treball: 1) quan l’home actua sobre un element (conrear) i

2) quan l’home modifica molt més aquest element

de manera que no se’n pot trobar naturalment un

altre d’igual (fabricar una taula).

RELIGIÓ I ESTAT (estat laic)

En quant a creences religioses, l’estat ha de ser laic i neutral, acceptant totes les creences (tolerància religiosa). Això ha de ser així per tal de garantir el benestar espiritual dels ciutadans. Per tant, l’educació també ha de ser neutral i els professors antidogmàtics, de manera que deixin que els alumnes desenvolupin les seves capacitats.

L’estat, doncs, sols ha d’intervenir si hi ha un conflicte que posi en perill els ciutadans, per tal de garantir-los hi la llibertat. Si, per cas contrari, l’estat intervé sense ser necessari, els ciutadans tenen dret a la revolució, fins i tot violenta.

Per tant, ha d’haver-hi una distinció entre l’Església i l’Estat. Aquest darrer té la missió de conservar els drets naturals. L’objectiu de l’Església és el culte a Déu per la salvació de l’ànima i