COMENTARIS AL DISCURS D’ANGOSTURA DE SIMÓN BOLÍVAR, “EL LIBERTADOR”

...

Com es pot copsar al llarg de tot el magnífic discurs, i en una demostració de gran il·lustració, Bolívar fa contínuament reminiscències de Grècia i Roma, i examina les institucions polítiques de la Gran Bretanya i Estats Units, citant per a això a filòsofs i polítics de l’Enciclopèdia i de la Revolució Francesa, per acabar defensant i concloent la necessitat d’instaurar un sistema republicà-democràtic, amb proscripció de la noblesa, els furs i privilegis, així com l’abolició de l’esclavitud. En determinada part del discurs fa un anàlisi acurat i amb dedicació separada i cronològicament perfecta, el que representaren el règim polític i les institucions de Grècia (República de Esparta i República de Tebas) i de Roma (Constitució Romana, cònsols, senat, magistrats i jutges), per acabar enaltint el que considera els sistemes perfectes, el francès i el britànic, considerats per ell mateix en aquell moment com els sistemes dels temps moderns en contraposició als abans detallats dels temps antics, amb exclamacions del tipus de la següent literal: “(...) la Inglaterra y la Francia, llamando la atención de todas las naciones y dándoles lecciones elocuentes de todas especies en materia de gobierno. La Revolución de estos dos grandes pueblos, como un radiante meteoro, ha inundado al mundo con tal profusión de luces políticas, que ya todos los seres que piensan han aprendido cuáles son los derechos del hombre y cuáles sus deberes; (...)”.

Dintre de la clàssica divisió de poders, Bolívar destaca i ressalta la fortalesa de l’executiu (ja que considera que “res és tan perillós respecte al poble com la debilitat de l’Executiu”), i quan en el seu discurs en fa referència torna a exaltar el que per ell és el model perfecte per naturalesa, el model britànic, vessant idees tan innovadores com la de responsabilitat política que encara avui en dia no s’ha pogut plasmar en la pràctica en la seva totalitat, ni en la vessant política ni molt menys en la patrimonial. Així, considera que el poder executiu britànic, al que agafa com a model per a la Gran Colòmbia, està revestit d’autoritat sobirana, i que el cap del Govern o president i els seus ministres depenen més de les lleis que de la seva autoritat, perquè són personalment responsables; és el que avui coneixem com a principi de legalitat i de submissió dels poders públics al Dret, i de l’Administració a la llei. Són especialment explicatives en aquest context les següents paraules del discurs: “Por más que se examine la naturaleza del Poder Executivo en Inglaterra, no se puede hallar nada que no incline a juzgar que es el más perfecto modelo, sea para un reino, sea para una aristocracia, sea para una democracia. Aplíquese a Venezuela este Poder Executivo en la persona de un Presidente, nombrado por el pueblo o por sus representantes, y habremos dado un gran paso hacia la felicidad nacional”. En aquest punt vull destacar la última expressió transcrita, la de “felicitat nacional”, idea de felicitat com a finalitat última d’un bon govern cap al seu poble que surt en una altra part del discurs i que m’encanta posar de rellevància pel gran missatge que transmet: “El sistema de govern més perfecte és aquell que produeix major suma de felicitat possible, major suma de seguretat social y major suma d’estabilitat política”; cal recalcar els conceptes, felicitat, seguretat i estabilitat com a pilars d’un govern de perfecció; i cal remarcar d’entre els tres el concepte de felicitat, molt romàntic i molt real com a objectiu a perseguir, i que crec que no s’ha tingut molt en compte en els textos constitucionals i en els discursos dels governants passats i presents; altra referència a la felicitat és quan afirma que en tota societat ha de tenir el seu imperi la felicitat, la pau i la justícia. Altre missatge destacable del Libertador i que és de lo més gràfic i explicatiu és el que diu que en les repúbliques l’executiu ha de ser el més fort, perquè tot conspira contra ell, mentre que en les monarquies el més fort ha d’ésser el legislatiu, perquè tot conspira en favor del monarca.

Un altre aspecte al que va dedicar una importància fonamental fou l’educació. Són vàries les referències que fa en el seu discurs a l’educació i a les “llums”, considerant que “el progrés de les llums és el que fa gran el progrés de la pràctica, i que la rectitud d’esperit és la que fa gran el progrés de les llums”, o que “l’educació popular ha d’ésser la cura primogènita de l’amor paternal del Congrés. Moral i llums són els pols d’una República, moral i llums són les nostres primeres necessitats”. S’entén que quan fa referència a les llums està fent al·lusió a l’època de la Il·lustració, de la ciència, del saber, de la intel·lectualitat. Per al Libertador era tan important educar com alliberar.

Com a principi fonamental de la Constitució defensà per damunt de tot la igualtat de tots els homes, però fou molt clarificador en el seu discurs de què es referia a una igualtat de drets, a una igualtat política i social, ja que en la realitat els homes no són iguals, neixen desiguals, en paraules de Bolívar “la naturalesa fa als homes desiguals, les lleis corregeixen aquesta diferència perquè col·loquen a l’individu en la societat per a que l’educació, la indústria, les arts, els serveis, les virtuts, li donin una igualtat fictícia, pròpiament anomenada política i social”. És necessari destacar la brillantor d’aquestes paraules, la igualtat és una construcció, perquè la desigualtat intrínseca existeix.

És admirable i d’un pensador visionari la defensa del valor de la igualtat que feu en la seva època; considerava, com s’ha dit que aquest valor havia d’imposar-se en el seu aspecte legal i en benefici de la justícia i de l’ordre social, per a corregir la desigualtat que per naturalesa i per naixement patien els homes; desigualtat que s’utilitzava com a argument contra la llibertat, llibertat i igualtat, igualtat i llibertat, valors i principis indissolublement units.

Del pensament polític de Bolívar, que tot i la curta trajectòria fou molt ampli i significatiu, cal destacar que moltes de les seves idees i principis foren avançats per la seva època i tenen com a única direcció la conformació de repúbliques independents i autònomes basades en un ambient de respecte, igualtat, llibertat i tolerància.

Bolívar va rebre una formació liberal basada en l’estudi dels lliure-pensadors i de les institucions polítiques de l’època, fou un home posseïdor d’una gran sensibilitat social gràcies a la seva educació. Va tenir una educació bastant diferent de la que tenim avui en dia, mai va anar a l’escola ni