La Segona República i la Catalunya autònoma (1931-1936)

...

Macià crea una comissió (amb diferents forces polítiques) per redactar projecte d’Estatut. Es reunirà a Núria i d’aquí sortirà l’Estatut de Núria:

- Catalunya dintre d’una República Federal.

- Català única llengua oficial.

- Autofinançament en la gestió d’impostos.

- Moltes competències: justícia, infraestructures, sanitat, educació.

- Govern propi: Generalitat i Corts.

Aquest projecte es porta a fer Referèndum el 2 d’agost. Participa el 75% dels homes (99% si, 1% no). A més, el recolzament de les dones, que recullen signatures a favor.

31 d’agost porten l’Estatut a les Corts, per la seva cooperació. A partir d’aquí, molta discussió i problemes per aprovar-lo.

Maig 1932: S’apuntava Constitució, però l’Estatut no. Té molts detractors o crítics:

- Dreta: és antinacionalista.

- Socialistes: tenen por a perdre vots i recolzen l’Estatut.

- Intelectuals (com Unamuno) i premsa.

Agost 1932: Intent cop d’estat de Sansujo (militars i dreta). L’esquerra (dividida per Estatut/reforma agrària), deixa de banda discusions i aprova l’Estatut i la reforma agrària. L’Estatut tindrà retallades respecte al de Núria: Estatut 1932 (9 setembre):

- Autonomia més moderada.

- Regió autònoma.

- 2 llengües oficials.

- No autofinanciació.

- Si Generalitat/Parlament forces competències.

Després aprovació Estat i es desfà govern provisional i es convoquen eleccions al novembre. 60% participació amb sufragi universal:

- Guanya ERC per majoria.

- 2 partits a l’oposició, la Lliga més conservadora.

Macià president (fins al 33, que ocuparà Companys, per la mort de Macià). Poders Generalitat:

- Legislatiu (Parlament): Parc Ciutadella, lleis autonòmiques.

- Executiu: Persidents, consellers.

- Judicial: Creació del Tribunal de Carsació.

Actuacions:

- Agricultura: - Creació de moltes cooperatives.

- Ajuda als rabasaires.

- Social: - Millora assistència sanitària.

- Cultural: - Ensenyament: Escala mixta i fundació Institut-Escola.

- Normalització llengua (Pompeu Fabra).

- Divisió territorial: - 38 comarques.

Van ser actuacions molt importants tenint en compte que:

- Govern Central no transfereix sempre diners a temps.

- Recursos insuficients.

4. Problemes república

Els que venien d’abans:

- Conjuntura econòmica desfavorable.

- Problemes estructurals del païs.

Quan es proclama la República tindrem:

- Classes populars molt esperançades pels canvis socials.

- Propietaris agrícoles i empresaris, molt temor i desconfiança (i les seves inversions eren necessàries).

- Govern d’esquerres i les seves reformes:

Econòmics:

- Per reformes socials argumenta sou dels obrers, però baixa la productivitat.

- Tancament empreses, per tant més atur.

- Disminució empresa pública.

Socials:

- Lentitud de les reformes (sobretot la agrària) genera impaciència en els treballadors i pagesos.

- CNT aprofita per tirar endavant el seu projecte revolucionari:

-Augment vagues insurreccionals.

-Ocupació de terres (Casasviejas).

- Reorganització de les dretes:

La dreta aprofita el clima d’agitació social per fer campanya contra el govern. Les dretes s’organitzaran en:

- Partit Radical-Lenoux (Centrodreta).

- CEDA, Gil Robles (més Ultradreta).

-JONS i Falange (Feixista: fan actes violents).

La dreta intenta cop d’Estat, per paralitzar reformes (Sanjurjo). Davant tota aquesta situació el govern d’Azaña cada vegada més qüestionat. Al final dimiteix i Alcalà Zamora convoca noves eleccions pel novembre del 33.

5. El bienni conservador (1933-1935)

Triomf de la dreta, tant nacional (CEDA, Partit Lerroux) com àmbit català (Lliga(22) i ER(5)). Fracàs esquerra (32 escons)

Alcalà Zamora no vol que la CEDA formi govern, perquè havia arrevaçat amb reforma la Constitució (això seria un perill per la República). Encarrega el govern a Lerroux.

Perquè ha guanyat la dreta?

- Organització dreta i bona campanya política.

- Desunió de l’esquerra → es presenta molt fragmentada i diferents partits.

- Des de sindicats i grups anarquistes es cincla a l’abstenció i a la via no política.

- Desengany de obrers, pagessos per la lentitud de les reformes.

- Sufragi femení (1a vegada) i que va ser conservador per la influècia de l’església.

Govern Lerroux comença a governar. Tindrà l’ajuda del CEDA, a canvi de fer polítiques de dretes i aturar refomes. S’inicia així la CONTRAREFORMA,