Models d'acció socioeducativa. PAC 1. Els models i les pràctiques d'educació social.

...

a la del consum. Un dels problemes és la por a exercir una autoritat destructora. Alguns pares intenten compensar la falta de temps i dedicació als seus fills amb excessiva permissivitat. Els pares prefereixen que se’ls vegi com a amics i companys dels seus fills i no posen límits per por a frustrar-los i a que pateixin. Els pares i mares han de ser coherents, no s’han de contradir davant els fills ja que sinó es desautoritzen l’un a l’altre. Tampoc han de contradir altres formes d’autoritat (el mestre, la policia, ...) davant del fill.

Si el nen no rep disciplina a casa ni a l’escola acabarà imposant-se i sent un tirà. Els nens necessiten límits per créixer feliços i segurs, i que el dia de demà siguin lliures. A l’adolescència aquests límits s’han d’adaptar, donant-los-hi més llibertat. Les relacions han de ser cada vegada més horitzontals. És molt difícil posar límits (absolutament necessaris) en l’adolescència si no s’ha fet en la infància.

L’autoritat es pot treballar amb els petits a través de contes i jocs que els ensenyin la importància de les normes i el caos que seria no tenir-ne. Orientar els pares i fills sobre com resoldre els conflictes. Amb els adolescents motivar-los en les activitats que facin, escoltar-los, deixar que ells escullin el que volen fer. Ser per a ells models de respecte i valors perquè ens donin permís per guiar-los. Confiar en ells, això augmentarà la seva autoestima. Ensenyar-los a controlar-se i controlar-nos com a educadors per ser exemple. En funció de l’edat, que triïn ells les normes del grup, fer assamblees, practicar la mediació quan sorgeixin conflictes, ... Exercir l’autoritat, no l’autoritarisme.

4. ¿Per què és important que els continguts estiguin al centre de l’acció educativa?. Relaciona la teva resposta amb les aportacions de Herbart que trobaràs al mòdul 1.

Perquè els continguts són els que possibiliten l’acció educativa i són mediadors entre l’educador i l’educand. No hi ha educació si no es posen en joc els continguts, siguin o no acceptats per l’educand. Educar sense els continguts (la cultura), és utilitzar pràctiques de control. L’educador no pot educar sense els continguts, i l’educand no pot aprendre sense aquests. La base de l’educació està en que l’educador estimuli en l’educand l’interès pels continguts. Els continguts són els que possibiliten l’accés del subjecte a la cultura. Segons Herbart els continguts són el que media la relació entre l’agent (educador) i el subjecte (educand) de l’educació. En la mesura que l’educador està interessat en la cultura (en els continguts) afavoreix que el subjecte (educand) també s’hi interessi. El contingut és el que crea interès a l’educand, i l’interès és el que possibilita l’aprenentatge. Herbart va dir que per a que hi hagi acció educativa hi ha d’haver educadors, educands i continguts. L’agent de l’educació transmet patrimonis o herències culturals i el subjecte de l’educació se n’apropia, les qüestiona o les transforma.

5. A partir de les lectures del mòduls realitza un quadre comparatiu on figurin les diferències entre els dos grans models treballats.

Model neohiginista de control poblacional Model crític d’educació social

Orientat al control social de la població S’orienta a l’acció educativa

Es basa en les premisses del neohigienisme. El subjecte és individualitzat per a tornar-lo anònim. Parteix de considerar el subjecte com una construcció a la recerca de reconeixement de l’altre per tal de legitimar-ne els seus drets culturals.

No té un caràcter socioeducatiu Té caràcter socioeducatiu

L’agent és un mer operador de les intervencions, els protocols estableixen què fer i com fer-ho L’agent intenta despertar l’interès del subjecte

Posició merament operativa respecte el tecnopoder Posició reflexiva respecte el tecnopoder

Persegueix fixar els subjectes en el lloc en que es troben Es força al subjecte perquè cada un trobi les seves connexions amb la cultura

Considera que treballa amb ens previsibles, definibles per endavant, que respondran tots igual Considera que treballa amb subjectes de l’educació

Exerceix un odi al plaer No exerceix un odi al plaer.

Busca classificar cada grup poblacional. Treballa perquè els subjectes de l’educació hi romanguin i dictaminen que és impossible la seva sociabilitat a causa de la seva resistència al control Posen en joc la llibertat del subjecte per a escollir entre allò donat i fer-ne el que en vulgui. Admeten la diferència com a condició de l’acte educatiu

Suscita rebuig i violència, legitima la posada fora de joc de “grups de població de risc” i alhora els criminalitza per estar fora. No produeix tant rebuig i es força al subjecte perquè a través dels llegats de la cultura popular es pugui fer segons la seva manera d’entendre el món i saber-se ciutadà.

BIBLIOGRAFIA

Urra, J. (2006). El pequeño dictador. (3ª edición). Madrid: La esfera de los libros.

Baum, H. (2004). ¡Sentado me aburro! (pp. 34, 42, 43). Barcelona: Oniro cop.

Bacus, A. (2007). La autoridad. Por qué, cómo. Barcelona: Medici.

Nuñez, V. i Tizio, H. (2010). [Modul didàctic 1]. El lloc dels models. Barcelona: FUOC .

Nuñez, V. (2010). [Modul didàctic 6]. Fils nous i vells per a teixir oportunitats. Barcelona: