SUART MILL.

...

Les lleis i els acords socials també s’han de dissenyar buscant conciliar ambdós tipus d’interessos(bé propi i comú). L’educació i l’opinió pública han d’orientar a que les persones vinculin la cerca de la seva felicitat a la col·lectivitat.

2.SOBRE LA LLIBERTAT (pensament social i política)

Amenaces a la llibertat: per imposar les seves pròpies opinions i la seva forma de vida als altres: a través de la legislació(lleis), l’opinió o pressió dels altres(tirania de la majoria)i seguir passivament els models de vida imperants (costum). Aquesta intromissió a la llibertat individual té efectes contraris a la utilitat ja que uniformitza la societat, en redueix la diversitat i impedeix i limita el desenvolupament de les diferents individualitats. El que beneficia a un potser no ho fa per a l’altre, amb la uniformitat es produeix infelicitat per un estancament que té com a resultat la intolerància cap a altres valors.

El govern (òrgan de poder) pot actuar dins d’uns límits, uns marges:

-Respectar la llibertat individual: espai cercle de no interferència. Àmbit on l’individu té absoluta llibertat i ningú pot intervenir-hi. Parteix de la idea que l’ésser humà està dotat d’autonomia i raó per elegir les seves pròpies opinions i formes de vida. Cadascú ha de buscar el seu propi bé sense les seves accions no generin danys als altres. Principi del dany: només es pot limitar la seva llibertat de forma legítima quan la seva acció produeixi un dany als altres.

-També complim les obligacions socials: mentre una persona no malmeti una altres i compleixi amb les seves obligacions respecte la societat (ex. Pagar impostos) el govern ha de respectar aquesta llibertat.

-La llei no s’aplicarà a menors d’edat ni amb les facultats mentals minvades, ja que encara no han pogut ser educades i no podria haver una discussió pacífica per resoldre problemes.

Aquests límits també s’apliquen a la societat en general i a l’opinió pública que tampoc ha d’intervenir en la llibertat individual.

Àmbits de la llibertat:

-Llibertat de consciència: llibertat de pensament i discussió. Sortir dels nostres errors i comprendre el sentit real de les nostres opinions. Que els éssers humans siguin lliures per formar les seves pròpies opinions i expressar-les potencia la seva intel·ligència i els seu desenvolupament moral. És imprescindible per a la formació de pensadors i per augmentar el nivell intel·lectual de la població i sigui possible un poble intel·lectualment actiu.

-Llibertat de gustos i aspiracions: Desenvolupar la individualitat i possibilitar la diversitat. La societat no te cap motiu per intervenir en els gustos personals ni en els interessos propis. L’exercici de la individualitat significa triar les nostres pròpies opcions vitals i cultivar la intel·ligència, els desitjos i impulsos, essencials pel desenvolupament humà. Qui es conforma amb el costum no desenvolupa les seves qualitats humanes. Un cop cultivada la individualitat sorgeixen els genis (que surten d’allò establert per la majoria) que generen diversitat i ofereixen noves formes de civilització, cultura i benestar. Dos requisits per al desenvolupament de la individualitat: la llibertat i la varietat de situacions. Amenaces: despotisme del costum i la mediocritat en l’opinió pública(es contraresta potenciant la individualitat).

-Associació i reunió: afavoreix al desenvolupament de l’ésser humà com a ésser progressiu i fomenta el benestar social.

Relació amb l’ètica: tant la societat com el govern respectant aquesta llibertat individual contribueixen a aconseguir la felicitat col·lectiva.

MODEL ECONÒMIC

Escola d’economia clàssica; tradició empirista basada en l’observació dels actes humans.

Per intentar assegurar el desenvolupament de la individualitat i el camí propi cap a la felicitat va plantejar unes reformes encaminades a possibilitar la màxima felicitat per a tothom (liberalisme social).

Se situa en una posició intermèdia i crítica amb dos corrents del seu temps:

-Economia clàssica liberal: recelós davant la tendència d’estendre la intervenció de les autoritats públiques però l’estat té dret a intervenir i sancionar quan les coses no funcionen.

-Socialisme revolucionari: combina la valoració crítica de la propietat privada, la competència i el model capitalista amb la idea que es pot millorar mitjançant reformes econòmiques i socials.

FORMA DE GOVERN

L’acció política també ha de tenir com a objectiu aconseguir la felicitat col·lectiva. Va mostrar rebuig al totalitarisme i a la democràcia de la majoria donat que la majoria no ha de regular ni ofegar a l’individu, tant en pensament com en acció.

Està a favor d’un govern representatiu o popular. El govern ha de garantir les condicions de llibertat però té el deure de fer tot allò que augmenti la felicitat general, afavorir els interessos de l’ésser humà com a ésser progressiu i respectar les minories, per això va proposar reformes en el sistema electoral.

Condicions per un bon govern:

- Fomentar en els ciutadans el desenvolupament de bones qualitats morals, intel·lectuals i actives (de reflexió i opinió pròpies) per promoure la individualitat i diversitat.

- Saber com pot obtenir profit d’aquestes qualitats i diversitat i que les coordini cap a la consecució del benestar comú.

Era un defensor de la diversitat cultural perquè denunciava la intolerància de l’opinió pública respecte els temes de creences religioses i hàbits culturals no occidentals. A favor del feminisme, defensava el vot de les dones. Això està relacionat amb l’ètica: contemplar la dignitat humana, significa també no jutjar a les persones per qüestions culturals, religioses o de gènere.

Aquestes connexions ètica-política fan que s’hagi considerat que l’ utilitarisme és el marc ètic i fonament moral de les polítiques liberals.