Avortament a Espanya.

...

El 20 de novembre de 2011 el Partit Popular guanya les eleccions per majoria absoluta, en aquest moment es torna a produir un canvi en el sistema polític arran de les eleccions, i amb aquest es trona a obrir una finestra d’oportunitats per a la regulació de l’avortament, ja que el PP portava en el seu programa electoral la reforma de la llei de l’avortament de 2010, tot i que sense especificar com ho faria. El 2013 el Ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, presenta l’Anteproyecto de Ley de Protección de la Vida del Concebido y de los Derechos de la Embarazada. Amb aquesta llei s’acabava amb l’avortament lliure i torna a ser delicte excepte en dos supòsits (llei de supòsits). Els supòsits en que es podia avortar eren, la violació, dins de les 12 primeres setmanes, i en casos de “risc per a la salut psíquica i física de la mare” dins les 22 primeres setmanes i acreditat per una sèrie d’informes mèdics i del serveis socials. D’aquesta manera s’eliminava el tercer supòsit de la llei de 1985, “malformació del fetus” i establia que només es permetria en aquest cas si hi havia una "anomalia fetal incompatible amb la vida que causés un dany psíquic a la mare”. En el cas de les menors d’edat havien de tenir el consentiment dels pares. Tot i que les pràctiques abortives eren delicte fora d’aquest supòsits, la llei no permetia sancionar les dones que ho fessin il·legalment, però sí ho preveia per als metges, clíniques... El projecte de llei va generar un ardu debat parlamentari i fins i tot mobilitzacions al carrer, tot i que aquesta reforma, no va tenir una contestació popular tan gran com la llei de 2010. El fet que s’obri una finestra d’oportunitat política no implica que es sempre es porti a terme un canvi en la política, i en aquest cas, després de 9 mesos en fase de consulta i davant les crítiques i falta de consens intern, aquest tema va deixar de ser prioritari per al govern i es va decidir prioritzar altres qüestions i finalment el President del govern va decidir fer marxa enrere, la qual cosa va desencadenar en la dimissió del Ministre Gallardón i l’enterrament d’aquest projecte de llei i de la finestra d’oportunitat que s’havia obert amb l’arribada del PP al govern, que trencà amb una de les seues promeses electorals (Broken promises).

El 2015 el Grup Popular portà al Congrés una proposta de llei per a fer una reforma de la llei de 2010. Realment és un canvi cosmètic i de cara a la galeria, ja que s’havien compromès a fer-ho en el seu programa electoral, però l’únic que aporta és que les menors d’edat hauran de tenir el consentiment dels pares per poder portar a terme l’avortament.

Actualment, a Espanya, està en vigor la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo de 2010, amb la modificació del 2015, de que les menors han de tenir el consentiment dels pares per avortar. La qüestió de la política de regulació de l’avortament es troba en equilibri, lo que no significa necessàriament que hi hagi consens , simplement que a dia d’avui aquest tema tan controvertit no està a l’agenda.