SERGIO PARRA CASTILLO, M. FARADAY. Ciencia de alta tensión. Espanya: RBA, 2012. 160. Grandes ideas de la ciencia

...

En 1821, poc després del descobriment del fenomen electromagnètic per part del físic i químic danès Ørsted, Davy va intentar, sense èxit, dissenyar un motor elèctric. Faraday, va persistir i va aconseguir construir dos dispositius que produïen, el que ell va denominar, "rotació electromagnètica". Un d'ells, conegut ara com a motor homopolar, produïa un moviment circular continu ocasionat per la força magnètica circular al voltant d'un filferro que s'estenia fins a un recipient amb mercuri que tenia un imant en el seu interior; el filferro volta al voltant de l'imant quan se li subministra un corrent elèctric des d'una bateria química.

Des del seu primer descobriment en 1821, Faraday va continuar el seu treball de laboratori, explorant les propietats electromagnètiques de diferents materials i desenvolupant l'experiència requerida. En 1824, va armar un circuit per estudiar si el camp magnètic podia regular el flux elèctric d'un cable adjacent, però no va trobar tal relació Durant els següents set anys, Faraday va ocupar la major part del seu temps perfeccionant la fórmula d'un vidre amb qualitats òptiques, el borosilicat de plom, el qual utilitzaria en les seus posteriors experiments.

El gran descobriment de Faraday fou enrotllar 2 cables de filferro al voltant d'un cèrcol de ferro, i va trobar que quan feia passar corrent per un cable, un altre corrent era temporalment induït en l'altre cable. Aquest fenomen es coneix com inducció mútua Faraday va notar que si feia passar un imant a través d'una espira de filferro, un corrent elèctric circularia a través d'aquest filferro. El corrent també fluïa si l'espira era moguda sobre l'imant en repòs. Les seves demostracions van establir que un camp magnètic variable generava un camp elèctric, aquesta relació va ser modelada matemàticament per Maxwell com a Llei de Faraday. Faraday faria servir després els principis que havia descobert per construir el dinamo elèctric, ancestre dels actuals generadors i motors elèctrics.

En els últims anys de la seva vida, el 1862, Faraday va utilitzar un espectroscopi per estudiar l'alteració de les línies espectrals en presència d'un camp magnètic. L'equipament disponible, però, no va ser suficient per a una determinació precisa del canvi espectral. Posteriorment, el físic Zeeman utilitzaria un aparell millorat per estudiar el mateix fenomen, publicant els seus resultats en 1897 i rebent el premi Nobel de Física el 1902.

3.2 Obres

Va escriure Manipulació química (1827), Investigacions experimentals en electricitat (1844-1855) i Investigacions experimentals en física i química (1859).

No he trobat cap article seu.

3.3 Honors i premis

Doctor of Civil Law

La «Royal Medal» al 1835 i al 1846

«Doctor of Civil Law» al 1832

Membre estranger de la Real acadèmia de les ciències de Suècia al 1844

«Copley Medal» al 1832 i al 1838

«Rumford Medal» 1846

«Albert Medal» 1866

Va ser proposat per molts mes premis els quals varen ser rebutjats per motius religiosos. Faraday pensava que acumular riqueses i perseguir recompenses atemptava contra la paraula de la Bíblia, preferint seguir sent anomenat simplement Sr. Faraday.