L’ESPANYA DEL SEGLE XIX

...

Després del triomf de la Revolució,es va formar un govern provisional,aquest govern satisfacia les demandes de les juntes.

Les juntes revolucionàries realitzaven reivindicacions extremistes que eren semblants arreu del territori espanyol: demandes de llibertat, sobirania, separació de l’Església i l’Estat, supressió de les quintes, sufragi universal, abolició d’impostos de consums, eleccions a corts constituents, llibertat de premsa i impremta, repartiment de la propietat i, en alguns casos, proclamació de la República.

16

.constitució de 1845:moderada,suprimeix:milicia nacional i judici per jurats,sobirania:corts amb el rey,no hi havia divisió de poders,sufragi censatari i restringit,religió confesional,forma de govern:monarquía,

Constitució de 1869:progressista,monarquía i democracia,judici per jurats,obra de la burgesía revolucionaria,sobirania nacional,si hi havia divisió de poders,sufragi universal masculí,religió:llibertat de cults,forma de govern:monarquia constitucional.

17

El nou rei comptava amb el suport de progressistes,unionistes i democràtes,però tenia l’oposició dels moderats,els carlins i l’Esglèsia,que es varen mantenir fidels als Borbó.Durant el seu mandat,el nou rei va haver d’afrontar l’esclat de dos conflictes armats:una insurrecció a l’illa de Cuba (1868) i una nova guerra carlina iniciada el 1872.Amadeu de Savoia va renunciar al tron el febrer de 1873 per mancat de suport polític i perquè tenia massa problemes per resoldre.

18.

Davant l’abdicació del rei,les corts varen votar per una gran majoria la proclamació de la República,aquest resultat no reflectia un suport a la nova forma de govern,perquè la majoria de diputats de la cambra eren monàrquics.La república va ser rebuda amb entusiasme pels sectors populars de les ciutats.Els republicans varen preparar un programa de reformes socials i,per primera vegada,es va pretendre organitzar l’Estat d’una manera federal.

19.

La república es va haver d’enfrontar a molts de problemes i va viure una inestabilitat permanent:la guerra carlina i la guerra cubana varen créixer en importància;les divisions entre els republicans dificultaren l’actuació dels governs,i finalment,les revoltes socials varen augmentar i es varen produir aixecaments,com ara el de Cartagena,que es va proclamar cantó independent(cantonalisme).A més,els monàrquics no acceptaren el règim republicà i varen conspirar per restaurar la monarquia en Alfons,fill d’Isabel II.

20.

La restauració monàrquica va ser rebuda amb satisfacció pels grups conservadors,ja que esperaven que la nova monarquia garantís l’ordre social i proporcionàs estabilitat política.Antonio Cánovas del Castillo va ser l’impulsor d’un nou sistema polític que pretenia posar fi al protagonisme dels militars i les revoltes populars.

21.

Les coses positives van ser la constitució del 1876,amb caràcter moderat,el bipartidisme i el torn pacífic,que,per alternar-se el poder crearen dos partits(bipartidisme) i els nacionalismes,que la consolidació d’un estat centralitzat i uniformista va provocar l’emergència de moviments nacionalistes.La cosa negativa va ser la crisi del 98,el fracàs de 1898 va provocar un estat de frustació i pessimisme en la societat espanyola.Com a reacció varen sorgir moviments regeneracionistes que demanaven una vertadera democratització de l’Estat i la fi del caciquisme i de la corrupció.

22.

El caciquisme és un sistema social i polític en el qual existeixen formalment les insitucions de la democràcia parlamentària,però a la pràctica el poder real es troba en mans de les persones(cacics)que poseeixen major influència econòmica i social en cada localitat,comarca o regió.

Sí,ja que era un sistema de coerció social que es donava eminentment a les zones rurals.

23

El cunerisme era la pràctica, corrent en el sistema de la Restauració Borbònica, de presentar candidats externs al país a les eleccions a diputats a Corts i senadors, candidats sense relació amb les realitats econòmiques, socials o culturals de la circumscripció, i desconeixedors per complet d'aquestes.

24.

La permanència de la mà d’obra barata al camp no va estimular la mecanització ni l’augment de la productivitat.El resultat va ser el manteniment d’uns rendiments agrícoles baixos i la pobresa de la major part de la població agrària,fet que va suposar un estímul escàs per a l’avanç de la industrialització.

L’estructura de la propietat,en la major part d’Extremadura,de Castella i d’Andalusia hi havia grans latifundis,els propietaris dels quals eren absentitstes i basaven els seus beneficis en el cost escàs de la mà d’obra.

A la submeseta Nord i a Galícia,hi predominaven els minifundis,propietats de poca extensió,difícils de mecanitzar amb uns rendiments que a penes permetien mantenir una familia.

25

Les coses van canviar amb l'arribada al poder dels progressistes, que eren un partit en

favor del desenvolupament econòmic i de la importació de capital. Els progressistes consideraven que el ferrocarril era una part essencial en la modernització de l'economia espanyola (Fi que ells perseguien explícitament) i per aconseguir la construcció de la xarxa estaven disposats a bolcar tots els recursos necessaris, nacionals o importats.

Ara bé, que el ferrocarril sigui indispensable no vol dir que hagi de pagar

per ell qualsevol preu ni que hagués de construir-se a qualsevol ritme ni de qualsevol manera.

La xarxa ferroviària espanyola va començar a construir-se massa tard i després, en el decenni 1856-66, es va emprendre amb excessiva precipitació. les conseqüències de tal pressa van ser una planeación deficient, un finançament inadequat i un traçat especulatiu que van donar com a conseqüència una infraestructura física i una estructura empresarial febles.A la velocitat de la construcció es van sacrificar moltes coses; i quan les granslínies troncals van començar a estar acabades, a partir de 1864, es va comprovar que les expectatives de beneficis de l'explotació