El segle XIX Espanyol. Laia Lang Piñol

...

AFRANCESATS: només el règim napoleònic podria realitzar els canvis que necessitava Espanya. Era una minoria. Creien que el millor era un poder fort

ABSOLUTISTES: partidaris de l’antic règim. Van lluitar contra l'invasor per poder tornar a l’absolutisme.

- Les Corts de Cadis

Aquestes forces polítiques van ser les que es van reunir a les Corts convocades a Cadis el setembre de 1810 amb la finalitat d’elaborar una Constitució. Aviat es van formar 2 grups:

- aquells que volien canvis profunds, fonamentats en la sobirania nacional ( influenciats per Rousseau)

- els JOVELLANISTES i afrancesats per una altra banda

La constitució aprovada el 19 de març de 1812 va representar el trencament definitiu amb les institucions de l'Antic Règim. Es fonamentava en 4 pilars bàsics:

a- sobirania Nacional

b- divisió de poders

c- Sufragi masculí indirecte

d- Catolicisme com a religió d'estat.

També va aprovar unes lleis destinades a abolir l’antic règim ( supressió règim senyorial dels gremis, la inquisició i la tortura) es va reconèixer la llibertat de premsa i la igualtat de tots els espanyols davant la llei i els impostos. Va ser una Constitució molt avançada per la seva època.

- El regnat de Ferran VII

Quan s’acaba la guerra del francès la situació espanyola era de:

- ruïna al camp

- ciutats saquejades i destruïdes

- disminució de la població

- ajornament de les mesures reformistes del segle XVIII

Aquesta situació fa que Espanya entri en una fase econòmica depressiva que s’allargarà fins el 1843. Les Corts va intentar instaurar una contribució general més igualitària però també més forta que la d’abans de la guerra per poder solucionar el fort endeutament de la Hisenda Pública. Aquesta mesura es va topar amb la resistència dels grups privilegiats i de les masses populars.

Davant d’aquesta situació de crisi tothom volia que tornés Ferran VII però per motius diferents:

- els Liberals perquè signés la constitució de Cadis que definia Espanya com una nació monàrquica constitucional i poder portar a terme la revolució burgesa.

- Els absolutistes perquè derogués la constitució i retornar a l'Antic Règim.

Convençut de la debilitat dels liberals, el rei va propiciar un cop d’estat ( portat a terme per un grup de diputats absolutistes i membres de l’aristocràcia) El cop es va dur a terme el 4 de maig de 1814: es va suprimir la Constitució i es va retornar al sistema anterior a 1808.

- El cop d’estat de 1814. Declaració de Ferran VII

Declaro que mi real ánimo es no solamente no jurar ni acceder a dicha constitución (la del 1812) ni a decreto alguno de las cortes generales y extraordinarias, y de las ordinarias actualmente abiertas, a saber, los que sean depresivos de los derechos y prerrogativas de la soberanía (...), sino el declarar aquella constitución y tales decretos nulos y de ningún valor ni efecto, ahora ni en tiempo alguno como si no hubiesen pasado jamás tales actos, y se quitasen de en medio del tiempo (...)

J. FONTANA. La fi de l'Antic Règim i la industrialització.

Història de Catalunya, vol V. Edicions 62.

Ferran VII va governar de manera absolutista durant sis anys. Durant aquests anys els liberals van ser perseguits i molts van haver d’exiliar-se. Però malgrat la seva situació van continuar lluitant contra l’absolutisme i van protagonitzar nombrosos pronunciaments que van ser reprimits i executats els seus dirigents.

Va arribar un moment en que la monarquia es trobava en una situació sense sortida amb un exèrcit descontent perquè no estava ben pagat, amb escamots de bandolers al camp i amb revoltes liberals a les ciutats. D’altra banda Espanya estava perdent pes a escala internacional. Tota aquesta situació va fer inevitable el triomf del Pronunciament Liberal encapçalat pel coronel Riego l’any 1820.

- 1820-1823: El Trienni Liberal

Amb aquest triomf va començar el període conegut com el Trienni Liberal. El rei va haver d’acceptar la Constitució de 1812, decretar una amnistia i convocar eleccions. Les Corts resultants d’aquestes eleccions van restaurar una gran part de les reformes impulsades per les Corts de Cadis. Però tot i així van veure els seu funcionament condicionat pel fet que les lleis havien de ser acceptades pel monarca i per les Corts. Ferran VII va fer ús en moltes ocasions del seu dret de vet per frenar algunes lleis reformistes.

Com podeu entendre el rei no estava d’acord amb aquest sistema polític (recordeu que ell venia d’una tradició absolutista) de manera que va demanar ajuda a les potències absolutistes europees. La Santa Aliança va intervenir enviant un exèrcit: Els Cent Mil Fills de Sant Lluís. Amb aquesta intervenció militar es va restablir l’absolutisme l’any 1823 iniciant-se una persecució contra els liberals: depuració de l’administració, tribunals militars, un nou cos de policia.

- La dècada Ominosa

S’inicia a Espanya una etapa complicada:

ECONOMIA: Espanya passa per una època de crisi degut a que la guerra amb França havia deixat la hisenda pública en dèficit i per altra banda les colònies americanes s’estaven independitzant progressivament. S’havien de portar a terme un seguit de reformes financeres basades en que els estaments privilegiats paguessin impostos: negativa de l’aristocràcia. El rei no va voler pressionar perquè eren els que li havien donat suport per poder tornar a governar de manera absolutista.

Al final del seu regnat era evident que calien reformes en profunditat.

SITUACIÓ DINÀSTICA. Ferran VII no tenia fills, nomes dues filles. La llei de successió monàrquica establia que només els fills podien succeir al rei deixant a les noies fora de la successió