Expliqueu el concepte de “Canvi Ambiental Global”.

...

Es preveu que la illa pot desaparèixer en uns 70 anys, malgrat que altres estudis indiquen que hi ha creació de terra per sediments ( segons fonts del IRINEWS del Centre d’Estudis Avançats de Bangladesh) però aquesta no és habitable per l’arrasament ràpid. Aquest increment del nivell del mar està provocant a la illa Kutubdia una pèrdua de superfície ( foto 2) d’uns 37 km2 ( amb una superfície original de 250 km2, el mar s’ha estès 6 km terra en dins en els darrers 10 anys; provocant una emigració de la seva població (cap a altres ciutats, “refugiats climàtics”) i uns canvis en les seves activitats productives que provoquen mancances alimentàries. El agricultors amb la salinització de les terres no poden cultivar arròs ni verdures, i canvien a la producció de sal en l’estació seca, o d’altres cultiven crustacis.

Les projeccions futures no són gens favorables, el models en el nivell del mar poden variar entre 10 i 68 cm per a final de segle, però és raonable esperar un augment de 50 cm en el nivell mitjà del mar per a llavors, sent l’escenari més pessimista d’augment d’1 metre.

d) Analitzeu les desigualtats socials derivades del canvi ambiental global. Qui és responsable d’aquest canvi? Qui en surt beneficiat i qui en surt perjudicat? El canvi afecta a tothom per igual?

En primer lloc s’hauria de destacar les desigualtats a escala global, tant a nivell demogràfic com econòmic, i com aquestes augmenten la separació entre el món ric i el món pobre. El creixement demogràfic recent es dona els Països en Vies de Desenvolupament ( l’Asia Oriental i l’Amèrica Llatina...). I que pel que fa a la distribució del creixement econòmic, el 80% de la riquesa econòmica mundial es concentra als Països desenvolupats (20% de la població mundial) i l’altre 20% de la riquesa es troba als PVD ( 80% població del planeta Els Països desenvolupats comparant amb els països pobres presenten un alt consum de recursos ( com a conseqüència del capitalisme i afavorit per el post fordisme i la globalització) provocant unes emissions molt més gran de Co2. En el nostre cas d’estudi, Bangladesh, una de les nacions més pobres del món, aporta només el 0,1% de les emissions de diòxid de carboni a escala mundial. Cada bangledeshí produeix 0,3 tones a l’any a diferència de les 7,6 tones d’un espanyol o les 20,6 tones d’un Estat Units. Xina e India es troben en la tercera i cinquena posició en emissions de gases d’efecte hivernacle i es neguen a reduir les emissions si Estats Units no comença a fer-ho. Bangladesh demana els països rics que redueixin les seves emissions i que siguin compensats per els efectes provocats per els països desenvolupats, considerat com un dels països més vulnerables. A la vegada a més dels refugiats, el canvi climàtic està portant altres problemàtiques com els ciclons, l’increment de les precipitacions i inundacions, l’augment d’en fermetats ( diarrees i dengue), la salinització del terreny i l’encariment dels aliments.

Malgrat esforços, es produeixen moltes controvèrsies polítiques davant la reducció de les emissions. El principal responsable de l’escalfament en termes històrics, EUA es nega a assumir la seva culpabilitat. Es preveu que Xina, com a país emergent, pot superar les emissions dels EUA en un 80%. EUA es nega a cedir diners a Xina per reduir emissions perquè la veu com una gran competidora.

L’afectació és desigual, els més desfavorits sempre són els que tenen menys recursos per fer front a les injustícies provocades pels grups socials benestants que no volen fer front a una realitat del canvi climàtic global. A més la creixent ocupació de molts del espais del PVD es troben en espais exposats a riscos naturals. El nivell de desenvolupament econòmic, tecnològic i de benestar ( factors dominants en països rics) es relaciona amb la capacitat de preveure i fer front als danys ocasionats per aquest impacte. (SERRA,D).

Uns es beneficien, el països rics, en la recerca del benefici econòmic i l’explotació dels recursos i el conseqüent augment de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, i els pobres com sempre surten perdent en la seva lluita per la supervivència.

A més el desgel del pol àrtic, pot aportar noves oportunitats a uns quants afavorits, amb l’obertura de noves rutes marítimes ( es retallen les distàncies) i la competició o previsible conflicte que pot provocar per extreure els recursos naturals (gas, petroli...) de la zona entre els països que es troben dins del Consell Àrtic

S’ha de destacar que els països rics es troben amb la capacitat per fer front aquest canvi global amb les innovacions energètiques, com ja s’ha començat amb les energies alternatives i els bio combustibles. Per altre banda, l’aportació de El Earth Policy Institute (www.earth-policy.org) ha elaborat un complet informe “plan B” per a orientar l’acció mundial i aconseguir aquest objectiu de reducció del 80 % de les emissions per a l’any 2020, això ens permetrà impedir que la concentració de CO2 en l’atmosfera, que ja és de 384 parts per milió (ppm), no superi les 400 ppm, i mantindre així al mínim el futur augment de la temperatura global. L’aposta per l’eficiència en tots els àmbits i l’impuls a les energies renovables són dos de les claus per a aconseguir-ho. Altres són la reestructuració del sistema de transport o la lluita contra la desforestació. En tot cas, són iniciatives basades en tecnologies conegudes i canvis que ja es comencen a aplicar en diferents llocs. Però és necessària una mobilització a nivell mundial i a una velocitat digna de temps de guerra. Segons l’informe ens diu que “Tenim les tecnologies per a reestructurar l’economia energètica mundial i reformar les pràctiques d’ús de la terra per a estabilitzar el clima. El repte ara és construir la voluntat política per a fer-ho. “

.

---------------------------------------------------------------