Plató, al llarg de les seves teories i els seus mites utilitzava una sèrie de significants els quals tenien un significat diferent al que nosaltres tenim. A continuació en teniu dotze:

...

- Virtut com a saviduría: Plató accepta la identificació socràtica entre virtut i coneixement (intel·lectualisme ètic o moral). La manca de virtut és deguda a la ignorància (recordar la dita socràtic: "Ningú fa mal sabent") perquè per naturalesa l'home busca el bé per a si, però si desconeix el bé pot prendre com a bo erròniament qualsevol cosa i, en conseqüència , actuar incorrectament. Per tant només qui coneix la idea de Bé pot actuar correctament, tant pel públic com en el privat.

Aquesta forma d'entendre la virtut suposa l'intent de superació del relativisme dels sofistes. Els conceptes morals no són fruit d'una convenció o pacte entre els homes, ja que es refereixen a realitats existents i permanents (idees) que són independents de la raó i la voluntat humanes. Els valors morals existeixen per si mateixos i per això és possible definir-los objectivament i un cop coneguts, dur-los a terme a la vida pràctica. Només qui tingui un coneixement perfecte del que és just podrà obrar amb justícia. La ciència es converteix així en una condició de l'ètica.

- Virtut com a purificació: En el seu diàleg Fedó, Plató diu que l'home virtuós és aquell que purifica la seva ànima de les passions i desordres del cos per tornar-se cap al món de les Idees, el única capaç de realitzar humanament a l'home.

En diàlegs posteriors com Fileb, Plató matisarà aquesta postura antihedonista. El coneixement de les idees ha d'anar acompanyat de salut, moderació en el gaudi dels béns materials i plaers. Per tant Plató admetrà que la vida bona i virtuosa és una vida "mixta" en què cal saber acceptar també el plaer amb moderació. De tal manera que la idea que Plató d'una manera absoluta el corporal o sensible està injustificada. També en el diàleg Banquet, Plató concep l'ascens cap a la Idees partint de l'amor ala bellesa que observem en les coses sensibles, fins a aconseguir la contemplació de la bellesa en si (Idea de bellesa).

- Virtut com a harmonia: aquesta concepció de la virtut es desenvolupa en el seu diàleg República. Aquí la justícia és considerada com la virtut fonamental i consisteix en "l'acord de les tres parts de l'ànima". L'harmonia sorgeix en l'ànima quan "cada part fa el que li és propi", la qual cosa significa que la part racional de l'ànima (a la qual correspon la virtut de la saviesa i prudència -sophia i phronesis-) ha de guiar a la part irascible de l'ànima (a la qual correspon el valor de la fortalesa o valor -andreia-) i les dues parts de l'ànima, racional i irascible, dominar a la apetitiva (que així serà temperada: temprança -sophrosyne-).

La justícia és l'harmonia de l'home. De manera que Plató formula per primera vegada, la divisió de la virtut en quatre categories fonamentals: prudència, fortalesa i temprança (corresponents a les tres parts de l'ànima) i la justícia com l'harmonia que resulta de les tres anteriors.

Opinió:

En la “República”, Plató ens distingeix dues formes generals de coneixement: la opinió i la ciència. La opinió o doxa és el coneixement del món de les coses, la qual està subjecta a la falsedat i l’error. Per tant és un coneixement parcial no-vertader, insuficient, incomplet, mudable, corruptible. Se basa en l’experiència o sensibilitat, per tant no és un autèntic coneixement, sinó una creença.

[pic 8]

---------------------------------------------------------------

Educació:

És el pas de la ignorància al coneixement (estudi suprem). A l'Estat platònic té una gran importància, ja que seguint la màxima socràtica, "la virtut és coneixement" (intel·lectualisme moral), l'educació millorarà notablement als ciutadans, mitjançant un procés d'instrucció que té dos nivells. El primari, en el qual tots els ciutadans s'eduquen mitjançant la gimnàstica i la música. I un segon nivell reservat als futurs governants, estudiant matemàtiques i dialèctica.

[pic 9]

Ignorància:

En el mite de la caverna, és la situació en què es troben els presoners abans del procés educatiu. El seu coneixement del món és erroni, perquè els éssers que coneixen són només ombres. Estan en l'àmbit de l'opinió.

Per tant la ignorància és el no coneixement, i el creure estar en el pensament vertader quan realment no ho estàs.

[pic 10]

Ombra:

En el “mite de la caverna” (*) les ombres poden ser les ombres dels objectes de la caverna o dels presoners de la caverna, que representen a les imatges, o els éssers naturals de l'exterior que imiten els éssers intel·ligibles. En el símil de la línia ombra es refereix directament als éssers sensibles que es classifiquen dins de les imatges.

*Mite caverna: Plató relata l'existència d'uns homes que des del naixement, es troben lligats de cames i coll a l'interior d'una fosca caverna. Presoners no sols de les ombres obscures pròpies dels habitacles subterranis, sinó també del seu camp de visió, de manera que han de mirar sempre endavant a causa dels lligams sense poder mai girar el cap. La llum que il·lumina l'antre la reben d'un foc encès darrera d'ells, enlairat i distant.

Ens diu que imaginem entre el foc i els presoners un camí elevat al llarg del qual s'ha construït un mur, per aquest camí hi passen uns homes que porten tota mena d'objectes o figures que els sobrepassen, uns amb forma humana i d'altres amb forma d'animal; aquests vianants que transporten objectes, a vegades enraonen i a vegades callen. Els captius, amb els caps immòbils, no han vist res més que les ombres projectades pel foc al fons de la caverna -talment una pantalla de cinema per on es belluguen ombres xineses- i s'arriben a creure, mancats d'una educació diferent, que allò que veuen no són ombres, sinó objectes reals, la mateixa realitat.

[pic 11]

*Mite del carro alat: El mite compara l’ànima humana a un carro alat o «força en la qual van naturalment units un auriga i una parella de cavalls alats» (Fedre, 246a). L'auriga condueix un carro tirat per una parella de cavalls un dels quals és blanc, bell i