El constitucionalisme francés ( El Constitucionalismo Jimenez Asensio)

...

Separació de poders: Sobirania parlamentaria i supremacia de la llei (la constitució no és més que un document d’organització política de l’Estat). Amb un Poder Executiu fort i exempt de control jurisdiccional i amb un Poder Judicial sotmès a l’imperi de la llei, aliè al valor normatiu de la Constitució i que no pot intervenir en ningun dels àmbits reservats als altres poders.

La configuració del Poder Judicial sota la influencia de Montesquieu→ “El jutge es la boca que pronuncia las paraules de la llei”. HI havia problemes d’interpretació de la llei. El jutge tenia que abstreure’s de qualsevol interpretació i sotmetia la qüestió a l’Assemblea perquè determinessin la interpretació autèntica

LA CONSTITUCIÓ COMO DOCUMENT D’ORGANITZACIÓ POLÍTICA: L’EVOLUCIÓ DURANT EL S. XIX. SÍNTESIS DELS MODELS CONSTITUCIONALS ESTATUNIDENCS I EL CONTINENT EUROPEU

EVOLUCIÓ DEL CONSTITUCIONALISME FRANCÉS

En l’Europa continental, el procés revolucionari francès a tenir una idea molt diferent al que era una Constitució. Els països del continent europeu estaven immersos en canvis polítics-constitucionals de caràcter permanent, degut a la inestabilitat del sistema constitucional. A més, es van formar els Estats-Nació però van tenir problemes socials i econòmics.

La Constitució de 1791 va tenir una incidència innegable en diferents constitucions europees: com pot ser la Constitució espanyola del 1812. La segona Constitució francesa va implantar el sufragi universal i que les lleis fossin aprovades pel poble. Finalment, la 3a Constitució, fonamenta un Estat Liberal. Abans d’aquesta Constitució, els revolucionaris francesos volien una Assemblea Unicameral, però finalment van implantar un Parlament Bicameral: on les Càmeres eren consells-→ problema→ amb aquesta divisió s’optava per un model de balanced constitution→ s’havia de delimitar quins interessos representava cada una de les Càmeres.

Després de caure l’Antic Regim, neix l’Estat liberal en Europa d’una forma molt diferent a la nord-americana. Napoleó volia traslladar a la resta del continent l’organització administrativa, a través d’un àmbit de codificació, d’una estructura centralitzada de l’Estat, de l’ordenació de a burocràcia i d’un control de l’Administració a través de la institució del Consell d’Estat que evolucionarà fins transformar-se en un control de naturalesa jurisdiccional. Davant l’absència del Poder judicial, aquest Consell té com a figura principal a Napoleó i actuava com a òrgan que aconsellava una resolució al titular del Poder Executiu, que era qui decidia, donant lloc a un model de justícia delegada i finalment evoluciona cap a sistema de justícia administrativa, on el Consell de l’Estat actua com a tribunal de les resolucions judicials dictades per les corts administratives.

La centralitat administrativa va anar lligada a que els nobles deixessin les obligacions polítiques. El sistema administratiu creat per l’Imperi va patir un procés de racionalització, adquirint una fortalesa que els hi va garantir la continuïtat. En el constitucionalisme europeu, però en particular el francès, xoca que el canvi constitucional quasi permanent contrastava amb la continuïtat de l’aparell administratiu (això es degut a que viuen en una societat democràtica dirigida per una burocràcia centralitzada i que porta vigent des del 1814. En canvi el mecanisme de govern central no està constituït.) La constitució administrativa ha quedat sempre en peu en mig de les ruïnes de les constitucions polítiques→ es canviava la persona o la forma de poder, però el cos quedava intacta i viu, les funcions eren exercides pels mateixos funcionaris.

2. LA RESTAURACIÓ MONARQUICA A FRANÇA: RES EVOLUCIONS LIBERALS DEL S. Xix

1814→ Restauració monàrquica (Lluis XVI)→ Principis monàrquics: sobirania entre el rei i el parlament. No es torna a l’Antic Règim, hi ha una organització social des de la revolució i na organització administrativa de l’imperi

Sufragi: exigències censitaries molt estrictes

La Carta constitucional de 1814 deixa enrere l’Antic Règim i les doctrines revolucionaries.

El poder se situa en el rei, en la cambra dels parells (nombrats pel rei) i la cambra dels diputats

3. CONSTITUCIÓ FRANCESA MITAT S. Xix

Rev. Francesa 1848: Const 1848: Drets de naturalesa social: república democràtica: sufragi universal. Ex: art. 9 i 13: en el primer hi ha llibertat de ensenyament; en el segon drets relacionats amb el treball, la protecció del menor, les malalties. En aquesta constitució s’hi va anticipar l’Estat Social, on h va haver tensions entre la burgesia i la classe obrera . Rigidesa extrema de la Constitució

1852 Hi ha un cop d’Estat per part de Napoleó que proclama l’imperi.

En el període de 1875 la constitució era limitada, com organisme de poder. Però no només hi havia una, sinó que era un conjunt de constitucions→ Sistema constitucional II república.

4. SISTEMA CONSTITUCIONAL CONTINENTAL EUROPEU

Distanciament de la noció normativa de documents constitucionals. Estableixen una sèrie de drets amb la garantia constitucional de la reserva de la llei→ Supremacia material de la Constitució.

A finals del s. XIX→ sobirania parlamentaria→ la llei no era la norma més alta de l’ordenament jurídic. La llei és forta perquè emana d’un òrgan superior. Monisme parlamentari.