El casamiento como ritual de paso.

...

RITUAL MATRIMONIAL DE LA RELIGIÓ JOEVA

És una de la religions més antigues, i posa molta èmfasi en l'existència d'un sol déu, bo i just. En aquesta religió, l'home basa els actes del seu en la submissió a la voluntat divina, i el matrimoni és per a ells, un ideal i un deure. Encara que en l'actualitat ja no és així, abans l'elecció de la respectiva parella no era feta per l'individu en qüestió (nuvi o núvia) sinó per la família, generalment, pels pares o avis, els qui escollien el futur cònjuge del seu fill o filla, això sí, sempre entre jueus, dins de la comunitat jueva.

Aquest tipus d'elecció de la parella per part dels pares, té un reflex el significat de les paraules nuvi "jatan" o núvia "kalá", el significat inicial de la qual eren el de "gendre" i "nora", respectivament. El mateix ocorria amb terme de matrimoni "lehijatén", que venia a significar: unió de dues famílies pel matrimoni d'algun dels seus membres.

Els nuvis, entren a l'església acompanyats dels seus pares, dels padrins i de la resta de la família. Segons resa la tradició, les famílies es col·loquen sota la "chuppah", un tipus de tenda que representa la casa on la parella habitava en temps antics. La cerimònia, que se celebra en una Sinagoga, s'efectua sota un pal·li (Espècie de vel col·locat sobre quatre o més vares llargues, sota el qual es porta el Santíssim Sagrament, o una imatge. El rabí (metre hebreu que interpreta els textos sagrats), pronuncia a la parella set benediccions, "sheva berajot", beneeix una copa de vi, del que després en beuen els nuvis i el rabí.

Ara el nuvi col·loca l'anell a la núvia, mentre diu unes paraules, en senyal de la presa com a esposa de la núvia. Recíprocament, la núvia col·loca l'anell al nuvi, com a símbol d'unió. El consentiment d'aquest intercanvi dels anells, expressa el desig mutu de formar una nova llar i prendre's en matrimoni. Com si d'un contracte es tractés, se signa i es llegeix en públic un document matrimonial, la "ketubá" o "ketuvá", on consten les obligacions que l'home pren sobre si com a espòs, i la indemnització que haurà de pagar a la dona en el cas que alguna vegada vulgui divorciar-se d'ella. També signen, al peu de la "ketuvá", dos testimonis de la cerimònia. Tradicionalment, quan un nuvi jueu trenca la copa, els convidats criden Mazel Tov! per a cel·lebrar-ho.

Els nous esposos, coberts sota un mateix mantell, escolten les oracions finals, i el nuvi trenca, amb una trepitjada, un got col·locat als seus peus. Aquest instant de pena per la destrucció del got, està destinat a evocar, que encara enmig dels moments feliços i de l'alegria del casament, el record de la destrucció del Temple de Jerusalem fa gairebé dos mil anys.

Durant tota la cerimònia, els homes han de conservar el cap cobert. Les noces pot ser celebrada en l'idioma natiu dels nuvis o en hebreu. Les noces no es poden celebrar el "sàbat" (des de la posta de sol del divendres fins a la posta de sol del dissabte), els dies de festa religiosa, en la pasqua hebrea, ni durant les tres setmanes posteriors a l'estiu.

Una vegada finalitzada la cerimònia, tenen lloc els festejos pel casament. Com a tradició, es procedeix abans de començar el banquet, a la benedició "challah", consistent a beneir una fogassa de pa, com a símbol de la unió de les dues famílies. En èpoques passades, i depenent del poder econòmic de les famílies, els festejos pel casament es perllongaven durant diversos dies (la tradició diu que set dies).

RITUAL MATRIMONIAL DE LA TRIBU SWAYAMVARAM

Entre les antigues tradicions hindús ens trobem la celebració del ritual de Swayamvaram, o noces cerimonial i ritual. El sacerdot era l'encarregat d'efectuar una selecció dels homes que podrien ser casats. Per la seva banda una sacerdotessa hauria preparat a una dona, netejant i purificant la seva energia per quan arribés el moment de portar al cap la cerimònia d'elecció del futur marit.

El xaman, a més de preparar i eliminar qualsevol rastre possible de negativitat dels candidats a les noces, tenia la missió de confeccionar una corona de flors, alguna cosa així com aquestes garlandes de benvinguda a l'estil hawaià, la diferència és que la corona o el collaret de flors estava carregat de màgia. El sacerdot feia primer lliura del collaret a la sacerdotessa la qual després d'acabar de beneir-ho l'hi donava a la noia per casar. Quan arribava el moment de la trobada entre els candidats i la jove, aquesta havia de portar amb ambdues mans la corona i segons la tradició, havia de deixar-se guiar per ell posat que els esperits que posseïen l'ornament floral, en ser molts més intel·ligents que els humans, s'encarregaria d'encaminar a la noia cap a l'home que anés més pur i interessant per a ella. Així, és clar que era difícil que fallessin.

RITUAL DE LA TRIBU GHUARITJO DE LA FALÇA BODA

Organitzar unes noces guiades pels esperits no és l'únic costum ritual i de caràcter màgic que veiem en aquest popular ritual que és la generació del matrimoni.

En algunes societats es temia tant a l'embrutiment dels esperits dels descendents durant el matrimoni que feia que les parelles que acudeixen a les cerimònies ho fecin de “incògnit”. La creença general és que els esperits dels nefast i fins i tot de les desgràcies es poden encebar als moments en què l'ésser humà està més desprevingut, és a dir quan està feliç o quan realitza cerimònies tan sagrades com el matrimoni.

A fi que res falli el dia de les noces veiem que entre els ghuaritjo existeix el costum que se celebrin dues noces, una falsa i una altra en secret. En la falsa s'efectuaran totes les pompes i honors i fins i tot acudiran a elles, segons sigui el cas dues persones en representació dels nuvis, mentre que en les altres noces, en la real, acudiran en secret els nuvis, el sacerdot i els tres o quatre familiars més reunits. D'aquesta forma els esperits no podran fer gens posat que quan vagin a posseir als falsos nuvis s'adonaran que no són tals i en canvi els reals ja s'hauran casat. Després d'aquest fet se celebraran totes les festivitats de forma oberta i sense temor algun.

Una altra variant a l'anterior és que els nuvis es disfressin i acudeixin amb identitats diferents a la cerimònia nupcial. D'aquesta