EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO

...

Exemple:

-Una situació anormal:

Qualsevol de les que s’hi vivia al camp de condicions infrahumanes i interiorització del patiment, com ara la d’un nen al qual li tallen els dits del peu després de que se li congelin a causa de l’extrem fred i aguantar un càstig amb els dits nuus a l’exterior.

-La reacció normal per algú de fora el camp seria de rebuig, és a dir, indignació, compassió, tristesa, pietat, fàstic..

-La reacció anormal és la indiferència, l’acceptació, el no inmutarse ja que és un fet quotidià.

-L’estat psicològic dels presos feia que aquesta reacció anormal fos la conducta normal davant aquestes situacions anormals.

3. Descriu i explica les diferències entre les emocions i reaccions psicològiques entre els presoners acabats d’arribar (1a fase) i els de la 2a i 3a fase.

A la primera fase, els presoners comencen amb un fort ‘shock’ al arribar a ‘Auschwitz’ acompanyat d’horror. Hi ha també el manteniment d’una petita esperança infundada i que no és real per frenar una mica el patiment. Els records i la vida anterior al camp es cobreixen pel dolor i les ilusions van desapareixent. Borrar de la consciència tota la vida anterior és el esforç més gran d’aquesta primera etapa psicològica.

Una de les primeres reaccions que senten al camp, és també la curiositat. Curiositat sobre la seva resistència davant les extremes condicions que sel’s presenta i curiositat envers els límits de la seva salut.

La segona fase ve caracteritzada per un sentiment general d’apatia que es tradueix com una mort emocional, una forta anestèsia emocional.

Emocions com la repugnància, la pietat, l’indignació o l’horror, quedaven fora de la psicologia del presoner. Presenciaven situacions inhumanes i terribles com el patiment, la desesperació, humiliacions extremes, sense que això influenciés ‘conscientment’ el seu estat d’ànim apàtic fins al punt de seguir menjant com si res.

El sentimentalisme i la vida sentimental així com la sexualitat desapareixen per complert durant la vida al lager, degut als efectes del shock inicial i al primitivisme mental que concentra els esforços en l’únic objectiu de seguir amb vida.

La política sovint cobria el buit emocional i sentimental dels presos i es tenien llargues converses polítiques en base a rumors i filtracions sobre l’actualitat i la situació pol·lítica i de la guerra. La religió estava molt present entre els reclusos, que mantenien amb força i profunditat les seves creences. Apart de la religiositat, la vida al camp també feia augmentar notablement la espiritualitat de les persones.

L’amor és l’últim objectiu i el més alt al qual un home pot aspirar. La salvació de l’home només és possible en l’amor i mitjançant l’amor. Aquestes dues frases, les compren realment quan es dóna compte de que quan pensa amb amor en la seva estimada pot saborejar la felicitat tot i viure en tals condicions emocionals.

Tota aquesta intensificació de la vida interior era un mecanisme de defensa contra la desolació, la pobresa i el buit espiritual de la seva existència al camp.

Els presos senten admiració per espectacles de la naturalesa com la posta de sol, cosa que igual abans no s’havien plantejat, i senten una forta nostalgia per fets quotidians simples com ara encendre els llums al arribar a casa.

A l’última fase, l’estat ansiós dels presos es transformava en un estat de relaxació, però no es convertia en una alegría i eufòria instantania.

El sentiment que més predominava és el de la llibertat, tot i que els costava de creure que fossin lliures del tot al principi.

El primer dia, van donar-se compte de que no eren feliços. Era com si els haguessin tret la capacitat de sentir felicitat mitjançant la ‘despersonalització’ patida al camp. La felicitat era un sentiment que havien de tornar a aprendre. Amb el temps anaven recuperant el sentiment de persona, no de un simple número.

Alguns presos, passaven de ser oprimits a opressors tot justificant les seves males accions amb tot el que havien suportat durant els anys de reclusió al camp.

4. Quina funció tenen els somnis dels presoners? I el bon humor?

Als somnis dels presoners s’hi representaven els desitjos i les aspiracions. Apiracions i desitjos bàsics que eren impossibles de complir i que els somnis s’encarregaven de satisfer en el seu món ilusori. Degut a la regressió cognitiva que patíen, aquests desitjos i aspiracions retrocedien a formes més primitives i es reduíen a pa, pastissos, cigarrets i banys d’aigua calenta. Aquest mecanisme cognitiu no era gaire beneficiós psicològicament parlant ja que al despertar-se es tornava a la cruda realitat del camp.

El bon humor i el sentit del humor era part dels mecanismes de defensa que disposaven. Era una bona arma de supervivència ja que per uns instants, segons o minuts, mitjançant l’humor podien evadir-se de tota l’angoixa i el patiment que els rodejava.

Victor Frankl fa una comparació de l’ànima amb una càmara de gas on el gas és el bon humor que s’expandeix per tota l’ànima fins omplir-ne tots els racons.

5. Digues els aspectes positius dels presos comuns en comparança amb els presos del camp de concentració. I els aspectes positius i negatius en comparança entre els propis presos del camp.

-Entre els presos del camp de concentració i els presos comuns:

Com a aspectes positius, els presos comuns eren privilegiats a ulls dels presos del camp ja que tot i ser reclusos també, el seu patiment no era tan intens, i les condicions de vida segurament serien millors (alguna dutxa de tant en tant, un lloc per dormir més còmode o fins i tot un llit de veritat, comunicació amb el món exterior..)

D’aspectes negatius podem remarcar que tot això provoca malestar i enveja als presos del camp de concentració. Tots dos ‘grups’ són presos però en diferents condicions i això genera l’enveja.

-Entre els presos del camp:

A Dachau no hi havia crematoris, ni cambres de gas, i això era un motiu d’alegria pels presos. El saber que podien estar pitjor o que havien ‘millorat’ una mica les seves condicions ja que optaven a treballar en alguna fàbrica