LA POLÈMICA SOBRE EL CONCEPTE I LES FONTS DEL DRET MERCANTIL.

...

(1.5) LA QÜESTIÓ DEL PARADIGMA METEODOLÒGIC

Mètodes que s’utilitzen per analitzar les normes que segons el paradigma material permet analitzar mètodes que semblen en conflicte:

- jurisprudència de valors __ analitzar valors que tutelen les normes jurídiques. Coneixent els valors, aplicar normes segons ells.

- anàlisi econòmic del Dret __ utilitzar categories i mètodes microeconòmics per analitzar les normes jurídiques pq té instruments que permeten analitzar si les normes jurídiques són consistents per aconseguir el que volen. Si no ho és, denunciar-ho.

- LA FORMACIÓ DEL COS NORMATIU MERCANTIL ESPANYOL

El DM té diferents fonts de producció normativa:

- d’acord la Doctrina Mercantil

- en el marc de la Doc. General de les fonts del dret (el k s’explica a continuació)

A) La legislació mercantil en l’ordenament complert i general d l’Estat

La CE és la norma suprema d l’ord. Espanyol. Constitueix una font del DM. Conté normes destinades a establir el sistema de producció normatiu (normes rang de llei i tb reglamentari) i a més l’art. 149.1.8 atribueix la competència exclusiva a l’estat sobre la formulació i determinació de les fonts del D → art. 1 CC: llei costum i PGD.

* un sector de la Doc.: existeix un sistema de producció normativa propi del DM: art.2 C.CO: LLEI (c. comerç), USOS MERCANTILS i DRET COMÚ (d. Privat gral.). Però no s’ha d’entendre així, sinó que aquest article és l’equivalent a la integració dels ctes. del CC; els actes mercantils s’integren x les lleis, els usos i el D.comú.

B) El buidatge del C.Co. i la legislació especial

Entre les normes que integren cos normatiu destaca el C.Co – norma de rang de llei formal de 22 d’agost de 1885, que modifica el de 1829 i el buida de significat i contingut.

De 4 llibre que té només dos són importants:

- Dels comerciants i del comerç en general

- Dels ctes. especials de comerç

- Del comerç marítim (ja no s’utilitza --- convencions i tractats internacionals)

- De la suspensió de pagaments, de les fallides i de les prescripcions ( només continua vigent les prescripcions pq els altres 2 estan derogats x llei)

Originalment tenia 955 articles però per diferents normes especials que s’han promulgat només tenen contingut 656 articles, això implica el buidament de contingut: no vol dir deixar sns regulació, sinó que està regulat x lleis especials.

* les lleis no són neutrals des del punt d vista jurídic, polític i econòmic.

* el C.Co té diferent significat a l’actual

* actualment estan presents els interessos particulars i públics, abans només dels particulars.

C) L’articulació competencial de les matèries mercantils

Segons la CE la competència normativa del cos mercantil està repartida entre Estat i CCAA.

ÀMBIT COMPETENCIAL CCAA

No es tracta d’un sistema tancat, únicament es concreta en els EA on es determina la distribució de competències de qualsevol matèria. L’art.148 és un llistat de competències que poden assumir, però no les obliga. Per tant s’haurà d’acudir als diferents EA.

L’art. 149.1 és un límit a la distribució de competències pq enumera competències exclusives de l’Estat, i l’art. 149.3 permet a l’Estat regular matèries que no hagi assumit la CA.

LÍMITS

Establerts x la pròpia CE, pq són les COMPETÈNCIES EXCLUSIVES DE L’ESTAT:

- ART.149.1.6. – competència exclusiva de l’Estat en legislació mercantil.

La doctrina del TC va determinar el significat de legislació mercantil, ja que és una noció que no té límits, el seu contingut varia segons el moment històric i inclou normes de caràcter públic i privat → (mercantil) el limita a la regulació de les relacions jurídico-privades dels empresaris mercantils o comerciants. (legislació) no només inclou les normes de rang formal, tb les del seu rang jeràrquic.

- ART. 149.1.9 – competència exclusiva de l’Estat en matèria de legislació sobre propietat industrial i intel·lectual

En alguns EA estava previst l’execució de la legislació en matèria de propietat intel·lectual i industrial, però el TC va determinar que competència exclusiva s’estén a totes les normes però permet a les CCAA l’execució, entesa com acte d’aplicació i aprovació d l’ordenament d’organització intern de la CA.

*) a la CE hi ha competències no contemplades a l’art.149 i 148 que poden ser assumides x les CCAA. Això pot crear conflictes entre CCAA i E.

[TC]→ analitzar si aquestes competències assumides x les CCAA són matèries que poden subsumir-se en alguna matèria exclusiva de l’Estat. Si es pot subsumir correspondrà a l’Estat, sinó a la CA. (defensa consumidors i usuaris, comerç interior, defensa de la competència, denominacions d’origen, mercat de valors, ...)

D) El dret mercantil de la UE i la internacionalització del DM

Aquest dret tb s’integra en l’ordenament jurídic espanyol i en forma part, en virtut d art. 93 CE i LO 10/85 → possibilitat que espanya cedeixi competències pròpies a una org. Internacional.

UNIÓ EUROPEA

- dret originari (tractats constitutius) → vinculen als estats de forma directa

- dret derivat (directives i reglaments) → (d) obliguen a l’estat a aconseguir la finalitat establerta i no obliguen directament al particular, (r ) norma jurídica d’aplicació directa als estats i particulars.

La UE es crea amb la finalitat de construir un mercat únic europeu, per tant en l’ordenament jurídic comunitari moltes normes que regulen matèries mercantils.

DRET INTERNACIONAL