Les Dificultats dels Mercats : violació dels Teoremes Fonamentals

...

Principis per a la microeconomia:

Kenneth J. Arrow va fer interessants aportacions a la Microeconomia. Això, producte que un dels problemes que enfrontava la Microeconomia en la meitat del segle XX era que tots els models partien de la base que les persones coneixen "perfectament" el preu dels Béns presents i Futurs. És així com Arrow primer i Gerard Debreu després, van proposar adequar el Model de Competència Perfecta usat en la Macroeconomia, de manera d'introduir la Incertesa a la Microeconomia.

Per a això, Arrow i Debreu van suposar un nombre finit d'esdeveniments possibles que caracteritzen als estats de la naturalesa i un preu preestablert per als Béns en cadascun dels esdeveniments. Així, les persones han d'enfrontar la Incertesa i la seva satisfacció depèn de la realització de certs esdeveniments. Per exemple, si plou demà un individu estaria més content si hagués comprat un paraigua avui; al contrari, és possible que lamentés aquesta decisió si demà no plogués. Les preferències originaran, per tant, la intervenció de les probabilitats atribuïdes a cadascun dels esdeveniments possibles.

Arrow va aplicar els seus complicats principis teòrics a preocupacions socials com el tema de la discriminació racial en l'economia, l'assistència mèdica, l'educació i els Recursos aqüífers. Al seu torn, va donar a conèixer la seva creença que el Dèficit públic no sempre és dolent per se, així com va determinar el seu rebuig al Proteccionisme econòmic dels països.

Altres obres rellevants seves són: Essays in the Theory of Risk Bearing (1971); General competitive analysis (1971); The Limits of Organization (1974); General equilibrium (1983); Social Choice and Justice (1983); The economics of information (1984); Individual choice under certainty and uncertaint (1984); Social choice and multicriterion decision-making (1986); i Lectures de teoria política positiva (1991).

---------------------------------------------------------------

Condicións d’existència i limits dels mercats

Fins ara hem fet una pinzellada general sobre la contribució de l’obra de K.J. Arrow a la economia moderna. En aquest punt del treball ens centrarem però en explicar l’anàlisi i les implicacions que varen tenir la perspectiva i el desenvolupament teòric i analític d’Arrow sobre els límits dels mercats en la economia i les condicions d’existència dels mateixos, que és de fet el tema sobre el que és concentra el present treball.

L’equilibri general competitiu: El Model Neoclàssic

L’ economia neoclàssica o escola neoclàssica és refereix en general a un enfocament econòmic basat en una temptativa d'integrar l'anàlisi marginalista algunes de les percepcions provinents de l'economia clàssica. Alguns dels seus principals integrants són economistes com Alfred Marshall, Léon Walras, Knut Wicksell , Irving Fisher ,Arthur Cecil Pigou i Vilfredo Pareto,

De manera resumida, les conclusions que s’extreuen del model neoclàssic de l’equilibri general competitiu són que aquest sosté que mitjançant decisions privades independents coordinades a través del mercat és pot aconseguir una assignació social dels recursos, y encara més, se'ns assegura que no només és podrà arribar a una assignació, sinó que aquesta assignació resultant del mercat competitiu serà eficient en el sentit de Pareto[1]. No obstant això, cap element del procés garanteix que la distribució sigui justa. En efecte, la teoria ens ensenya que l'assignació final dependrà de la distribució de les dotacions inicials i de la propietat de les empreses. Si volem confiar en les virtuts del mercat, però aconseguir també una distribució més justa, la teoria suggereix l'estratègia de canviar la distribució inicial en lloc d'interferir en el procés d'assignació en una etapa posterior.

És a dir que, sota la assignació de recursos generada per un equilibri competitiu de mercat, és satisfan els dos Teoremes Fonamentals de la Economia del Benestar:

- Primer Teorema del Benestar: Tot equilibri de mercat competitiu[2] implementa una assignació de recursos que és eficient en sentit de Pareto .

- Segon Teorema del Benestar: Per a cada assignació de recursos eficient en sentit de Pareto existeix una redistribució de les dotacions inicials tal que la assignació eficient en sentit de Pareto donada representa un equilibri competitiu per a la nova distribució de dotacions.

Arribats aquest punt Arrow argumenta que la validesa dels dos Teoremes Fonamentals es basa en les següents hipòtesis, que com bé diu, a la vida real freqüentment no és compleixen:

- La hipòtesi de completesa o universalitat dels mercats (M): El que implica la existència de tots els mercats pertinents a l’economia , inclòs el mercat de les externalitats.

- La hipòtesis de la convexitat de les corbes d’indiferència (C): Aquesta hipòtesis implica que les corbes d’indiferència[3] dels agents , tant dels consumidors com els conjunts de possibilitats de producció de les empreses, són convexes.

Per a que el primer Teorema Fonamental del Benestar sigui vàlid la condició de mercats complets o universals (M) ha de satisfer-se, però no és necessari que es compleixi la condició de convexitat(C).

Per el contrari, per a que el segon Teorema Fonamental del Benestar tingui validesa han de complir-se ambdues condicions ( C i M) y , només aleshores, el raonament en favor del mercat és més sòlid.

Així si és compleix aquesta ultima premissa – tant la hipòtesis C com M és donen en el mercat- els problemes de equitat poden separar-se de els problemes d’eficiència.

Per el contrari, si s’incompleix – ni C ni M és donen-, aleshores els dos Teoremes Fonamentals no són vàlids i la separació del problemes de distribució y assignació resulta, en la majoria dels casos, impossible.

Però aleshores ens podem planteja, existeix necessàriament un equilibri competitiu?

La teoria argumenta en aquest camp que la convexitat és condició suficient, però com hem vist ,no necessària, de la existència d’equilibri competitiu. Es a dir, que si existeix convexitat, aleshores existeix equilibri competitiu encara quan els mercats siguin incomplets – es compleix el primer Teorema Fonamental- , tot i així aquest no té per que ser socialment satisfactori y en el cas de no convexitat