El Vocabulario de Descartes..

...

- Les idees adventícies són les idees forjades per la ment, a partir de la experiència externa, és a dir, dels sentits.

- Les factícies, en canvi, són les formades per la ment a partir d’altres idees.

- I les innates són aquelles que sorgeixen amb la mateixa ment. Aquestes tenen un caràcter absolut.

Cal dir que aquest ús del concepte “idea” no té res a veure amb l’ús que hi feia Plató, i serà l’acceptat posteriorment pels empiristes per traslladar-se finalment fins al llenguatge corrent.

[pic 8]

---------------------------------------------------------------

Raó:

La raó és la facultat que tenim els éssers humans que ens permet establir judicis correctes i distingir la veritat de l’error. Descartes veu en la raó la identificació del pensar i, a la vegada, la essència pròpia de l’ésser humà. Ho veu com l’esperit mateix. Això ens demostra com Descartes era un filòsof racionalista ja que distingeix el coneixement basat en la raó amb el de l’empíric, del coneixement que ens proporcionen els sentits.

Podem distingir dues operacions: la intuïció i la deducció.

- Per la intuïció la raó capta les naturaleses o objectes simples sense possibilitat d’error o dubte.

- Per la deducció s’obtenen els objectes més complexos.

[pic 9]

---------------------------------------------------------------

Evidència:

La evidència és per a Descartes la aprehensió directa de la veritat d’una proposició.

Aquesta és la primera i més important de les regles del mètode. Constitueix el criteri de certesa, les característiques de la qual són la claredat i la distinció. És present en l’acció de la intuïció, mitjançant el qual la ment percep el seu propi concepte i es fa transparent a sí mateix. Explica que la intuïció no és el testimoni dels sentits ni el judici enganyós de la imaginació, sinó la concepció que naix o té el seu origen en la raó. Per Descartes, la evidència és el criteri de veritat o de certesa, el criteri que ens permet decidir la veritat de les nostres creences: són verdaderes aquelles proposicions evidents, és a dir, les proposicions “clares i evidents”. Per tant, una proposició és verdadera quan la raó intueix que ho és.

De totes formes, aquest criteri no té total garantia fins que no es demostri la existència de Déu i la seua bondat.

[pic 10]

---------------------------------------------------------------

Veritat:

La veritat és la conformitat entre lo que es diu, es pensa i la realitat, lo que és o lo que passa. Per a Descartes és la meta indiscutible del coneixement i l’objectiu de la seua filosofia: distingit entre lo verdader i lo fals. Per a ell la veritat consisteix en la percepció clara i distinta per la part de l’enteniment.

Per aconseguir el seu objectiu de diferenciar entre la veritat i lo fals, crea el mètode cartesià, el qual comprèn quatre regles:

- La primera regla és la de l’evidència.

- La segona la de la anàlisis.

- La tercera la síntesis.

- I la quarta la enumeració.

[pic 11]

---------------------------------------------------------------

Pensar:

Pensat és, per a Descartes, el terme amb el que s’identifica la essència o atribut personal de aquella substància finita que per existir sols necessita la participació ordinària de Déu i que s’identifica com l’ànima, raó o esperit.

Cita de Descartes: “entenc tot allò que succeeix en nosaltres de tal forma que ens adonem immediatament d’això; així doncs, no sols entendre, estimar, imaginar, sinó també sentir es considerat lo mateix que pensar”.

Per tant, Descartes es refereix a aquesta acció com a tota la activitat mental conscient del subjecte.

També diu: “penso, després existeixo”. Això fa referència a l’essència de l’ésser humà que és pensar.

[pic 12]

---------------------------------------------------------------

Deducció:

És un dels dos actes mitjançant els quals podem arribar al coneixement verdaders.

La deducció és la operació que consisteix en la inferència rigorosa a partir de coneixements certs. Per Descartes, implica una successió ordenada de intuïcions.

Les característiques de la deducció són les següents:

- És un cert moviment o successió de la ment (de la raó).

- Depèn de la memòria: la deducció no necessita la intuïció de una evidència present, sinó que pren, en certa manera, tota la certesa de la memòria.

- Suposa la intuïció.

Postulem la seua existència perquè hi ha moltes coses que podem conèixer amb certesa, però de les quals no tenim una evidència immediata (una intuïció). Podem arribar a la seua veritat perquè la deduïm de principis demostrats.

[pic 13]

---------------------------------------------------------------

Ànima:

L’ànima és la substància pensant (res cogitans) , el “jo” propi de cada home. És la expressió cartesiana amb la que se’ns posa en contacte amb les idees innates de la substància infinita (Déu) i una de les substàncies finites (ànima). Aquestes idees són considerades com les dos primeres certeses metafísiques obtingudes per Descartes.

Aquesta és una de les parts que componen l’ésser humà, junt amb el cos, tot i que és diferent i superior a aquest últim.