Filosofia de kant
Enviado por Jillian • 27 de Junio de 2018 • 1.384 Palabras (6 Páginas) • 395 Visitas
...
Felicitat: (Felicitat es inassolible? No)
Combinació d’estats de tranquil·litat i excitació amb expectatives raonables.
La infelicitat es causada per: No tenir les necessitats cobertes o per falta de cultura intel·lectual o per egoisme.
Moral individualista o egoista?
-Em de buscar la felicitat comú, que afecti a tots, he d’actuar desinteressadament, s’han de tenir en compte les persones implicades.
No es absolut
La educació, llei han de vincular-se amb la felicitat col·lectiva.
Promoure felicitat i sentiment moral: (D’on sorgeix la força vinculant principi d’utilitat?)
-Natural però no innat
-Deriva de la naturalesa social
-Millora amb la cooperació, civilització i desaparició de desigualtats i privilegis.
Els interessos de cada un han de tenir la mateixa consideració.
-Si be comú i be propi amb el progres de la civilització.
Interès pel bé aliè sorgeix natural (Simpatia social)
Es prova el valor principi d’utilitat:
-Felicitat com a fi -> tothom la desitja
-Tothom desitja la seva felicitat però la suma de les persones desitja la de tothom.
-Felicitat general es el be mes valuós.
Hedonisme:
Experiència ens mostra que el nostre objectiu es provocar conseqüències agradables.
·Política
Liberalisme:
Cadascú ha de tenir la seva llibertat individual ja que la societat tendeix a aplicar el seu poder sobre els individus.
Principi del dany
-Nomes es pot limitar la llibertat individual quan una acció pugui produir danys als altres.
-Cercle de no interferències, s’han de seguir les obligacions socials.
-Aquesta no es pot aplicar a menors d’edat o a persones de facultat minvades.
-El principi de dany crea obligacions, pot provocar danys i omissions
-No s’aplica si el afectat ho accepta.
La llibertat individual afavoreix al progrés.
Llibertat de pensament:
Si una opinió es falsa no s’ha de prohibir sinó contrarestar-la i rebetir-la.
Els grans pensadors milloren el nivell intel·lectual de la població però necessiten llibertat de pensament.
Llibertat de gustos i aspiracions:
Individualitat i originalitat ajuden al progrés individual i social, també ens permeten millorar els nostres potencials, ser allò que volem ser.
Creadors i innovadors proposen coses que milloren la qualitat de vida.
Amenaces: Tirania del costum i mediocritat regnant en l’opinió publica.
Límits d’obligació de l’individu respecte la societat:
S’han de seguir les obligacions socials perquè aporten beneficis
-No perjudicar els altres en els seus interessos
-Contribuir equitativament a la defensa i protecció de la societat.
Objeccions al principi del dany:
-No es preocupa de les virtuts personals: No diferencia conductes superiors e inferiors.
Resposta: La societat no pot obligar a l’individu com ha d’actuar.
-Totes les accions acaben afectant als demes.
Política: Liberalisme social:
Comparació liberalisme clàssic
D’acord amb la defensa de la llibertat de l’individu (Base del progrés /Estat no intervenir molt)
Poden donar lloc a desigualtat i excessos (s’ha d’intervenir) i millorar les condicions de vida i treball, igualtat d’oportunitats i establir regles de joc.
Diferencies amb el socialisme
Liberalisme social de Kant valora positivament el capitalisme ja que millora les condicions de vida de la gent.
Valoració positiva de la competència i valoració positiva de la propietat privada (suprimir-ho es perjudicial)
Bon govern
Fonamentar el desenvolupament de les qualitats dels ciutadans -> consecució del benestar comú.
Despotisme il·lustrat No conten amb ciutadans Govern representatiu Participen ciutadans
Hi ha mes garanties de que els interessos quedin atesos, aportant mes s’incrementa la prosperitat general.
Reformes democràtiques
Sistema electoral proporcional, vot plural, vot públic i vot femení.
La felicitat es la fi de les nostres accions i es la única cosa desitjable
Virtut
No es natural ni part del fi, es una part de la felicitat
-Mill prefereix qualitat a quantitat de plaers, esperit > cos
-Sacrifici del individu per la societat es la virtut més alta, utilitarisme altruista
-S’ha de fer allò que afecti positivament a més gent
...