Platón Filosofia Bachillerato

...

que ja no tenen imatge sensible.

Al llibre seté desenvolupa El Mite de la Caverna on deixa clara la separació de dos realitats i de dos tipus de persones, només el savi trenca cadenes i agafa una nova esclavitud, la dels ideals que és capaç de donar la vida. A partir d’aquí distingeix els diferents estudis que ha de fer el savi: matemàtiques, astronomia i harmonia, i finalment la dialèctica només algú que sigui pur i místic (en un pis de lloguer no és important la gran despesa).

Arribats al llibre vuité fa una classificació, una descripció de les degradacionsmirant les seves constitucions. ARTODETI: L’aristocràcia falla perquè l’ànima dels pares no passa als fills, la timocràcia no és justa només fa servir la física/força. La oligarquia no distribueix els mèrits als millors sinó només entre ells. La democràcia dóna el poder al poble però en realitat els enganya i obliga als artesans, al poble. La tirania tampoc no té raó de ser perquè fa decisions sense cap coherència.

Ja quasi s’acaba el diàleg deixant un llibre el nou, analitzant el tirà i arriba a la conclusió que si fem injusticies i no paguem estem fent més forta la nostra esclavitud.

L’últim llibre, el desé, descriu el Mite d’Er o els premis i càstigs que tindrem les ànimes dels justos i injustos. El de coure no té llum ni forma, el de plata s’embruta i el de or sempre brillarà, per tant, la justícia es donar a cadascú el que es mereix segons com sigui la seva ànima ocuparà un lloc a l’estat.

Conclusió: desprès d’aquest desenvolupament alguns teòrics com Diès han distingit 5 blocs i 5 fonaments. Els blocs són obertura al llibre 1, definició de justícia 2-4, les condicions d’una ciutat justa 5-7. La injusticia 8-9 i finalment la recompensa al 10. Si mirem els fonaments tot es basa en un dualisme de mons on les coses sensibles són una copia difuminada de la idea o principi, patró immaterial, etern, perfecte, immutable. També hi ha aquest dualisme en cada persona perquè el cos és la presó immaterial de l’ànima eterna, i per això seva ètica imposa la purificació, el domini dels nostres impulsos cap a la matèria. (Tant el cavall negre o blanc necessiten el cap per a recordar l’altre món, equilibri.) Però això no és socràtic sinó que és pitagòric: encara que facis servir el diàleg tots no som d’or i això serà la base per l’ARISTOCRÀCIA DEL SABER, és a dir, un estat dirigit pel filòsof-rei PUR.