El Desenvolupament de la Pau de Déu a Aquitània

...

En el 992 Guillem es va retirar de la vida pública i es va unir a la comunitat monàstica de Saint-Cyprien, més tard se'n va anar a Sant-Maixent. Abans del seu retiro va dedicar part dels seus recursos al projecta de la Pau i a la reforma monàstica.

El seu exemple es va estendre per la regió i d'altres senyors van fer importants donacions.

Més tard, per això, sembla que Guillem va revertir les seves accions.

-L'abandonament per part d'en Guillem de la reforma monàstica: 992-996

Durant els quatre anys que van passar des del seu retiro a Sant-Cyprient i la seva mort a Sant-Maixent, Guillem va revertir tot el que havia fet en favor dels bisbes, tot i que ell residia en una comunitat monàstica, va començar sotmetent el monestir de Maillezais, un dels que havia fundat amb la seva dona, l'Emma, i els monjos que hi havia de Sant Julien de Tours van marxar. El seu fill i hereu, Guillem V va continuar exercint els drets sobre l'abadia.

Però va ser a Nouaillé, on es va notar més, ja que va imposar un nou abad, anomenat Constantí. Vulnerant el jurament que havia fet als monjos, en el document que els hi havia enviat. Tot això per protegir el seu cunyat, Odo II de Blois dels atacs del succesor del comte d'Anjou en Fulco Nerra.

L'estiu de 994 tota la reforma estava en ruïnes. Però va saber com protegir-se, evitant l'excomunió. Va morir com a monjo ad succurrendum, assegurant-se l'entrada a l'altra vida, i va ser enterrat a l'església de Saint-Maixent.

-El concili de Limoges: 994

Els successors dels bisbes que es van reunir a Charroux, van tornari a Limoges. Aquest va ser el segon concili per la Pau. A Limoges també hi havia dos bisbes que havien estat en un altre consell de pau convocat pel bisbe Guido de le Puy a Saint-Paulien a Velay.

Aquests dos moviments per la Pau a Aquitània i a Auvergnat, van influir entre si, però les accions i el llenguatge, utilitzat era diferent. A Saint-Paulien als atacs dels senyors a les propietats eclesiàstiques per exercir els seus drets, van ser denominades com a «mal costum», denominació que des de llavors es va fer servir per designar els abusos dels senyors.

Aquest cop els bisbes es van reunir a la seu de Hilduin de Limoges, que des de Charroux havia estat un clar defensor de l'excomunicar als enemics de l'església. Aquest va promoure que les esglésies i els monestirs deixessin de fer culte. La gent es va trobar que no tenien on pregar com si fossin pagans, va ser considerat com un tipus d'excomunió.

Al mateix temps, van reunir relíquies dels Sants dels monestirs de la regió, aquesta invocació als sants, va ser per un costat per intentat frenar la epidèmia d'ergotisme, malaltia interpretada com una senyal de la ira divina, però els sants, potser, van actuar com a testimonis. El pacte per la Pau i la justícia va ser jurat pel duc i els prínceps de la regió. El jurament va ser públic i això va ser una novetat. El fill del difunt comte de Poitou en GuillemV també va fer el jurament.

Per tal de mantenir la pau els bisbes van emprar totes les seves estratègies, com a més de l'excomunió de cinc anys abans, ara els bisbes, també, feien tot un ritual amb les relíquies.

Els bisbes eren més refinats en les seves maneres de fer servir les sancions espirituals.

-El Conflicte entre el vescomte de Limoges i els Senyors de la Marca: 994-1001

Guillem V assumia a poc a poc el poder del seu pare, entre el seu retiro el 992 i la seva mort el 996, aleshores es va reunir tots per celebrar que era el monarca de tota Aquitània. Tot i així des del jurament públic de Limoges, el seu poder no semblava tan gran. Poc després els senyors de la Marca i el vescomte de Limoges van iniciar una nova baralla. A finals de 995 principi de 996, Alderbert de la Marca es va revoltar contra Guillem V per unir-se a Fulk Nerra d'Anjou.

Acabades totes les baralles, on Guillem V, i amb el seu amic del sur en William Taillefer d'Angulema, guanyen. El nou senyor de la Marca, en Boso II, havent arribat a un acord amb Guillem V funda un nou monestir a Moutie d'Ahun que després en fa donació al monestir de Uzerche, que fins ara era el memorial dels vescomtes de Limoges pel descans de les ànimes dels seus pares, germà Aldebert i per ell. Ho va fer en presència del bisbe de Limoges Hilduino, possiblement per evitar l'excomunió, després se'n va anar de peregrinatge a Roma. Va tornar el 998, a Pointou, i es va segellar la pau amb Guillem V, aquest es va casar amb la vídua d'Aldebert de la Marca (germà d'en Boso)

No va ser fins al nou mil·lenni que en Guillem V no se'n va adonar, de tot el poder que tenia. Les guerres amb els senyors de la Marca, sufocades i els problemes resolts per al seu matrimoni. També el problema amb Fulk Nerra d'Anjou, el senyor del nord del seu territori, es va resoldre amb de donacions de terres. Ara tot estava en pau. Havia concòrdia entre les famílies.

-Concili de Poitiers: al voltant de l'any 1000

Amb la pau i estabilitat política renovada, els bisbes es van reunir per un nou Concili a Potiers , també van ser-hi presents els abats que van portar les relíquies dels seus sants.

El propòsit d'aquest sínode no era només la restauració de l'església sinó també la de la pau i la justícia, sense cap dubte van fer referència al jurament de Limoges i els prínceps es van tornar a reunir per un nou jurament. Des d'ara els malts comportaments a més de l'excomunió per part de l'església també tindrien castig per part dels poders públics de la regió.

Aquest Concili va esdevenir una aliança ambdós, l'església i els comtes de la regió, per fer complir els compromisos adquirits. Això va ser un gran pas després de 10 anys de negociació.

Guillem V i la seva família van prendre mesures perquè els acords es complissin. La reforma monàstica es va reactivar a Maillezais i Bourgueil, del primer van eliminar el control que en feia Saint Cyprien, després 120 monjos van tornar i els va donar noves propietats renunciant als drets que tenia sobre ells, de tal manera que ningú podria extorquir-los ni robar-los ni atacar-los. Ho va deixar per escrit per tranquil·litzar els bisbes de la regió. I d'en Bourgueil se'ls va assegurar un privilegi papal per poder escollir liurement