La Antropologia de las sociedades contemporaneas.

...

l’antropòleg Miguel Pajares, que fa una crítica en el seu text titualt Multiculturalismo y segregación de la política que s’empra en aquestes societats. Primer de tot, caldria distingir les paraules multiculturalitat i multiculturalisme, que tot i la seva semblança ortogràfica, la primera representa una realitat i la segona una política fins a cert punt segregacionista. Ho planteja com un error derivat d’experiencies històriques, de societats que van voler mantenir races (Estats Units amb el cas afroamericà). Aquesta política basada en el multiculturalisme, xoca de ple amb els drets humans.

Per acabar, ens preguntem com podríem recuperar aquest amor propi per la localització? La pregunta es difícil, i en alguns casos ens pot semblar contradictòria. Recuperar l’amor propi per la localització en un món globalitzat?

Arturo Escobar ens parla de l’ecologia política com a reivindicació del retorn del lloc. L’ecologia política es basa en l’anàlisi de les accions de diferents actors socials, de les seves relacions de dependències i de les seves influències sobre el medi ambient i els recursos naturals. Aquest factor ens mostra el fracàs entre la relació globalització – naturalesa. Escobar ens parla de La naturaleza del lugar, l’amor d’una persona per el seu lloc de naixença, on “el lloc” es considerat com el contrari de la globalització, es a dir, algo alternatiu al capitalisme i a la modernitat. És d’aquí on neix l’ecologia política, que defensa lo local per sobre de lo econòmic i on l’espai físic és el terreny fonamental per a la creació de valors socials, econòmics i culturals.

En el món globalitzat en el que vivim, la idea de desenvolupament supera la idea de naturalesa, on el progrés es basa en la formula natura = benefici. Analitzant des d’un altre punt de vista, podem entendre aquesta fórmula com a destrucció de la localització = benefici. Hi ha algunes cultures, on el tracta a la naturalesa es ben diferent i entre aquestes societats “primitives” es poden crear categoritzacions de l’èsser humà o societats o d’altres èssers diferents als que es creen a les societats modernes.

I aquestes cultures són vistes altra vegada des de la superioritat cultural, com unes cultures no evolucionades, són mirades amb curiositat i amb certa pena, pena cap a tots els rituals inútils i extravagants que realitzen i en una vida on hi manquen els recursos. En canvi nosaltres, els occidentals, que tenim una cultura molt més avançada i evolucionada, podem permetre’ns el luxe de criticar els que no considerem en la mateixa posició.

Per acabar, dir que cal que la gent agafi consciència del que realment es la globalització, que estem vivint com ens fan viure, s’han apoderat dels nostres somnis, dels nostres principis, i nosaltres mateixos estem destruint amb la indiferència l’únic espai on tots aquests pensaments poden traspassar barreres, que es casa nostra. Mentrestant continuarem com fins ara, en un espiral d’egoisme, d’etnocentrisme, d’objectius falsos que l’únic que fan és promoure les desigualtats.

Bibliografia

-Delgado, Manuel. “Anonimat i ciutadania. Dret a la indiferència en contextos urbans”, Revista Catalana de Sociologia, nº 10, 1999.

-Pajares, Miguel, Cap. II (“Multiculturalismo y segregación”) de La inmigración en España. Retos y propuestas, Icaria, Barcelona, 1998.

-Santana, Agustín, “Turismo y desarrollo: revisión de los impactos generados”, a . Antropología y turismo. ¿Nuevas hordas, viejas culturas? Ariel, Barcelona, 1997.

-Balseros (2002), Carles Bosch i J.M. Domènech. (Documental)

-Escobar, Arturo. “El lugar de la naturaleza y la naturaleza del lugar: globalización o posdesarrollo”, a Viola, Andreu (comp.). Antropología del desarrollo. Teorías y estudios etnográficos en América Latina, Paidós, Barcelona, 2000.

-Dossier de textos de classe, Antropologia de les societats contemporànies

- Apunts de classe. Curs 2015-2016

-Apunts curs 2012 – 2013. Antropologia de les societats contemporànies