SEXENNI DEMOCRÀTIC (1868-1874)

...

El govern central, en vista que era un govern federal i que el president cada vegada era més conservador, decideix fer una moció de censura en contra del President. Es tracta d’una votació parlamentaria per treure el president quan desconfien d’ell. La votació va guanyar els federals i van destituir al president el gener del 1874 però just desprès, el General Pavia va fer un cop d’Estats i va dissoldre el parlament perquè estava desacord amb la destitució de Castelar. Pavia va tornar a oferir la presidència a Castelar però ell no la va acceptar i Pavia a provar de fer un govern de concentració entre els Moderats, Progressistes i la Unió Liberal i van posar a com a president el General Serrano que va exercir una dictadura.

DICTADURA DEL GENERAL SERRANO (Gener – Desembre del 19474)

Comença un govern sense parlament, on en principi és una república però a la pràctica és una dictadura. Durant el seu govern, es crea una oposició alfonsina (Borbònica) vinculada amb Alfons XII, el fill de l’antiga reina Isabel II que agafa suport de les classes conservadores, la burgesia, els terratinents... Era liderada per Cánavas del Castillo i tenia un pla, ja que pensava que la república era insostenible i que l’oposició havia de deixar passar els mesos perquè la població per si sola se’n adonaria que calia tornar a la monarquia. El desembre del 1874 es va fer un manifest anomenat el MANIFEST DE SANDHURTS que el va signar Alfons XII el dia que va complir la majoria d’edat on donava gràcies pels missatges que rebia on l’aclamaven a que tornes i fos rei. Aquet manifest havia estat redactat per Cànoves i va arribar a Espanya on es va estendre per tota la península, ja que era el pla de Cànoves per la restauració borbònica amb la figura d’Alfons XII. A Sandhurs i havia una cadena militar molt importat i el rei també tenia una formació militar.

Acaba resultant un govern de concentració que acaba sent una dictadura. S’intenta promoure el retorn dels borbons, al desembre del 74 es publica el manifest de Santhurst, firmat per Alfons XII, però escrit per Cànovas del Castillo. Santhurst era una acadèmia militar molt important, van enviar a Gran Bretanya a Alfons XII perquè es guanyés respecte militar en aquesta escola. Cànovas volia que aquest manifest fes que la població espanyola volgués el retorn d’Alfons, i el govern del general Serrano va cedir el poder fent un pronunciament que diu que proclama rei a Alfons XII, que va ser seguit i hi va haver una aclamació per Alfons, cedint-li el poder definitivament. És el començament d’una etapa molt més estable: restauració bornònica.

Hi haurà hagut el model anterior amb una monarquia parlamentaria que es bsava amb tendència de monopolitzar el govern dirigit per els liberals. La Restauració Borbònica no acaba sent un retorn al model anterior, si que ho fan però intenten arreglar els problemes de l’anterior. Es procurarà que hi hagi 2 partits que tinguin possibilitat de governar i també es busca apartar als militars de la política.

LA RESTAURACIÓ (1875-1931)

El 1875 correspón a la tornada d’Alfons XII i el 1931 a la 1era republica.

- LA INSTAURACIÓ DEL NOU RÈGIM

Està inspirat en el model britànic aquest règim, basat en 2 partits polítics que puguin alternar-se en el poder. Alfons i Carlos sabien que hi havia hagut aquest problema i d’altres en el model anterior, ja que causava inestabilitat. Volien crear un nou règim que fos ample i el més flexible possible perquè els dos partits “dinàstics” tinguéssin possibilitats de poder. Els partits “dinàstics” són: PARTIT CONSERVADOR i LIVERAL. Seràn els que aguantaran el nou règim. Això es volia perquè el nou règim tingués l’estabilitat necessària per garantir la figura d’Alfons XII, que no fos discutida.

Cànovas del Castillo fa les eleccions i el seu partit (conservador) les guanya i fa la restauració de la constitució de 1876. Aquesta constitució és molt llarga, fins la 1era república no n’hi haurà cap més, és important per ua sèrie d’elements: és una constitució que està a mig camí de les 2 anteriors (1845/1869) perquè pugui ser acceptada per un ampli ventall d’institucions polítiques, tan el partit conservador com el liberal. Es vol que sigui una constitució de consells entre partits.

Característiques: recull uns principis bàsics però a l’entrar en el detall es deixa molt obert. (ex: la forma de sufragi es deixa oberta perquè cada govern pugui triar quina vol). → és genèrica i flexible. En aquesta constitució es deia que la sobirania era compartida entre el rei i les cors. El rei tenia força poder, Alfons XII sabia que això no era positiu i el va fer servir poc. Recollia la constitució que el poder legislatiu era bicameral (2 cambres: Congrés → s’agafaven territoris de 50.000 habitants i en cada un s’escollia un diputat amb sufragi censatari fins 1890 i llavors sufragi universal. / Senat → hi havia 2 tipus de senadors: SENADORS VITALICIS: eren de per vida, els havien nnomenat el rei o tenia un càrrec que automaticament era nomenat senador) i els SENADORS ELECTES: escollits per una serie d’institucions que tenien el dret d’escollir aquests senadors. Recollia les llibertats bàsiiques de la Constitució de 1869, el problema és que com que era una constitució flexible, depenent del partit que hi ha en el poder, canvia alguna d’aquestes llibertats per altres. En la qüestió religiosa, elimina la llibertat religiosa que tenia la del 69, però si que és tolerant amb les altres religions sempre i quan es faci en llocs privats.

En la instauració del nou règim, Cànovas es va trobar una serie de problemes que venien del Sexenni: La guerra amb Cuba, la qüestió obrera i la guerra carlina:

- GUERRA CARLINA: Cànovas envia al general Martínez Campos a derrotar als carlins, i al 76 els acaba derrotant i els carlins no es tornaran a revoltar mai més.

- GUERRA AMB CUBA: Havia començat al 1868 i encara estava en un pas irrellevant. Quan Martínez derrota als carlins, és enviat a Cuba (les dues parts del conflicte estaven esgotades: els cubans i espanya) i Martínez el que fa és negociar una pau, LA PAU DE ZAUJÓN (1878) on no hi ha guanyadors ni perdedors i Espanya segueix dirigint l’illa però promet abolir l’esclavitud.

- MOVIMENT OBRER: L’anarquisme era el que tenia més poder (sexenni). Cànovas decreta lleis que prohibeixen l’associacionisme, els sindicats i aquests sindicats també es radicalitzen.

- EL TORN DE PARTITS

Es basa