Activitat 1: Reflexió sobre les següents qüestions:

...

---------------------------------------------------------------

-

Com a educadors/es, podem ajudar al nen/a en el seu procés de maduració psicomotriu? Com?

El desenvolupament de la psicomotricitat depèn d’aspectes tant biològics com socials. Com és evident, les característiques biològiques són aleatòries i no modificables, ja que s’hereten. En canvi, l’àmbit social depèn totalment de les interaccions i el grau de comunicació que tenim amb la gent que ens envolta.

D’acord amb l’Institut Lòczy, com a educadors cal que respectem l’autonomia i el ritme evolutiu de cada infant, sense forçar-los a realitzar moviments pels quals no estan capacitats ni forçar aprenentatges. A més a més, l’educador ha d’afavorir el comportament relacional de de l’infant, és a dir, li ha de proporcionar seguretat emocional, així com un entorn d’experimentació segur per tal que aquest pugui explorar-lo i sentir-se estimulat amb total llibertat de moviment.

L’educador, durant una pràctica psicomotriu, està afavorint l’adquisició d’un seguit d’estratègies, aconseguint que l’infant realitzi moviments i accions que el faran madurar de manera afectiva, cognitiva i motriu. Això es veu afavorit per les sessions de psicomotricitat dinàmica, ja que aquestes no es divideixen en activitats o exercicis sinó amb temps, per tal de donar seguretat a l’infant.

-

Què és la intel·ligència?

Quan Piaget es va preguntar sobre l’adquisició del coneixement en l’ésser humà, va aconseguir trencar amb la concepció de “coneixement” que hi havia fins llavors. Abans, es pensava que la intel·ligència arribava a partir del llenguatge i que, per tant, els infants no adquirien coneixements fins que començaven a parlar.

Piaget va veure que no era així, sinó que l’infant començava a aprendre a partir dels seus moviments i accions. Així doncs, va postular que a mida que l’infant va movent-se i interaccionant amb el món, apareix la intel·ligència. Aquesta ens ajuda a sobreviure i a adaptar-nos en el món que ens envolta.

Entén l’adaptació com un concepte de caire constructivista. Segons aquest model, la intel·ligència actua per dos processos diferents: l’assimilació, que es la re elaboració de coneixements que es dóna quan incorporem nova informació sobre termes que ja

---------------------------------------------------------------

coneixíem prèviament, i l’acomodació, que és la modificació de coneixements totalment nous per tal d’incorporar-los a la nostra ment.

La intel·ligència es concebia com un aspecte molt general, però actualment, hi ha diferents concepcions d’aquest aspecte.

Per una banda, trobem la teoria triàrquica d’Stenberg, que parla de tres tipus d’intel·ligència: l’analítica, la creativa i la pràctica.

Per altra banda, Gardner va proposar les intel·ligències múltiples, dient que tenim 9 tipus diferents d’intel·ligència, i que cadascun d’ells requereix un desenvolupament individual.

Amb això, podem veure que el sistema educatiu actual moltes vegades no afavoreix el desenvolupament complet de les nostres intel·ligències, ja que pel que fa la teoria d’Stenberg, l’analítica és la més explotada a l’escola i, pel que fa Gardner, podem considerar que els centres educatius donen més importància al desenvolupament d’intel·ligències com la lògica-matemàtica i la verbal/lingüística, sense tenir en compte la visual, musical, naturista…

-

Quins factors faciliten el desenvolupament de la capacitat intel·lectual?

Tal com va dir Piaget, hi ha tres tipus de factors que afavoreixen el desenvolupament cognitiu.

En primer lloc, podem parlar de factors de caire biològic, com ho són els reflexes i les invariants funcionals (modus operandi de la intel·ligència). Aquestes dues capacitats són heretades.

Després, trobem els factors socials i els contextuals. Es poden relacionar amb el model contextual-dialèctic, ja que segons aquests, el nostre desenvolupament depèn de la relació que tenim amb el que ens envolta.

Pel que fa els factors socials, aquests fan referència a la relació que tenim amb altres persones. Tal com diu la Teoria de Sistemes, formem part de diferents grups socials amb els que interactuem, i per tant, en rebem una retroacció.

---------------------------------------------------------------

Per altra banda, entenc que els factors contextuals tenen a veure amb la nostra adaptació al medi a partir de les exigències d’aquest, ja que aquests impliquen una acció transformadora cap a nosaltres.

-

Què vol dir la intersubjectivitat primària i secundària?

Segons Trevarthen, aquests dos tipus d’intersubjectivitat fan referència al tipus de relació que s’estableix entre el bebè i l’adult, tenint en compte el grau comunicatiu que hi ha entre els mateixos.

En primer lloc, la intersubjectivitat primària es mostra durant els primers mesos de vida del nadó. És un tipus de relació que es dóna en situacions quotidianes, les quals es proveeixen d’una intenció comunicativa de la figura de referència cap al bebè, com si fós un diàleg.

Pel que fa la intersubjectivitat secundària, cal dir que s’adquireix una mica més tard, cap als 6 mesos de vida. El canvi principal respecte la intersubjectivitat primària, és el pas de relacions diàdiques a triangulars, de manera que en aquesta etapa hi ha la incorporació d’algun objecte en la relació adult-bebè.

En el desenvolupament lingüístic, la interacció bebè-adult té un paper molt important, ja que totes les situacions interactives que es dónen entre ells, dónen lloc també a situacions comunicatives.

-

Que t’ha aportat la psicologia del desenvolupament?

Considero que la psicologia del desenvolupament m’ha aportat coses tant en l’àmbit personal com el professional.

Per una banda, he pogut relacionar la teoria treballada a classe amb la