Pensar rapido pensar despacio.

...

En definitiva , preferim abans un premi ràpid , immediat i menor que un premi major ( en quantitat o qualitat ) però que requereixi certa espera.

L’ experiment va revolucionar la visió que es tenia dels factors que predeien que una persona pogués aconseguir l'èxit, tant acadèmic com emocional i social.

Cal tenir en compte que la conclusió a què es va arribar després del seguiment dels nens al cap dels anys demostra una correlació : els que van passar la prova van tenir més èxit en la vida , no una causalitat : si es passa la prova es tindrà èxit en el futur, ja que es pot aprendre a esperar la recompensa futura.

La troballa més important és el que s'ha anomenat el Principi de l'Èxit , que diu que les persones que tenen l'habilitat per ajornar la gratificació són els més propensos a tenir èxit, la disciplina personal de qui construeix al llarg termini i prefereix una gratificació final més important davant d' una recompensa en el curt termini , immediata .

Com ben clar demostra l’experiment , es pot demostrar per mitja d’un simple experiment com afrontaria cada persona una decisió a l’hora de consumir un producte. Un altre exemple semblant al que fa Walter Mischel podria ser dues persones que volen un cotxe, el mateix cotxe, i aquest cotxe surt el nou model al cap de 6 mesos i el venedor els adverteix que si s’esperen 6 mesos (cap dels dos necessita cotxe nou urgentment) tindran el nou model al mateix preu i el cotxe que volen ara haurà disminuït en 2000 Euros el seu preu. Ara bé, una persona es voldrà esperar sis mesos per tal de tenir millor recompensa final i l’altra persona vol consumir el bé i tenir la recompensa immediatament (encara que sigui més petita).

- En un judici, el fiscal explica que seria altament improbable que les empremtes de l' imputat, si fos innocent, haguessin estat trobades a l'escena del crim; de manera que, la presència de les seves empremtes, és la prova que és l'assassí. Valora la lògica d'aquest raonament.

Sería un raonament lògic ja que les empremtes no fallen, són les proves dels fets, ara bé caldria analitzar bé els fets. Per començar el fiscal diu que gairebé sería impossible que la persona fos innocent però això no ens assegura al 100% la culpabilitat de la persona. Caldría argumentar bé els fets i entrevistar i fer declarar a l’imputat. L'argumentació està orientada fonamentalment a persuadir, si el que realitza és el jutge pretendrà persuadir les parts . argumentar és estructurar un pensament i té una sèrie de regles i han de ser raonables, serveix per persuadir el destinatari de la veracitat o validesa d'una tesi. A la retòrica avui dia se li coneix com a argumentació . També és podría donar el cas que la persona que ha realitzat el crim hagi pres tot tipus de mesures per assegurar-se no deixar cap impremta i aprofitar que alguna persona abans que ell hagi deixat empremtes a l’escena del crim. Així bé, si que les empremtes son unes proves més que fiables però no s’ha de passar per alt altres possibles hipotessis ja que poden haver-hi altres persones implicades i pot ser un crim molt ben estudiat i hagin aprofitat les empremtes d’una tercera persona per tal de exculpar-se. També cal tenir molt en compte la persona que ha estat imputada ja que igual que pot ser innocent també podria ser la culpable, ara bé caldría complementar-ho. Cal dir que el raonament del fiscal es totalment lògic però per la meva part insuficient.

4) Un cop llegits els capítols 19 a 24 (ambdós inclosos) de Kahneman, Pensar Rápido, Pensar Despacio, es demana fer-ne un resum crític de les seves principals idees.

- Capítol 19 (“ La ilusión de entender”) :

Les històries explicatives son simples, son més concretes que abstractes, otorguen major significación al talent , a la estupidesa i a les intencions que a l’atzar i es centren en uns pocs aconteixements llamatius. Ens posa l’efecte Halo, la història de Google com el éxito acceptat de Google.

- La ment humana no tolera els fracassos.

- Hi ha qui subestima la sort en els resultats.

- La proba de la validesa de una explicación es si hagués fet apeteixible l’esdeveniment

- L’autor menyprea el valor que atribuyesen els emprenedors als seus fracasos, el valor d’aprendre dels errors, els millors emprenedors volen aprendre per comentre menys errors en el futur i millorar els seus projectes de futur.

- Biax de retrospección, patim de la incapacitat per reconstruir creences que abans procesabam.

- Canviem la nostra visió a mesura que el públic evoluciona.

- Som susceptibles a una il.lusió cognitiva

- Cuan majors son les consequències, major és el biax de retrospección.

Capítol 20 (“ La ilusión de validez”) :

La il.lusió de validesa, veiem encara més errors de l’aplicació del biaix en cuant a aquella alusió, això es deu a la confianza subjectiva que tenim reflexa la congerència que el sistema 1 i el sistema 2 han construit. La Carme relata la història de la seva experiència de com un psicòleg del exèrcit israelí va confiar massa en la seva euràstica.

- La aptitud per evaluar les perspectivas economiques d’una empresa nos es suficiente per a que una inversió tingui éxito donat que la quesito clau es si la información sobre l’empresa ve ja incorporada al valor de les seves accions.

- La elecció no és que els errors son comuns sinò que son inevitables perquè el mòn es impredectible y per això cal tenir cura amb la excesiva confianza.

Capítol 21:

Els experts no son tan bons com es crecen. Som bastant inconscients cuan fem judicis sobre información complexa i com més important sigui la información més val utilizar la norma.

- Si no contem amb la norma podem cometre errors del sistema 1

- Per maximitzar l’encert en les precisions han de fixar-se amb les decisions finals en les fòrmules especialmente en entorns de baixa validesa.

- Moltes vegades un complexe algoritme afegeix molt poc mentres que un simple algoritme pot fer molt.

- Cal ser firmes en l’anàlisi dels resultats i estar més atents devant la possibilitat de pendre males decisions degut als postres biaxos o prejudicis.

-