ROLS DE GÈNERE EN INFÀNCIA I ADOLESCENCI

Rols de genere: infància i adolescència

==========

ROLS DE GÈNERE EN INFÀNCIA I ADOLESCENCI

Resum

El present article pretén estudiar la perpetuació dels rols de gènere que promou la societat patriarcal en la que vivim. Per a poder realitzar aquest anàlisi s’ha posat èmfasi en estudiar els dos entorns més destacats de les noves generacions, la família i l’escola. Amb això es vol demostrar que aquest sexisme compta amb un suport institucional (en ambdós entorns) i presentar possibles solucions a aquesta problemàtica. Els resultats ens han confirmat la hipòtesi inicial a més de dotar aquest article d’una nova perspectiva quant a l’anomenat “sexisme ambivalent” obtenint així uns referents que demostren en l’àmbit tèoric allò que es demostra en el pràctic.

Paraules clau: Sexisme, rols de gènere, infància, adolescència, educació, patriarcat.

Resumen

El presente artículo pretende estudiar la perpetuación de los roles de género que promueve la sociedad patriarcal en la que vivimos. Para poder realizar este análisis se ha puesto énfasis al estudiar los dos entornos más destacados de las nuevas generaciones, la familia y la escuela. Con esto se quiere demostrar que este sexismo cuenta con un apoyo institucional (en ambos entornos) y presentar posibles soluciones a esta problemática. Los resultados nos han confirmado la hipótesis inicial además de dotar este artículo de una nueva perspectiva en cuanto al llamado “sexismo ambivalente” obteniendo así unos referentes que demuestran en el ámbito tèoric aquello que se demuestra en el práctico.

Palabras clave: Sexismo, roles de género, infancia, adolescencia, educación, patriarcado.

Introducció

A Espanya, a principi del segle XX es van dur a terme uns debats i discursos sobre la sexualitat per part de metges, juristes, sociòlegs, sacerdots i mestres.

La reforma sexual plantejada a Espanya en les primeres dècades del segle XX i que va tenir la seva repercussió en l’educació sexual de la infància i l’adolescència, plantejava la eugenèsia, es a dir, promulgava el matrimoni conscient, higiènic amb el fi de millorar la raça.

La principal via d’entrada del moviment eugenista a Espanya va ser la medicina, en particular la pediatria i la puericultura, ja que el moviment tenia com a fi acabar amb les malalties de les dones treballadores i acabar així amb la mortalitat infantil.

Més endavant es va crear un debat sobre la importància de poder tornar a introduir l’educació sexual ja que aquesta educació sexual tenia dos objectius, un en el període d’escolarització, on era que el nen havia de comprendre la relació de la funció sexual amb el benestar de l’individu, de la família i de la societat i aprendre a protegir-se dels riscos derivats del vici i de la funció sexual prematura o desordenada. D’altre banda el magisteri tenia l’objectiu de formar a les dones per a que iniciessin adecuadament la educació sexual dels seus fills. Per tant s’evidencia que la dona havia de preparar-se des de la seva infància per a complir consientment el paper de “ mastresa, muller i mare” alhora l’educació sexual tenia també el seu impacte en el sexe masculí, dotant-lo d’una superioritat i autoritat ja que la dona no podia tenir més d’un fill en nou mesos però l’home podia engendrar un fill cada dia.

Actualment pel que fa als infants i els i les adolescents d’avui dia, ens trobem amb generacions les quals el sexisme hi apareix d’una manera molt més subtil i imperceptible que les generacions de fa un temps, tot hi així ens trobem amb discursos en contra d’actituds masclistes i sexistes però alhora ens trobem amb que els seus convenciments, creences i actes ens demostren totalment el contrari. Per exemple, en diferents estudis ens trobem en que un 23% dels adolescents consideren a la dona com inferior i dèbil. Per altra banda, també ens trobem que un 52% dels adolescents consideren que estan més capacitades les noies en realitzar les tasques domèstiques i la cura del nucli familiar. Pel què fa a preguntes com ara si les dones tenen més capacitat que els homes per ser tolerants o per cuidar als infants, les respostes més freqüents són afirmatives.

En altres estudis on s’han realitzat entrevistes a infants on se’ls preguntava quines expectatives tenen de futur, els resultats són clarament diferents. Aquests resultats deixen veure com els nens tenen unes expectatives de futur més relacionades amb el desenvolupament econòmic i en canvi en les nenes hi trobem expectatives d’autocura i d’aparença personal.

Objetivos

La nostra intenció a l’hora de realitzar aquest anàlisi i crear el nostre article, era recollir informació sobre com perceben els infants i les adolescents els rols de gènere dins d’aquesta societat. En aquest sentit, els objectius que ens havíem plantejat es quedaven en:

- Veure diferents perspectives que rodegen els infants i les adolescents i com aquestes les influeixen.

- Demostrar que el sexisme segueix present en la vida quotidiana dels infants i les adolescents.

- Analitzar de quina manera és reflecteixen tots aquests estereotips en el futur dels infants i les adolescents.

Método

Durant la realització d’aquest article hem buscat diferent informació a partir de cercadors i bases de dades com ara Dialnet o ERIC, entre altres. A partir d’aquestes bases de dades hem utilitzat