LA MULTIPLICITAT RELIGIOSA I EL CRISTIANISME A COREA DEL SUD.

...

Corea del Sud, el país en què es centrarà la tesi, no és una excepció. La República de Corea és un país d’Àsia Oriental amb poc més de 50 milions d’habitants repartits en 100.210 km² de territori que s’estén per la part sud de la península coreana[1], fent frontera al nord amb Corea del Nord (separades des de 1945). És un país democràtic i capitalista que ha vist créixer la seva economia a velocitats espectaculars des de mitjans de segles XX, després d’una història de guerres amb veïns, ocupació estrangera i una brutal guerra civil.

Qualsevol estranger que visita Corea del sud sense saber gaire sobre el tema, el primer cop que va a Seúl, es pot sorprendre per la quantitat de esglésies que es veuen sense necessitat d’anar a buscar-les. Sobta molt la presència tan recalcable del cristianisme en un país que no és cristià per tradició pròpia. Aquest es un dels motius principals que fa interessant iniciar un estudi sobre la situació del cristianisme i la religió a Corea del Sud. Tema que, a més de no ser molt conegut, després de llegir bibliografia, resulta ser un cas excepcional en la història religiosa asiàtica.

Actualment, a Corea del Sud, la llibertat de creença està contemplada per llei, per això, tot habitant gaudeix de llibertat per a escollir i professar qualsevol de les religions existents al país d’acord amb les idees i principis individuals. Per això, religions de presència mundial com el budisme, l’islamisme i el cristianisme coexisteixen amb religions i cultes populars com el xamanisme o budisme Won[2] per formar una societat multireligiosa en què quasi la meitat de la població es manifesta no religiosa, mentre l’altre està afiliada a una religió, d’entre les principals, el budisme i el cristianisme, sent el número total de cristians major que el de budistes en l’actualitat.

La coexistència d’aquestes religions és, d’alguna manera, el tema vertebral d’aquesta tesi, que farà un estudi general de l’espiritualitat i religiositat del país i farà una especial menció al cristianisme com a exemple de religió d’origen estranger que ha triomfat en un territori tan allunyat del seu origen, tant geogràficament com culturalment, i com aquest triomf ha influït en la situació actual de religiositat i societat del país.

---------------------------------------------------------------

- ESPIRITUALITAT I RELIGIÓ A COREA DEL SUD

Corea del Sud esdevé un escenari excepcional per a l’estudi de l’espiritualitat degut a la gran quantitat de tradicions, creences i religions que coexisteixen en l’actualitat i que s’han anat desenvolupant o mantenint al llarg del temps i la història. Així doncs, ens disposem a analitzar aquesta espiritualitat observant l’actualitat i explicant la diversitat de religions i sinèrgia que es poden arribar a observar.

Abans d’entrar en matèria, seria apropiat fer una distinció entre els dos conceptes bàsics d’aquest primer capítol, la “espiritualitat” i la “religió/religiositat”. L’explicació que dóna Don Baker en el seu llibre sobre la espiritualitat coreana és força entenedora:

“Spirituality can be defined as attitudes and actions grounded in the belief that there are invisible forces more powerful than we are, and through interaction with those forces we can better ourselves or make our lives more pleasant or meaningful. Religiousity, [...] refers to spirituality expressed within a specific institutional framework and motivated by a more clearly defined sense of the nature of those invisible forces. Thus, all those who are religious are spiritual, but not everyone who is spiritual is also religious” (Baker, 2008:5).

D’aquesta manera és dona la possibilitat de parlar d’espiritualitat religiosa i no religiosa depenent de si l’individu es sent o forma part d’una organització o associació religiosa que marca o guia les condicions de la seva espiritualitat, o per altre costat, es tracta d’una espiritualitat més individual i subjectiva basada en la transcendència personal i allunyament d’allò empíric i material.

S’entén llavors que “espiritualitat” és un concepte de sentit molt extens, de difícil delimitació, molt subjectiu i personal, a diferència de religió, que, a més de delimitar la naturalesa espiritual, l’entenem com a organització social que reuneix individus que pensen i senten la espiritualitat d’una mateixa manera.

Entesa la diferència, és rellevant anotar la importància de l’espiritualitat en la vida dels individus i de la societat, per a justificar-ne el seu estudi. Com bé apunta Don Baker:

“Spiritual beliefs and religous teachings offer explanation for why human beings encounter the problems they encounter, along with suggestions for how to overcome them.” (Baker, 2008:7).

Aquestes tècniques i eines funcionen com a recurs per a l’enteniment del món i la vida i per a mantenir l’esperança enfront la inestabilitat i incertesa d’aquesta vida. Coses sense les quals, segons Baker, moltes persones viurien en l’angoixa d’estar rodejats de coses o incidents inexplicables i de no saber mai que depara el futur (2008:7).

Baker senyala que els coreans tendeixen a pensar que l’ésser humà es bo per naturalesa, però que la manera d’actuar no és sempre la més apropiada (2008:2). Per a resoldre aquesta contradicció, els coreans han recorregut a diferents maneres de diluir aquest “gap” partint dels cultes populars, passant pel budisme, neo-confucianisme i cristianisme, entre altres. Anem, llavors, a analitzar les característiques generals de l’espiritualitat coreana i observar com les diverses opcions religioses existents a la part sud de la península, lliguen amb aquesta espiritualitat. D’acord amb autors com Don Baker (2008) o Park Won (2002), el pensament o espiritualitat popular coreana és un entramat molt complex format a partir de tradicions, costums i creences molt dispars, i que tenen una relació molt forta amb la religió, per tant, no es pot entendre l’essència de l’espiritualitat coreana sense explicar (en termes generals) les diverses religions que l’han formada.

- Cultes i tradicions populars

Corea té una història molt llarga que es remunta a fa més de 5000 anys, els orígens de l’espiritualitat coreana són incerts i misteriosos, i només es pot conèixer mitjançant textos antics. No ens elaborarem en el tema, però si definirem uns quants conceptes i pràctiques, per a tenir unes idees generals.

Es podria dir que la base del pensament cultural coreà és el