Illa de Pascua més sostenible.

...

Hi ha una falta d’infraestructura i equipaments d’ús públic en llocs d’interès turístic, especialment la falta de senyalització i equipament urbanístic bàsic, acord en l’estandardització amb normes internacionals de qualitat.

Només hi arriba una única línia Aérea, LAN CHILE. Els vols es realitzen a diari durant tota la setmana a Santiago-Tahiti-Santiago, amb escala a Rapa Nui, a l’Aeroport Internacional Mataveri.

Hi ha una irregular i baixa freqüència d’arribades nàutiques.

El sistema de salut de la Illa és insuficient, només hi ha un sol hospital bàsic que no compta amb especialistes, es per això que un cop a l’any la Força Aérea realitza un complet operatiu mèdic a Rapa Nui.

Les úniques entitats financeres existents en la illa són el Banc de l’estat Xilè i el Banc Santander, aquest últim inaugurat el passat 2009. Comptant amb molt poques cases de canvi i caixers automàtics.

Les empreses turístiques són de baixa qualitat turística, que s’expressa a mode d’exemple en un nombre reduït d’establiment d’allotjament qualificats per SERNATUR. Aquesta situació es correspon amb la baixa professionalització dels Recursos Humans que treballen en les empreses turístiques. Doncs cal afegir que s’ha avaluat que gairebé el 100% de la població rapa nui esta empleada directa o indirectament en la indústria turística, com a conseqüència hi ha un alt nivell de gent pluriempleada que juntament amb la no existència de centres de formació tècnica en l’àrea, la majoria no compten amb una formació especifica en turisme.

Hi existeix una falta de coordinació dels agents públics i privats.

SERNATUR no compta amb les atribucions, recursos i rang necessari per investigar, planificar, promoure i, en general, recolzar el desenvolupament de l’activitat turística.

Hi existeix un desaprofitament turístic de les àrees silvestres protegides de parcs i monuments nacionals i reserves naturals. Falta una proposta integradora per a un desenvolupament ecoturístic.

Hi ha una problemàtica sanitària i ambiental important presentada pels establiments gastronòmics – hotelers, sent aquestos associats fonamentalment a la infraestructura i a la generació i disposició de residus líquids i sòlids.

Els residus líquids provenen principalment dels processos d’elaboració de menjars, rentat d’utensilis, equips, superfícies de treball, pisos, banys i altres serveis higiènics.

La illa té una falta de recursos naturals que s’han de controlar i fer-ne un ús responsable.

Hi ha existit una sobre explotació dels recursos naturals de la illa en el passat arribant a exterminar fauna i flora originaria. És per això que té un aspecte desolat de vegetació.

Existeix un desconeixement general de la illa arreu del món, la gent no la ubica, no saben a quin país pertany, com s’hi accedeix, que si pot conèixer i experimentar.

La sistematització de la oferta de la illa ha estat crítica recurrent entre els tours operadors, doncs el producte de la illa no es gens diversificat i no allarga l’estància dels turistes a la illa.

La energia de la illa, concretament la del poble Hanga Roa, la proporciona un enorme generador a Diesel dels anys 50.

torna a l’índex

OPORTUNITATS

La creixent tendència mundial del turisme patrimonial suposa un reconeixement internacional de la Illa de Pascua, especialment de la seva prehistòria valorada universalment.

Ha d’aprofitar el clima i condicions de la illa per a introduir-hi vegetació autòctona d’origen polinesi.

Les millores de l’aeroport fan que pugui rebre més vols i el projecte del port de la illa de Pascua millorarà el proveïment de materials i persones a la illa.

La icona del Moai és reconegut arreu del món, necessita d’un bon pla de comercialització i informació per millorar els turisme.

S’ha d’aprofitar el parc nacional que ocupa més del 40% del territori de la illa per a aplicar-hi pràctiques ecoturístiques.

Compta amb un pla d’acord de producció neta que introdueix pràctiques de producció neta, control dels impactes ambientals, un ús eficient de l’aigua i compta amb programes de bones pràctiques orientades al sector hoteler promoguent un consum responsable creant consciència social.

torna a l’índex

AMENACES

La majoria dels establiments descarreguen l’aigua residual en pous negres i eventualment en fosses sèptiques, que donada la permeabilitat del sòl de la illa, no reten les extretes, sent drenades ràpidament a les capes inferiors del sòl, produint una potencial amenaça de contaminació de l’aigua subterrània que abasteix a tota la illa.

La historia de la illa mostra com s’ha produït una desforestació de la vegetació originaria de la illa a causa de l’abús dels humans a l’hora de fer ús dels recursos.

Avui en dia la gent rapa nui encara tenen la idea de fer servir els recursos naturals sense tenir en compte les seves limitacions.

La historia ha demostrat que la població Rapa Nui va destruir per complet els boscos de la illa al igual que la destrucció dels animals de la illa, extingint especies d’aus i sobre explotant el mar. Tot això fa pensar en la necessitat d’una bona gestió i planificació dels recursos.

Una mala gestió del turisme del parc nacional i una deficient conservació i restauració de les restes arqueològiques podrien fer malbé el que són el principal recurs de la illa.

Cap de les restes arqueològiques estan protegides per cap tipus de barres ni semblants, fet que fa que els turistes hi puguin pujar, fer-se fotografies amb elles amb les conseqüències que pot arribarà comportar dita pràctica.

torna a l’índex

- DIAGNÒSTIC

La problemàtica principal de la illa és la seva limitació del terreny i de recursos que necessita d’una bona gestió per a garantir el gran patrimoni que posseeix.

Més del 40% del terreny de la illa és considerat parc nacional i necessita una pràctica eficient per a garantir el seu principal