Víctor Català és el pseudònim de Caterina Albert i Paradís (1869-1966). Va ser la filla gran d’una família de propietaris rurals de l’Escala (on va néixer i viure majoritàriament

...

“ Agonia” és un conte-escena de gran efectisme (produït pels contrastos entre clarors i ombres, sorolls i silencis) basat en la confessió in articulo mortis de la Bel al seu marit a qui demana perdó per haver-lo utilitzat per encobrir la relació amb un home d’una altra condició social, el metge que la visita, que és el pare del seu primer fill. Tota la narració és un ritardando de la revelació final.

“Ombres” comença en primera persona fins que es troben la narradora i la protagonista, la figura ridícula de la Maleneta darrera la vaca. A partir d’aquí, flaixbac per explicar-ne la història. L’enigma que comporta el món interior de les persones, sovint amagat sota unes aparences poc significatives, ja que la Maleneta embogeix sense que en sapiguem les causes. Morir morir, no mor ningú. El conte acaba amb la cita de Madame Séverine explicant que els enigmes no són explicables racionalment i que dominen el món

“L’explosió” és una obra que se surt de la línia rural de la resta del recull, ja que els personatges no són representants de la pagesia sinó de la classe obrera i perquè, com la mateixa autora confessa, és un conte inspirat en uns esdeveniments històrics com són els atemptats anarquistes. L’argument, però, no és una descripció dels fets històrics, sinó una visió personal i tràgica de les seves conseqüències: el Peret que acaba matant involuntàriament la seva dona, la Quimeta. La manca de temperament individual fa que el personatge anarquista esdevingui una caricatura, part d’una massa com ho era la multitud d”Idil·li xorc”.

“Nochebuena” és la història de l’assassinat, per cobdícia, d’una senyora gran. Tot i tenir com a nucli l’assassinat i, per tant, la manifestació de la violència per part d’un home gandul i dominat pel vici del joc, es destaca el personatge de la Màxima, a partir de la qual es reflecteixen els costums i el comportament de la gent d’un lloc i d’un temps. El conte, a més, no posa atenció en el món interior pervers que podria donar una “explicació” científica al crim. El mal sense una causa explicada pel context esdevé l’autèntic protagonista i provoca una reflexió sobre la naturalesa humana universal. A moltes de les històries de Drames rurals, les passions baixes que provoquen els drames no interessen per les seves raons motors, per les seves causes, sinó per les seves conseqüències tràgiques.

“L’enveja” (desig incontrolable de menjar o d’obtenir una cosa determinada que solen patir les dones que estan embarassades) és una narració de caràcter poètic que refereix, en un marc totalment idíl·lic, per mitjà de la insinuació que representa sentir desitjos de menjar magranes, el possible embaràs d’una dona que ha vist frustrat aquest anhel durant molts anys. És significatiu que sigui la narració que tanca el recull, una afirmació de la potència individualitzadora de la vida. L’amor de dos éssers que aposten per la vida i que, després de nombroses adversitats (també la crítica de la massa), aconsegueixen el seu objectiu. No interessa com aquesta nova vida progressa posteriorment, només es vol deixar constància de l’assoliment d’un desig per una voluntat individual.

PERSONATGES. No hi ha a Drames rurals cap voluntat d’anàlisi científica, sinó una plasmació dels misteris inexplicables i del temperament humà. La galeria de personatges s’integra a les característiques exterior del marc (el paisatge no és decoratiu, sinó simbòlic). Abunden els personatges aïllats socialment, deshumanitzats, amb unes mancances intel·lectuals que afavoreixen una vida inconscient. Sovint presenten tares físiques o psicològiques.

Si els personatges masculins són violents i criminals (Pau, el Verí, Nasi, Sagristà, Pere Anton), les dones, acostumen a ser les víctimes del drama: busquen refugi en el matrimoni per no quedar socialment marginades i en ocasions són maltractades (Lena, Doloretes, Maleneta, Màxima). La gent gran sol ser inútil i estar sola.

Trobem també la lluita entre la multitud (que simbolitza el poder destructor de la natura) i l’individu (sempre vençut per la massa: Met, Laia i Tit, Felet, Peret...).

I són exemples de determinisme: Met i Ordis (d’herència); Laia i Tit (d’ambient) o el Peret (de context històric).

ESTIL. Pel que fa a l’estil predominant en Drames rurals, no podem acabar aquests comentaris sense parlar de:

- Estructura clàssica (plantejament, nus i desenllaç, a gairebé totes); tercera persona omniscient (a gairebé totes), però de vegades indirecte lliure (sabem el que sap un personatge concret); tractament del temps lineal (excepte “La vella” in medias res”).

- Es combina aquesta omniscència narrativa amb el diàleg dramàtic, la descripció detallada i l’el·lipsi narrativa.

- Recursos utilitzats:

- Ús expressiu de la llengua: cultismes (placèvol, fruir), mots col·loquials (llavores, upeta, dugues); renecs (conxo, cullera, redéu, reconsagrats); locucions, frases fetes i refranys (feia cara de tres déus, qui dóna i pren va a l’infern); interjeccions, exclamacions, onomatopeies, punts suspensius... En general, llengua cantelluda i aspra, llengua popular, “mascla”

- Recursos literaris: intensificacions per acumulació (era menut, menut); enumeracions i paral·lelismes (ell no sabia res, no es recordava de res), anàfores (frases que comencen amb el mateix mot); derivacions (reboig, cuixetes, homenassàs), comparacions (mateix que, com), alguna metàfora i l’al·literació de l’inici d’”Agonia”

Finalment, podem dir que l’habilitat narrativa de Víctor Català radica no només en la capacitat de concentració que intensifica el dramatisme, sinó també en la composició de l’obra: la tria dels elements, la gradació dels efectes, la utilització del suspens...; i també en el domini dels recursos de la llengua que contribueixen a la bellesa i l’expressivitat de l’obra i que revelen una gran competència i intuïció lingüística.