Descartes Actitud Filosofica. Preocupacio pel Metode.

...

Este tiipus de dubte no es real (dubte escèptic), sino que serveix d'instrument de treball, es a dir, es un DUBTE METODIC.

Com vegem, la actitud cartesiana es exemple de actitud filosofica en la qual l'unic factor capaç de jutjar la validesa d'un coneixement es la propia RAO abandonant la justificacio en altres instancies com la tradicio o la tutela divina.

La rao ens permet distingir entre que es real i que no.

El procediment del DUBTE comença amb l'intent cartesià de sometre tots els seus coneixementsal tribunal del DUBTE (1ªMeditacio). En aço es troba la primera dificultat ja que es impossible sometre absolutament tots els coneixements, uno per uno, i comprovar la seua validesa. De ahi que Descartes decideixca analitzar la font de tots els seus coneixements i de esta manera, sometre'ls al DUBTE indirectament. Descartes utilitza diversos arguments per a dubtar dels coneixements:

-Falacia dels sentits: Si admetem que els sentits ens han enganyat alguna vegada, cosa que es obvia, per que no pensar que ens enganyen sempre? Oasis.

-Indistincio entre la vigilia i els somni. Com l'anterior argument pareix abarcar sols una part dels objectes que estan distants i em podrien facilment enganyar, Descartes proposa aquest segon argument per poder dubtar de les coses que pareixen mes evidents (''que estic aci sentat, llegint aquest llibre,...''): quan somie viu el somni amb tanta vivacitat o mes que en el estat de vigilia. Si no hi ha una clara distincio entre l'estat de somni i el estat de vigilia, per que no pensar que es un somni?

-Errors al raonar: si algunes vegades ens enganyem al raonar, podem enganyar-nos sempre.

-Hipotesis del ''geni maligne''. A pesar dels anteriors arguments Descartes proposa un altre per poder dubtar de les lleis matematiques i fer aixi el dubte cada vegada mes absolut. Per que no pensar que hi ha un cert geni dolent que s'ocupa en enganyarme constantment en tot el que pense i en com ho pense?

Amb aquests arguments Rene Descartes ha posat en marxa un procediment metodologic tan fort que hi ha moments en que pareix que no hi ha cap coneixement que puga salvar tan poderosa artimanya. Per, afortunadament, no es aixi. El dubte te una 'fuga'; hi ha algo de lo que no es pot dubtar: de que dubte i si dubte pense i si pense, existeixc. ''COGITO ERGO SUM''. Pienso, luego existo.

Descartes troba la primera veritat, prototip de tota la veritat, que encara que poguera pareixer per la seua forma externa que es fruit de una deduccio no es aixi, sino que es resultado de una intuicion, de la experiencia directa de que no puc ser CONSCIENCIA sense ser alhora AUTOCONSCIENCIA, mes encara, ser consciencia sense ser autoconsciencia es impossible. El descobriment, doncs, de LA MEUA EXISTENCIA com a cosa que pensa (''RES COGITANS''), com a subjecte pensant es la primera veritat, a partir de la qual dec edificar tot el saber perque aquella se me va presentar amb CLARETAT i DISTINCIO baix la intuicio inmediata de la propia existencia (SUBJECTIVITAT).

El procediment del DUBTE e porta, inevitabement a concebre la primera realitat, la primera substancia que serveix de fonament a tot saber posterior. El metode m'indica que realitat puc adetre o no; en definitiva, es el metode i la propia RAO la que marca el que es real o no; ara vegem clarament la intima relacio entre METODE i REALITAT; la meua ONTOLOGIA, doncs, estara legislada per la meua forma de raonar, en definitiva pel propi pensament.

Metafisica cartesiana (ontologia). Les tres substancies.

1. Res Cogitans (El jo). Passem d'un mon en que tot prove dels sentits d'un mon en el qual tot lo real es consegueix a traves de la rao.

Com hem vist en el punt anterior Descartes descobreix la RES COGITANS, per consequent, la realiata la que te que atendre's per a orientarse, ja no es la Naturalesa, sino la Consciencia. La mes ferma realitat es sols pensament i, en ell i sols en ell, trobara la mes ferma veritat que ja no esta en les coses, donat que els seu coneixement es dubtós, sino en la CONSCIENCIA, unica realitat que va aguantar el dubte al presentarse amb claretat i distincio.

I aquesta realitat (pensament o consciencia) es definida per Descartes en 'Meditacions Metafisiques' com 'una cosa que dubta, concebeix, afirma, nega, vol, no vol, i tambe, imagina i sent'.

I en aquest analisi, a mes del pensament, activitat que realitza el jo, troba tambe IDEES, que es el que el jo pensa en els seus pensaments: les IDEES son el objecte del pensament. Per als filosofs anteriors, el pensament recaía directament sobre les coses i no sobre les idees (a mode de lents a traves dels quals es veien les coses), pero per al racionalisme cartesià, el pensamentrecau sobre les IDEES que son REPRESENTACIONS de la REALITAT. La idea com a representacio suposa un element innovador i important en la filosofia MODERNA i una de les coincidencies entre RACIONALISME i EMPIRISME.

Des del punt de vista de la filosofia moderna es poden distingir, doncs, dos aspectes de les idees:

*com acte mental o 'mode de pensament'. Totes les idees tenen la mateixa realitat.

*en tant que tenen un contingut objectiu. Es el que fa una idea diferent de altra en quant representa distintes coses.

Una vegada examinat el concepte de IDEA, Descartes distingeix en la seua meditacio tres classes d'idees:

-IDEES ADVENTICIES. Son les idees que ens pareixen que venen de la experiencia externa pero no es aici. No serveixen com origen del descobriment de altres realitats ja que per el procediment del dubte es problematic. Pes exemple, idees com 'arbre', 'home',...

-IDEES FACTICIES. Son les idees construides per la ment a partir de les idees adventicies. Tampoc ens serveixen perque es problematic 'el material' primer. Per exemple, idees com 'sirena', 'Pegaso',...

-IDEES INNATES. No son ni adventicies ni facticies, sino que les posseeix el pesnament en si mateix. Les percibeixc en el cogito. Son les que serveixen com a fonament de altres realitats. Per exemple, les idees de 'perfeccio',, 'infinit', 'existencia',...

La mes importat diferencia entre el Racionalisme