Plató La República.

...

Degut a que la part racional és la sàvia, és a la que li pertoca governar amb la part fogosa com a súbdita. Les dues juntes hauran de controlar la part més gran de l'ànima, la concupiscible, insaciable de diners i plaers.

4. Explica breument com defineix Plató al text del llibre IV la justícia i la injustícia de l'individu. Localitza els fragments on es troben aquestes definicions.

En el fragment que trobem a les pàgines 88-92 ens explica que una persona és justa de la mateixa manera que ho és la ciutat: les virtuts de saviesa, coratge i temprança fan cadascuna la seva part, i l'harmonia de les tres comporta la justícia. Aquesta no ha de permetre el domini de cap part de l'ànima per sobre de les altres i no interfereixi en l'harmonia de les tres parts. En el fragment de les pàgines 92-93, titulat Aclariment de la injustícia de l'ànima s'explica aquest domini d'una part de l'ànima i el desordre de cadascuna de les parts, la qual cosa és anomenada injustícia.

5. Fes un quadre comparant les metàfores o imatges del mite de la caverna del llibre VII amb les idees de la teoria de Plató.

IMATGES DEL MITE

ASPECTE DE LA TEORIA AMB QUE ES RELACIONA

La caverna

La caverna representa el món sensible, el món on es troben les coses materials i que percebem pels sentits. Per tant, la caverna és la Doxa.

El foc de la caverna

Ens permet veure allò existent en el món sensible

Objectes transportats darrera la paret

Són aquells objectes que formen el món sensible, els quals percebem amb els sentits però que només ens dóna un coneixement aparent.

Ombres reflectides

Són la part més aparent de la realitat, només són imatges, ombres dels objectes físics.

Presoners de la caverna

Només coneixen allò que poden percebre pels sentits i només tenen un coneixement fals de la realitat, una realitat aparent.

Presoner alliberat

És aquell que completa la dialèctica ascendent i obté un verdader coneixement al sortir de la caverna, ja que ha vist el Bé. Ha d'ensenyar a la resta de presoners aquest Bé.

Camí de sortida de la caverna

Representa la dialèctica ascendent, el camí on es comencen a conèixer les idees i el Bé.

Tornada a la caverna

Al contrari de la sortida, aquest representa la dialèctica descendent, en el que es torna al món sensible (caverna) per ensenyar tot allò après en el món intel·ligible.

Món exterior

Representa el món de les idees i intel·ligible, on es pot assolir el coneixement del Bé. Per tant, el món exterior és l'Episteme.

Els homes i arbres

Representen les idees més complexes, com les normes i valors morals.

Reflexes a l'aigua

Representen les idees més bàsiques, és a dir, les idees matemàtiques

Sol

És la idea del Bé suprem, de la qual totes hi participen

Estrelles

Són les virtuts morals més complexes i les més properes al Bé suprem.

6. Fes un resum de l'explicació de la dialèctica que fa Plató al llibre VII, i explica la funció que considera que ha de tenir.

La dialèctica la defineix com l'art per trobar la manera per tal que l'intel·lecte estigui encarat en una direcció adient, i per tant, t'ha d'allunyar dels plaers i portar-te a la veritat. És l'assignatura més important i l'última que aporta coneixement al filòsof. La seva funció és la de donar al filòsof un coneixement del Bé per tal de que, a través d'aquest coneixement, pugui governar.

7. Cita el fragment del llibre VII de La República on hi ha una explicació de l'analogia de la línia dividida. Comenta'l breument.

"La primera part, anomenar-la saber, la segona, enteniment, la tercera, creença, i la quarta, semblança, i aquestes dues últimes opinió, i les dues primeres intel·lecció; l'opinió és sobre la gènesi i la intel·lecció sobre l'essència, i la relació que l'essència té amb la gènesi la té la intel·lecció amb l'opinió, i el saber amb la creença i l'enteniment amb la semblança"

Amb aquesta analogia ens mostra la divisió respecte al seu pensament. La divideix en dues parts i les relaciona entre elles: el de la intel·lecció (saber i enteniment), que és el camí per conèixer i arribar fins el Bé, sent la part racional; i d'altra banda, el camí de la opinió (creença i semblança) que es basa en idees irracionals.

El camí de la intel·lecció i el de la opinió es relacionen amb l'ésser i la gènesi, respectivament. Per tant, el camí de la intel·lecció és més important, ja que és el que ens aporta un veritable coneixement de la realitat