Qüestionari de Plató "La República"

...

- Fes un quadre comparant les metàfores o imatges del mite de la caverna del llibre VII amb les idees de la teoria de Plató.

Metàfora

Significat i relació amb la teoria de Plató

1

Els presoners

El podem relacionar amb la teoria de Plató que les persones som una unió accidental entre lo espiritual i lo material i que ens regim per els sentits i per tant, vivim en una realitat no real i que per a conèixer el be suprem tenim que evitar la interacció amb els sentits, hem de basar-nos el la raó i el recordar les idees que vam perdre al unir-nos al cos material.

2

La llum del foc i les ombres que crea

Aquesta metàfora representa la part mes sensible del mon, la part que es defineix com que no es fiable per que no dona el coneixement vertader sinó que donen una copia imperfecta de les idees, aquesta relació la fa entre els objectes i les ombres que creen a partir del la llum que proporciona el foc.

3

Les cadenes

Es basen en una representació visual dels sentits ja que ens impedeixen conèixer la vertadera realitat en el moment que interfereixen amb el nostre coneixement del mon sensible cosa que amb l’alliberament d’aquestes cadenes s’arregla i s’aconsegueix el desitjat be suprem.

4

L’alliberament del presoner i el mon exterior

Es relaciona de forma directa amb la dialèctica ja que tots dos son mètodes de que l’individu aconsegueixi alliberar-se de els coneixements donats per els sentits i evolucioni cap a l’ús de la raó i la recerca de les idees. També es pot comparar amb la seva ètica per una relació física, quan surten de la cova o la caverna, els fan mal els ulls ja que s’il·luminen, si mes no es el mateix que polir l’ànima per tal que aconsegueixi recordar les idees oblidades.

5

El Sol

El Sol es el be suprem, la finalitat amb la que es fa el pas anterior, la dialèctica.

6

El retorn a la caverna

Es la obligació que els que aconsegueixen aquell coneixement del be suprem pateixen, es una obligació sociomoral que els guardians perfectes han de satisfer als ciutadans educant-los per a ajudar-los a trobar aquell be suprem

- Fes un resum de l'explicació de la dialèctica que fa Plató al llibre VII, i explica la funció que considera que ha de tenir.

Plató en el llibre VII de La República explica la dialèctica com a el procés que ens facilita el coneixement de la verdadera realitat o el be suprem el que relacionant-lo amb El mite de la caverna en el que la verdadera realitat s’aconsegueix fora de la caverna per part del sol, també trobem que la realitat de la caverna es una realitat falsa, creada per la llum del foc la que dona coneixements sensibles, incertes i falses per que la informació que pots aconseguir a partir de les ombres es comes una copia inexacta de les idees a les quals pertanyen. Es pot definir com a el sistema o la tècnica que ens ajuda a entendre les idees o el be suprem que un cop aconseguit ens permetrà conèixer l’epistemologia (coneixement de les idees) per tal que puguem aplicar-les a la nostra forma de ser i actuar.

- Cita el fragment del llibre VII de La República on hi ha una explicació de l'analogia de la línia dividida. Comenta'l breument.

El fragment que conte una explicació de l’analogia de la línia dividida el trobem entre les pagines 105 i 106: “«Doncs ens bastarà» -vaig fer jo-- «tal com abans, la primera part, anomenar-la saber, la segona , enteniment, la tercera, creença, i la quarta, semblança, i aquestes dues últimes opinió, i les dues primeres intel·lecció; l’opinió és sobre la gènesi i la intel·lecció sobre l’essència, i la relació que l’essència té amb la gènesi la té la intel·lecció amb l’opinió, i el saber amb la creença i l’enteniment amb la semblança. Tanmateix l’analogia i la diferència d’allò a què cadascuna d’aquestes coses es refereixen i la divisió en dues parts de cadascun d’aquests dominis, vull dir l’opinable i l’intel·ligible, això, deixem-ho córrer, Glaucó, perquè no ens multipliqui les qüestions més que ja el que hem tractat. »” En aquesta analogia trobem la distinció que fa Plató entre l’episteme i la doxa. L’episteme el considera el coneixement de tot, de les idees d’una forma objectiva, sense veure’s-hi involucrada la inexactitud dels sentits, es el procés racional a traves del que l’ànima recorda les idees que han sigut oblidades al entrar en un cos material (Innatisme). La idea d’episteme es relaciona amb > mentre que la idea de doxa trobem que es un coneixement vulgar, sensible, variable, imperfecte i particular. Per acabar la distinció d’aquestes dues, finalitza amb la intenció de no complicar-se amb mes qüestions ja que considera que s’ha esmerat suficient.