El segle XVIII

...

Durant la Guerra del Francès, Carles IV i Ferran VII (el seu fill) renuncien al govern d’Espanya i se l’entreguen a Napoleó Bonaparte, el qual posa al seu germà Josep I com a rei d'Espanya. Aquesta decisió no va agradar al poble i aquests van dur a terme la Guerra de Trafalgar i diverses guerrilles juntament amb els britànics (enemics de Napoleó) per tal de no reconèixer al nou rei.

El punt de ruptura de l’Antic Règim i l’inici del liberalisme a Espanya apareix quan es formen uns representants provincials a Cadis (considerats un govern) i realitzen una Constitució a l’any 1812 durant la Guerra del Francès.

Dos anys després (1814) torna Ferran VII, un cop fet fora l’exèrcit invasor i derrotat Napoleó davant les potències absolutistes europees, el que va significar el retorn al vell ordre (fora la constitució i la divisió de poders, aquests per al rei i els seus), però el liberalisme va havia deixat empenta i el període posterior a la derrota napoleònica que es coneix com Restauració absolutista estaria marcat per una inestabilitat política i enfrontaments entre l’absolutisme i el liberalisme, que es van resoldre finalment amb l’enfonsament definitiu de l’Antic Règim.

Ferran VII tindrà una filla anomenada Isabel II. Quan aquesta complirà 3 anys el seu pare morirà i la seva mare governarà en el nom de la seva filla (regència). Als 13 anys serà considerada major d’edat i ja podrà governar sense l’ajut de la seva mare.

---------------------------------------------------------------

3. LA CONSTRUCCIÓN DE L’ESTAT LIBERAL

Al 1833, Isabel II comença a regnar sota la regència de la seva mare, ja que era menor d’edat, fins als 13 anys. El germà de Ferran VII, Carles, va reclamar el seu tro a Isabel.

Mentre, Isabel va optar per una ideologia liberal, Carles optava per una ideologia antiliberal i amb una monarquia absoluta.

Llavors des del 1833 fins el 1838 es realitzen les Guerres Carlines per tal de que els carlins poguessin imposar els furs i una postura ferma de la història.

Isabel II pacta amb els liberals per tal de que Carles no guanyi la guerra, però ho fa descontenta.

Els liberals governen al regnat d’Isabel, però només els Moderats. Decideixen implantar la sobirania nacional i la creació de partits polítics, els quals estaven dividits en Moderats (aristocràcia, grans propietaris, església) i Progressistes (burgesos).

Els primers volien que el regnat d’Isabel II es quedés de la mateixa manera perquè els beneficiava i els segons volien que hi haguessin canvis en l’estructura social perquè se sentien poderosos ja que s’havien enriquit.

Ambdós partits estaven a favor del sufragi censatari (masculí), però d’aquesta manera sempre estaven governant els Moderats. Per això els militars hi intervenien mitjançant pronunciaments, ja que poden fer-ho perquè pertanyen a la política desde la Guerra del Francès. Tot i això, era una Cop d’Estat diferent al de Primo de Rivera o Franco.

Cada vegada que canviava el govern, hi havia un canvi de Constitució.

Per una altra part, les terres es van convertir en un element de compra-venda, és a dir, ja no havien de pertànyer únicament a la noblesa o el clergat i es van produir dues desamortitzacions, el que significa que hi havia una subhasta pública de les terres del clergat, per això, una part de l’església volia que Carles regnés. (pèrdua poder material)

Mitjançant aquestes desamortitzacions, els fills que hereditaven unes terres podien vendre-les sense perdre el títol del que disposaven. (Lliure Comerç)

El liberalisme perjudica als pagesos, però en canvi, beneficiava a la burgesia.

El 1848 es publica el Manifest Comunista i arreu d’Europa hi havien mobilitzacions del mateix tipus.

Es realitzen diverses millores com la llei d’expansió del ferrocarril l’any 1855 o la llei de Mines que expressava que tot el que hi havia al subsòl del territori d’un Estat, pertanyia a aquest. Finalment, el 1868 Isabel II cau a causa dels progressistes i les noves forces.

---------------------------------------------------------------