L'art impressionista.

...

El pleinairisme o tècnica del plein air és el que es coneix com pintura a l’aire lliure. Aquesta tècnica o manera de pintar era gairebé una obligació per a ells. Si volien captura la llum (natural), no ho podien fer des de dins d’una habitació, així doncs, tots o quasi tots els quadres impressionistes van ser pintats a l’aire lliure. I això ens porta a la següent característica:

Les obres impressionistes estan pintades en teles petites. Gairebé totes. Com que havien de fer excursions per trobar un bon instant que pintar, no es podien endur grans formats de teles, i això va fer que les haguessin de reduir. Tampoc podien endur-se grans cavallets, per això van idear els cavallets telescòpics. A més, gràcies a la creació dels tubs d’estany es van poder endur els colors ja preparats, però només s’enduien tres de colors, els primaris: vermell (magenta), groc i blau + blanc (per saturar), perquè a partir d’aquests colors, fent barreges, podien obtenir tots els altres. Els artistes coneixien les teories del color, i això els permetia haver de portar només aquests tres colors, paletes i espàtules.

Els pintors impressionistes coneixien les teories de Newton sobre la descomposició de la llum, però també coneixien les teoria del color de Chevreul. Chevreul va ser un tapisser que, com que no li quedaven ve els tapissos, va decidir investigar sobre els colors. Va publicar el llibre “Llei del contrast”, en ell explicava, entre d’altres coses, que si els colors complementaris es posen un al costat de l’altre, això fa que ressaltin més i que tinguin més brillantor. Els artistes impressionistes també sabien que barrejant dos colors primaris, s’obté un secundari (fixant-nos en la imatge de sota, si per exemple barregem el groc i el blau, tindrem com a resultat verd; el color resultant és el que es troba entre els dos primaris). El negre (resultat de la barreja dels tres colors primaris) era un color prohibit perquè no té llum.

Els impressionistes utilitzaven pinzellades soltes i lliures. Això fa que si es mira una obra impressionista a poca distància, no es pot apreciar el que representen les pinzellades, en canvi, si el quadre es mira des de certa distància, els colors es barregen en la retina i es pot veure sense dificultats el que es representa en el quadre.

El trompe-l'œil s’utilitza en obres puntillistes o divisionistes, i vol dir enganyar l’ull, en castellà trampantojo. És una obra pictòrica que mitjançant bàsicament la perspectiva, produeix una il·lusió òptica que permet enganyar l’ull humà.

L’Impressionisme també va tenir molta influència del Japonisme. Japó havia sigut durant tots la seva història un país hermètic, però a la Expo de Londres de 1862, s’hi van exposar obres japoneses, i Europa, i sobretot els impressionistes, van quedar al·lucinats. Als impressionistes els van agradar la llum, els colors vius de les obres japoneses i els contorns negres que incorporaven moltes d’aquestes, a més a més de que moltes eren de paisatges i capturaven la fugacitat dels fenòmens atmosfèrics.

Els artistes modernistes

Actualment els artistes, igual que els actors o els jugadors d’esports professionals, tenen representants. En aquella època, els artistes també en tenien, però enlloc de dir-se representants es deien marxants. Aquests marxants eren persones que s’encarregaven de comprar les obres als artistes i revendre-les a un preu més elevat. Paul Durant-Ruel va ser un d’aquests marxants. És un marxant conegut avui dia ja que, en el seu moment, va donar suport i es va arriscar pels artistes impressionistes. Durant-Ruel comprava les obres al preu que demanaven els artistes, sense regatejar, i moltes d’aquestes les va guardar i les va vendre anys després a Estats Units, quan l’impressionisme començava a encaixar. Aquest marxant va morir ric, però van haver-hi èpoques de la seva vida en les que no tenia gaires diners, ja que comprava molt però no venia tant.

Claude Monet (1840-1926) va ser, sens dubte, el pintor impressionista més important del moviment, i un dels únics les obres del qual complien amb totes les característiques de l’Impressionisme.

Monet va començar a guanyar-se la vida pintant caricatures pel carrer. Va viure a Le Havre, on conegué a Boudin, un dels primers paisatgistes francesos en pintar au plein air (la majoria d’obres de Boudin són marines). Boudin va ser qui va introduir i ensenyar a Monet l’art de pintar a l’aire lliure. Com que passava moltes hores pintant a l’aire lliure sense ulleres de Sol, va haver de rebre dues operacions de cataractes. Les temporades més felices de la seva vida les passà a Argenteuil, on es va fer construir una barca que utilitzava com a estudi artístic.

“Nymphéas” (nenúfars en català) és un conjunt d’unes 250 obres d’oli sobre tela que va elaborar Monet a Giverny, on es dissenyà un jardí privat amb l’entorn que ell volia pintar en els seus cuadres. A més a més, com que el jardí estava prop de casa seva, podia pintar formats més grans. Actualment, gran part de la col·lecció de les “Nymphéas” es troba al Museu Orangerie de París. L’ultima obra venuda dels nenúfars es va vendre per $27 milions de dòlars.

Pierre-Auguste Renoir (1841-1919) és conegut com el pintor de la llum sobre les persones perquè, tot i que en les obres impressionistes no acostumaven a aparèixer persones, ell en feia sortir en tots els seus quadres. Renoir va aconseguir exposar algunes de les seves obres en el Louvre, principalment nus femenins. Les seves obres es basaven en la joie vivre, la joia de viure, ensenyava la part bona i maca del París de la Belle Èpoque. Va néixer a Llemotges. Va començar pintant retrats, segurament fou per això que pintava persones en els seus quadres impressionistes. Es casà amb una de les seves models, amb la que va tenir 2 fills. Quan ja era gran va tenir problemes de respiració i de reuma.

“Le Moulin de la Galette” és una de les obres de Renoir en les que es poden veure les seves tres característiques més importants: les persones, la llum sobre aquestes i la joia de viure. Aquesta obra a l’oli és de l’any 1876 i està pintada al París, al barri de Montmartre. Renoir la titulà així perquè en el molí que hi havia a Montmartre hi donaven galetes i llet. És una de les obres més famoses de l’artista, el seu preu: $71,8 milions de dòlars.

Una altra obra molt famosa de Renoir és “La Balançoire”, el gronxador. Aquesta és una altra obra a l’oli sobre tela pintada el mateix any que l’anterior i que es troba en el mateix museu: el Museu d’Orsay de París. Per l’obra, Renoir es va inspira