Reordenado la reflexión. De la epistemolgía a la política. Algunas preguntas sobre el campo de la comunicación.

...

Durant la segona meitat del segle XX neixen dos autors que plantegen dues maneres diferents d’estudiar el camp. D’una banda, veiem que Belerson afirma que hi ha la necessitat d’explorar nous ideals dins del camp, amb la finalitat d’evitar repeticions dels ideals. D’altra banda, també veiem que Downing s’interessa per canviar els objectes d’estudi dins d’un camp ja consolidat. La majoria de les seves afirmacions assenyalen conseqüències polítiques en les quals és el camp qui es qüestiona pels seus propis mètodes i objectes.

Els autors Juan Carlos Arias i Sergio Roncallo expliquen un concepte diferent de la paraula política, per tal d’entendre aquests dos posicionaments. Diuen que per ells el significat d’aquest paraula s’ha anat expendint amb els processos de producció de subjectivitat. Foucault també defineix que hi ha un desplaçament en el concepte de política apropant-lo a la ètica, com afirma Rancière el concepte de política defineix el problema de la distribució d’allò que és comú. Un cop els autors han definit el concepte de política, ens exposen dos casos que fan servir com a explicació del desplaçament d’una pregunta epistemològica del camp.

Downing proposa una reflexió on afirma que el camp de la investigació en la comunicació ha sigut definit a través del predomini d’investigacions estatunidenques i angleses que van universalitzar un grup d’aproximacions sobre objectes particulars sense tenir en compte altres contextos. Aquest autor proposa investigacions comparatives que incloguin altres perspectives, però aquesta no es la solució ja que aquest no es realment el problema, sinó que el problema són les conseqüències polítiques.

Finalment, Arias i Roncallo ens mostren que a través de la perspectiva focaulatina el plantejament de noves preguntes provoca una ruptura amb l’organització jeràrquica tradicional dels elements en els discursos produïts dins del camp. Coincidim amb els autors que la causa d’això és que el camp no necessita resoldre la contradicció entre la seva diversitat i l’enfocament de la idea d’unitat. Sinó que és necessari mantenir una continua reflexió sobre la unitat i la fragmentació.

Sílvia Parés Esclusa