Europa social.
Enviado por poland6525 • 15 de Mayo de 2018 • 2.310 Palabras (10 Páginas) • 219 Visitas
...
- Immigració i cohesió social
L’UE vetlla pel moviment lliure dintre del mercat laboral dels Estats Membres. La migració es veu influenciada per una combinació de factors econòmics, polítics i socials, tan en els països d’origen de l’immigrant com en el país de destí. En molts casos aquesta migració pot afavorir al mercat laboral del país de destí afavorint les deficiències del sector.
La UE mobilitza molts recursos per lluitar contra el tràfic de éssers humans i les xarxes de traficants, amb la intenció de promoure la integració dels immigrants a la societat. Les seves polítiques socials al respecte, van destinades a fomentar la contracció laboral. Les polítiques d’immigració es centren en evitar dos aspectes:
- La immigració no autoritzada.
- Feines il·legals.
La Comissió Europea al 2005, es planteja la necessitat de tenir un conjunt de normes que regulin la situació laboral de l’immigrant i aquestes estan recollides en “El Libro Verde”. A Arrel d’aquest debat al llarg dels anys fins avui dia, existeixen diferents plantejaments conjunts per afavorir la cohesió en les polítiques socials en l’àmbit de la immigració. Els documents més destacables son:
- Programa d’Estocolm, desembre 2009.
- Informe sobre la ciutadania, maig 2013.
- Agenda europea de migració, maig 2015.
- Desenvolupament i cohesió
La UE i els seus Estats Membres són la Font principal d’ajuda al desenvolupament del món. La major part de les ajudes van destinades als països menys desenvolupats i de rentes baixes.
El principal objectiu de la política de desenvolupament de la UE és radicar la pobresa de manera sostenible, per aconseguir això, la ONU planteja vuit objectius fonamentals:
- Radicar la pobresa extrema i la gana.
- Aconseguir l’ensenyança primària universal
- Promoure la igualtat entre sexes.
- Reduir la mortalitat infantil.
- Millorar la salut materna.
- Combatre la SIDA, la malària i altres malalties.
- Garantir la sostenibilitat del medi ambient.
- Fomentar una aliança mundial pel desenvolupament
La política de desenvolupament de la UE vol donar a les persones desfavorides dels països en desenvolupament el seu propi desenvolupament. Això significa:
- Tractar de solucionar les causes de vulnerabilitat.
- Radicar malalties i proporcionar accés econòmic a medicaments.
- Reduir el deute dels països en desenvolupament.
- Fomentar l’autoajuda.
- Recolzar el procés democràtic.
- Augmentar el respectar els drets humans.
- Estimular una economia més estable per afavorir el mercat laboral.
- Educació, formació i joventut
L’Educació és un dels temes més important a abordar en una societat, quan parlem de polítiques socials, l’educació i la formació és una de les àrees que primer ens venen al cap. És essencial donar-li prioritat per poder fer un sistema educatiu i unes polítiques socials amb objectius reals i de qualitat, aquest serà un dels indicadors principals per valorar el progres d’una societat. La UE no pot, legalment, imposar una política educativa comú, única, general i global per tots els Estat Membre (els articles 126 i 127 del Tractat de Maastricht, reserven la política educativa de forma exclusiva als governs nacionals) però si fa una feina important de recolzament i complement a les actuacions dels països sobre polítiques educatives, promocionant la cooperació i l’intercanvi. Actualment la UE s’orienta, bàsicament, cap a:
- La cooperació de les polítiques educatives, de formació i joventut.
- Potenciar l’intercanvi d’estudiants i professors entre els Estats Membres per fomentar l’ús d’altres llengües.
- Promoure els projectes d’innovació i introduir les TICs en l’educació.
Fent una mica d’història, hem d’anomenar el Tractat de Roma (articles 118 i 128) per rememorar la creació de polítiques educatives europees, tot i que, la cooperació en l’educació general no es va contemplar llavors com a prioritat. No és fins el juny de 1974, en el Consell de Ministres d’educació, on es recullen els principis que es basen en la mútua cooperació de polítiques educatives (el dret de tots els ciutadans a l’educació, el respecte i el reconeixement de la diversitat i el caràcter particular dels sistemes educatius de cada estat membre de la UE) i s’estableixen els punts bàsics per la cooperació en l’educació:
- Millorar la infraestructura per l’educació.
- Coneixement i interrelació de centres educatius europeus.
- Actualització estadística.
- Millorar el reconeixement acadèmic.
- Fomentar la lliure circulació de professorat, estudiants, investigadors…
- Millorar l’aprenentatge de llengües estrangeres.
- Treballar per una igualtat d’oportunitats i pel lliure accés a les diferents formes d’educació.
Actualment aquestes línies continuen estan vigents i són les bases a seguir dintre de la UE. Com ja em anomenat, els Estats Membres tenen l’autonomia de fer les seves pròpies polítiques al respecte, sí que és cert però, que fixen uns objectius comuns i que és la UE qui finança nombrosos programes d’estudis. Una altra funció de la UE en relació a l’educació és també instar als estats que adoptin les mesures necessàries per arribar als objectius fixats. Així, la UE orienta, dóna suport, fomenta i complementa les polítiques educatives dels estats, sempre des del principi de subsidiarietat, tot reconeixent diplomes i formació, permetent la lliure circulació d’estudiants i professorat, millorant l’aprenentatge
...